Llínea 7: |
Llínea 7: |
| == Orige i Història == | | == Orige i Història == |
| | | |
− | L'orige del cultiu és disputat entre els investigadors, es discutix l'orige entre la [[China]] i l'[[Índia]]. Se té constància que el seu cultiu s'inicià en [[Àsia]], concretament en les regions próximes d'Índia i la China, aproximadament, fa 7.000 anys. Els llauradors tailandesos comencen a cultivar-lo 2.000 anys més tart, extenent-se ràpidament a [[Vietnam]], [[Camboja]], [[Japó]] i [[Corea]]. | + | L'orige del cultiu és disputat entre els investigadors, es discutix l'orige entre [[China]] e [[Índia]]. Se té constància que el seu cultiu s'inicià en [[Àsia]], concretament en les regions próximes d'Índia i China, aproximadament, fa 7.000 anys. Els llauradors tailandesos comencen a cultivar-lo 2.000 anys més tart, extenent-se ràpidament a [[Vietnam]], [[Camboja]], [[Japó]] i [[Corea]]. |
| | | |
| En l'Índia abundava l'arròs silvestre pero se convertí en un cultiu fonamental despuix del sigle XV a.C., a l'extendres els assentaments fins al [[Riu Ganges|riu Ganges]]. | | En l'Índia abundava l'arròs silvestre pero se convertí en un cultiu fonamental despuix del sigle XV a.C., a l'extendres els assentaments fins al [[Riu Ganges|riu Ganges]]. |
Llínea 13: |
Llínea 13: |
| L'arròs arribà a [[Espanya]] de la mà dels [[Àrap|àraps]], en el sigle VIII d.C. En el [[Regne de Valéncia]] les terres próximes a l'[[Albufera]] són les més antigues i tradicionals a on se cultiva l'arròs, en més de 1.200 anys. | | L'arròs arribà a [[Espanya]] de la mà dels [[Àrap|àraps]], en el sigle VIII d.C. En el [[Regne de Valéncia]] les terres próximes a l'[[Albufera]] són les més antigues i tradicionals a on se cultiva l'arròs, en més de 1.200 anys. |
| | | |
− | Despuix de la [[Reconquista]] (any [[1238]]), els aragonesos no sapigueren adaptar-se al terreny de cultiu i se vixqué un periodo de lleis prohibitives fins al [[sigle XVII]] quan intervingué [[Antoni Josep Cavanilles Palop|Cavanilles]]. Els coneiximents aportats pel prestigiós botànic valencià foren fonamentals per a donar valor al seu cultiu. | + | Despuix de la [[Reconquista]] en l'any [[1238]], els aragonesos no saberen adaptar-se al terreny de cultiu i se vixqué un periodo de lleis prohibitives fins al [[sigle XVII]] quan intervingué [[Antoni Josep Cavanilles Palop|Cavanilles]]. Els coneiximents aportats pel prestigiós botànic valencià foren fonamentals per a donar valor al seu cultiu. |
| | | |
− | En terres valencianes existiren molts llocs per al cultiu de l'arròs, encara que durant el [[sigle XX]] el seu cultiu es concentrà principalment en l'Albufera. En Alacant també tingué la seua importància la Marjal de Pego. En la província de Castelló es treballà l'arròs en [[Castelló]], en el [[Prat de Cabanes]]-[[Torreblanca]], en [[Almenara]], [[Chilches]], [[Moncofa]] i la [[La Llosa|Llosa]]. | + | En terres valencianes existiren molts llocs per al cultiu de l'arròs, encara que durant el [[sigle XX]] el seu cultiu es concentrà principalment en l'Albufera. En [[Alacant]] també tingué la seua importància la Marjal de [[Pego]]. En la [[província de Castelló]] es treballà l'arròs en [[Castelló]], en el [[Prat de Cabanes]]-[[Torreblanca]], en [[Almenara]], [[Chilches]], [[Moncofa]] i la [[La Llosa|Llosa]]. |
| | | |
− | En l'actualitat el seu cultiu se seguix concentrant en l'Albufera, declarada en [[1986]] parc natural. | + | En l'actualitat el seu cultiu se seguix concentrant en l'Albufera, declarada en l'any [[1986]] parc natural. |
| | | |
| == Tipologies == | | == Tipologies == |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| Hi ha prop de deu mil varietats diferents d'arròs. Totes elles cauen en una de les dos varietats de la ''Oryza sativa''. La varietat ''indica'' que sol cultivar-se en els [[tròpic]]s i la ''japonica'' que es pot trobar tant en els tròpics com en les zones de [[clima templat]] caracterisada per alts continguts d'almidó del tipo [[amilosa]] ([[arròs glutinós]]). Per regla general quanta més amilosa conté un gra d'arròs més temperatura, aigua i temps de cocció requerix per al seu cuinat. | | Hi ha prop de deu mil varietats diferents d'arròs. Totes elles cauen en una de les dos varietats de la ''Oryza sativa''. La varietat ''indica'' que sol cultivar-se en els [[tròpic]]s i la ''japonica'' que es pot trobar tant en els tròpics com en les zones de [[clima templat]] caracterisada per alts continguts d'almidó del tipo [[amilosa]] ([[arròs glutinós]]). Per regla general quanta més amilosa conté un gra d'arròs més temperatura, aigua i temps de cocció requerix per al seu cuinat. |
| | | |
− | La majoria dels arrossos ha sigut prèviament «''polit''» i s'ha lliberat de la capa de [[segó]] que li protegix, lliberant aixina l'arròs dels [[oli vegetal|olis]] i de les [[enzima|enzimes]]. El resultat és un gra d'arròs que es manté estable durant mesos. | + | La majoria dels arrossos ha segut prèviament «''polit''» i s'ha lliberat de la capa de [[segó]] que li protegix, lliberant aixina l'arròs dels [[oli vegetal|olis]] i de les [[enzima|enzimes]]. El resultat és un gra d'arròs que es manté estable durant mesos. |
| | | |
| === Categories per forma === | | === Categories per forma === |