Canvis

===La pintura al temple i la decoració===

===La pintura al temple i la decoració===

Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el paisage i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus paisages d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.  

Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el païsage i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus paisages d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.  

En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de paisages en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.

En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de paisages en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.

En escultura, la seua obra més important és una replica de la talla romànica del [[sigle XVI]] de la Verge del Castell d'Agres, desapareguda durant la guerra civil del 36-39, que en compliment d'una promesa esculpí sobre el tronc d'un [[ciprer]] i que donà al seu poble natal.

En escultura, la seua obra més important és una replica de la talla romànica del [[sigle XVI]] de la Verge del Castell d'Agres, desapareguda durant la guerra civil del 36-39, que en compliment d'una promesa esculpí sobre el tronc d'un [[ciprer]] i que donà al seu poble natal.

===El retrobament en el paisage i els llenços===

===El retrobament en el païsage i els llenços===

En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de paisages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.

En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de paisages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.