Canvis

Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

Diversos experiments i observacions sugerixen que l'univers ha estat governat per les mateixes lleis físiques i constants en tota la seua extensió i temps de d'existència. La força dominant en distàncies cosmològiques són la [[gravetat]], i la [[relativitat general]] es actualment la teoria més acorada de la gravitació. L'univers té al menys tres dimensions d'espai i una de temps. Dimensions adicionals no poden ser comprovades experimentalment.

El nom univers definix quasi sempre el tot. Tot i això, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cada u en diferents constant físiques.  

El nom univers definix quasi sempre el tot. Encara que, una definició alternativa d'univers sugerix que hi ha diversos universos no conectats entre si i que el conjunt d'estes formarien la totalitat de l'existència, que se nomenaria [[multivers|multi-univers]]. Per eixemple, la teoria de la [[bambolla universal]] diu que hi ha infinites varietats d'universos, cada u en diferents constant físiques.  

A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.

A lo llarc de l'història, diverses cosmologies han estat propassades, frut de l'observació de l'univers. La primera ve de l'antiga Grècia, que propossava que l'univers posseïx infinits espais i que ha existit eternament pero conté un únic conjunt d'esferes concèntriques de mida finita -corresponent a les estreles fixes, el [[Sol]], i [[planeta|planetes]] diversos- girant al voltant d'un esfèric pero immòvil planeta [[Terra]]. A lo llarc dels sigles, observacions més precises i teories millorades de la gravetat varen dur a la teoria de [[Copèrnic]], el model heliocèntric i al model Newtonià del [[sistema solar]]. Noves investigacions en astronomia varen dur a la caracterisació de la [[Via Làctea]], i al descobriment d'atres galàxies. L'estudi de la distribució d'estes galàxies i les seues llínies espectrals ha significat molt per a cosmologia moderna.