Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís,​ i en 2015 contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants el 2007.

'''Xàtiva''' (en [[castellà]] ''Játiva'') és un [[municipi]] i una [[ciutat]] de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]) situada en el sur de la [[província de Valéncia]], en el nort de les [[Comarques Centrals]] i capital de la comarca de [[La Costera]]. Posseïx el major número d'enclavaments de tota [[Espanya]], en un total de vintissís,​ i en l'any [[2015]] contava en 29.095 habitants (INE). La [[ciutat]] constituïx junt en una decena de [[municipi|municipis]] molt pròxims a ella un àrea urbana integrada que contava en 51.246 habitants enl'any [[2007]].

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En 1822 es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del [[Regne de Valéncia]], rivalisant fins i tot en [[Valéncia]] i [[Oriola]], les atres dos ciutats més importants en l'época foral. Va ser breçol dels [[Els Borja|papes Borja]] i conserva un important patrimoni artístic, a pesar de que va ser cremada en l'any  [[1707]] per les tropes borbòniques com a represàlia per recolzar a les tropes austracistes durant la [[Guerra de Successió]]. En [[1822]] es va convertir en capital de la [[província de Xàtiva]], que va desaparéixer a raïl de la divisió territorial d'Espanya en [[1833]].

== Toponímia ==

== Toponímia ==

Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en 1811 en la seua forma castellanisada Játiva​ que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de 7 de giner de 1980.

Xàtiva és una de les poques ciutats espanyoles que ha conservat un topònim prerromà. Els [[ibers]] la varen conéixer com Saiti, lo que va derivar en llatí a Saitabi o Saetabis. En àrap va evolucionar a مَدينَة شاطِبَة (madīnat Šāṭibat) i d'ahí al valencià Xàtiva. En l'any 1707 [[Felipe V]] va canviar el nom de la ciutat pel de Sant Felipe. [[Corts de Càdis|Les Corts de Càdis]] varen restituir el nom en [[1811]] en la seua forma castellanisada Játiva​ que posteriorment es va adaptar a l'ortografia acadèmica en la grafia Xàtiva i va tornar a canviar oficialment a la seua forma valenciana Xàtiva per Decret del Consell de [[7 de giner]] de [[1980]].

== Geografia ==

== Geografia ==

=== Climatologia ===

=== Climatologia ===

El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la neu molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

El clima de Xàtiva és [[mediterràneu]] típic. En esta població els hiverns es passen en temperatures templades, mentres que els estius són molt calorosos, en temperatures màximes que en ocasions poden superar els 40 ºC. Les gelades són rares, i la [[neu]] molt rara. En [[autumne]] es pot produir la [[gota freda]].

== Història ==

== Història ==

Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]].​ La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

Els testimonis del poblament en el terme de Xàtiva són dels més antics en tota la frontera mediterrànea, com atesten les troballes de la [[Cova Negra]], pertanyents al [[Paleolític Mig]].​ La [[ciutat]] es remonta a la cultura [[ibèrica]] i ha conservat el seu [[topònim]], que originalment va ser Saiti (encara que varen existir les variants Ibi o Tibi). Ya que el poblament s'ha estés durant més de 2.300 anys en una mateixa àrea geogràfica es fa molt difícil trobar restants antics, ya que els materials han segut reutilisats una i una atra volta, motiu per el que s'explica l'escassea de restants ibèrics. No obstant, el poblat original s'ha identificat en el lloc en que actualment s'alça el [[Castell de Xàtiva|Castell Menor]].

La romanisació es va iniciar en el sigle II a.C., en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

La romanisació es va iniciar en el [[sigle II a. C.]], en el que Saitabi va florir i va falcar moneda pròpia, en la que es representava una estrela de tres puntes en les 8, les 12 i les 4, en certa semblança a l'actual logotip de [[Mercedes]]. Va ser elevada a la categoria de [[municipi]] romà en el nom de Saetabis Augusta, en honor a l'emperador [[Juli César|Octavi César August]]. Durant tota l'época romana Xàtiva va ser un important nuc comercial, en estar situada al peu de la [[Via Augusta]], i va ser coneguda en [[Imperi romà|l'Imperi]] per la producció de [[lli]] i la fabricació de textils. El poeta romà [[C. Valerius Catullus]] menciona els 'lintea' o 'sudaria' Saetaba ex Hiberis, regals dels seus amics Veranius i Fabullus, objecte del seu poema 12. ([[Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon|''Catulli Veronensis 'Carmina' Henricus Bardon, ed. Bibliotheca Llatina Teubneriana, 1973: p. 15.'']]) Els restants de la ciutat, no obstant, a penes són visibles, ya que les seues pedres es varen reutilisar per a construir edificacions en el caixco actual, i el solar va ser objecte d'una intensa ocupació agrícola. Es conserven, no obstant, més d'una dotzena de [[aljibes]]. Durant el Baix Imperi, Saetabis es va convertir en sèu episcopal i els seus bisbes varen assistir als [[concilis de Toledo]], ya en época visigoda (sigles VI i VII). En la [[Hispania]] visigoda va ser sèu episcopal de l'iglésia catòlica, sufragánea de [[Archidiòcesis de Toledo|l'Archidiòcesis de Toledo]] que comprenia l'antiga província romana de [[Cartaginense]] en la [[diòcesis de Hispania]].

=== Edat Mija ===

=== Edat Mija ===

[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]

[[Archiu:Carta puebla de Játiva.jpg|150px|miniaturadeimagen|izquierda|[[Carta Pobla]] de Xàtiva]]

Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En 1094​ va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de la conquista musulmana en 711, la ciutat es va denominar مَدينَة شاطِبَة (''madīnat Ŝāţibat'', transcrit generalment com ''Medina Xátiba''). Durant este periodo es fortificaren els [[Castell de Xàtiva|castells]] i la [[ciutat]] va guanyar importància com a plaça forta. De fet, el [[geógraf]] [[al-Idrisi]] (sigle XII) lloa la bellea i solidea dels [[Castell de Xàtiva|castells de Xàtiva]]. Va pertànyer primer al [[Regne de Toledo|regne de Toledo]] per a passar després al de [[Regne de Còrdova|Còrdova]]. Va pertànyer posteriorment al [[Taifa d'Almeria|d'Almeria]], el de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i finalment el de [[Taifa de Múrcia|Múrcia]]. En l'any [[1094]]​ va servir de refugi per a les tropes almorávides derrotades pel [[Cid]] en la [[batalla de Cuart]]. Esta vinculació en la figura del [[Cid]] fa a Xàtiva formar part del denominat C[[amí del Cid]]. Al començament del sigle XIII era cap d'un menut estat musulmà dependent de [[Valéncia]] que comprenia des del [[riu Xúquer]] pel nort fins a [[Biar]] pel sur. Xáteba va destacar aixina mateix per ser la pionera de la fabricació de paper en Europa Occidental.

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en 1240, encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el *alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este *alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en 1244, en acabant de firmar el tractat de *Almizra en Alfonso X.7​ En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al sigle XVI. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una *lugartenencia homònima.11​ La població *morisca es va expulsar del recint *amurallado i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar el seu *judería (*call) *intramuros, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre 1287 i 1369, adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de *Bellús i de l'Aigua Santa.7​ En 1347 el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.  

Despuix de conquistar Valéncia en 1238, Jaime I va posar lloc a Xàtiva en l'any [[1240]], encara que ho va alçar en aplegar a una treua en el alcaide musulmà de la ciutat. No obstant, problemes entre este alcaide i els castellans, varen obligar a Jaime I a intervindre militarment de nou, conquistant la ciutat en l'any [[1244]], en acabant de firmar el tractat de Almizra en Alfonso X.7​ En rendir la ciutat, Jaime I va respectar la mesquita, que no es va derribar fins al [[sigle XVI]]. Baixe el domini cristià la ciutat, ya en el nom actual de Xàtiva, es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de Valéncia i, si ben no va alcançar a recuperar la seua posició com a sèu episcopal, sí va ser cap d'una lugartenencia homònima.11​ La població *morisca es va expulsar del recint amurallat i es va redistribuir entre les zones rurals i l'arraval de Sant Joan, mentres que els judeus varen conservar la seua judería intramurs, en les proximitats del porta de Santa Tecla. El castell i les muralles es varen reforçar i varen ampliar entre els anys [[1287]] i [[1369]], adquirint una forma molt similar a l'actual, al mateix temps que es millorava l'abastiment d'aigua per mig de la construcció dels aqüeductes de Bellús i de l'Aigua Santa.​ En l'any [[1347]] el rei Pedro IV li va concedir el títul de ciutat.  

[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

[[Archiu:Xàtiva. Almodí. Felip V i cadira-2.jpg|miniaturadeimagen|izquierda|Retrat de Felipe V penjat del revés en el [[Museu de Xàtiva|Museu de la Ciutat]].]]

=== Edat Moderna ===

=== Edat Moderna ===

A finals del sigle XV la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km².​ Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

A finals del [[sigle XV]] la ciutat tenia uns 8000 habitants i es trobava prop del seu punt àlgit. La seua funció administrativa s'estenia en primer nivell sobre un extens terme municipal, que hui correspon a 37 [[Municipi|municipis]], i en segon nivell per una governació que comprenia des del [[riu Xúquer]] fins a l'enclavament de [[Capdet]], [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[La Vila|Villajoyosa]], en una extensió de 4.750 km².​ Ademés de les seues funcions administratives, tenia unes atres de tipo militar (en ser el seu [[Castell de Xàtiva|castell]] el més fort del [[Regne de Valéncia]]), econòmic i comercial. No obstant, l'expulsió dels moriscos va supondre la pèrdua de casi la mitat dels habitants de la governació, quedant despoblades més de 100 dels seus núcleus. Esta crisis demogràfica va vindre seguida d'una atra de tipo econòmic i abdós es varen vore agravades per les epidèmies de [[pesta]] que es varen succeir a mitan del sigle XVII, lo que va fer disminuir encara més la població, fins i tot en la pròpia ciutat.

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.  

Durant la [[guerra de Successió Espanyola]], Xàtiva va prendre partit per [[Archiduc Carles|l'archiduc Carlos]], i va patir [[Seges sofrits en Xàtiva durant la Guerra de Successió Espanyola|durs seges]] per part de les tropes borbòniques comandades per [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]]. Com a represàlia a la seua resistència, i com a advertència a atres ciutats, Felipe V va ordenar a [[Claude François Bidal d'Asfeld|Asfeld]] cremar la ciutat, va sofrir grans destrosses, gran part de la ciutat va ser saquejada i bona part de la seua població massacrada, el restant de població va ser desterrada.  

=== Edat Contemporànea ===

=== Edat Contemporànea ===

A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en 1787 es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de 1748 varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en 1776​ En 1811 les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre 1810 i 1830 la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre 1822 i 1823 fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de 1833,15​ en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en 1858 en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]].​ El 20 de decembre de 1854 ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. ​Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a 1910, quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre 1940 i 1960, década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

A lo llarc del sigle XVIII la [[ciutat]] va ser recuperant-se, com demostra el fet de que en l'any [[1787]] es contaren ya 12.655 habitants en el terme, lo que ademés va promoure noves obres i reformes urbanes en la ciutat. No obstant, els terremots de [[1748]] varen causar grans desperfectes, fins al punt de que [[Iglésia de Santa Tecla|l'iglésia de Santa Tecla]] es va derrocar completament i el [[Castell de Xàtiva|castell]] va quedar pràcticament abandonat. L'economia, ademés, va començar a deteriorar-se ya a finals del sigle XVIII, en quedar fòra del nou [[Camí Real de Madrit a Valéncia]], que passava a uns 4 km de la ciutat (aproximadament el traçat actual de la A-35 i l'A-7) que es va començar a construir en [[1776]].​ En l'any [[1811]] les [[Corts de Càdis]] varen restituir el nom anterior de la [[ciutat]], Xátiva, gràcies, entre atres motius, a la perseverança de [[Joaquín Lorenzo Villanueva]]. En l'àmbit econòmic, la [[ciutat]] va sofrir un important revés en desaparéixer entre els anys [[1810]] i [[1830]] la seua indústria textil del [[lli]] i la [[seda]] casi per complet, lo que va deixar sense treball a unes 1300 persones. Este fet no va impedir que entre [[1822]] i [[1823]] fora [[capital]] de la [[província de Xàtiva]], encara que este ensaig del [[Trieni Lliberal]] no va ser corroborat en la divisió definitiva de l'any [[1833]],15​ en que es va incloure a la ciutat en la [[província de Valéncia]]. Xàtiva va recuperar gran part de la seua importància com a nuc de comunicacions en [[1858]] en obrir-se la llínea entre [[Valéncia]] i [[La Carrasca]], que continuava cap a [[Madrit]].​ El [[20 de decembre]] de [[1854]] ya s'havia inaugurat la nova [[Estació de Xàtiva|Estació ferroviària]]. ​Pero este fet no va contribuir al desestancament demogràfic, que s'havia acreixcut per la desamortisació, que va buidar molts convents, i l'abolició dels [[senyorius]], que va comportar l'èxodo de mig centenar de famílies nobles. De fet, la població va seguir decreixent fins a l'any [[1910]], quan va començar a aumentar el número d'habitants per l'immigració. No obstant, el creiximent es va estancar una atra volta entre [[1940]] i [[1960]], década en que la població va començar a aumentar llenta pero invariablement, principalment per l'èxodo rural i l'especialisació de Xàtiva com a ciutat de servicis.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El 12 de febrer de 1939 va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]]​ El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]] la localitat es va mantindre fidel a la [[Segona República]] fins al final de la lluita, en la presència d'algunes indústries de guerra. El [[12 de febrer]] de [[1939]] va sofrir una incursió de bombarders italians de [[Aviació Legionaria|l'Aviació Legionaria]], que varen [[Bombardeig de Xàtiva|atacar principalment l'Estació de trens i les seues afores.]]​ El [[Bombardeig de Xàtiva|bombardeig]] va deixar 129 morts i més de 200 ferits, molts d'ells dònes i chiquets que abarrotaven els molls de l'estació per a rebre l'arribada d'un comboi militar que en eixe moment efectuava la seua entrada.

== Demografia ==

== Demografia ==

El municipi contava en 29.343 habitants en 2014 (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.

El municipi contava en 29.343 habitants en l'any [[2014]] (INE). Els seus habitants es coneixen com xativins; un 9,0% d'ells és de nacionalitat estrangera.

<center>

<center>

{| class="wikitable"

{| class="wikitable"