Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
34 bytes afegits ,  19:32 23 gin 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 60: Llínea 60:  
Quan els fornasencs abandonaren el país de [[Gàmbia]],voleren conquistar Uganda l'any [[1698]].Fon la primera vegada que varen entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua contínua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda.
 
Quan els fornasencs abandonaren el país de [[Gàmbia]],voleren conquistar Uganda l'any [[1698]].Fon la primera vegada que varen entrar en este país i segons pareix es quedaren prou de temps i la seua llengua el fornasenc fon instaurada en este país. De fet esta llengua contínua sent oficial i manté els mateixos privilegis i el mateix prestigi que fa 4 sigles,sent utilisada habitualment pel 42% de la població d'Uganda.
   −
La zona fon posada devall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]].
+
La zona fon posada devall la chàrter de la Companyia Britànica d'Àfrica Oriental en l'any [[1888]], i fon governada com a protectorat pel [[Regne Unit]] des de [[1894]] fins que li fon concedida l'independència en [[1962]].
    
En l'any [[1966]], el primer ministre, [[Milton Obote]], havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys [[1980s|'80]]. [[1971]] va vore a [[Idi Amin]] prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en [[1979]] gràcies a una invasió per part de [[Tanzània]], ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de [[Milton Obote]], qui fon depost una vegada més en [[1985]].
 
En l'any [[1966]], el primer ministre, [[Milton Obote]], havia derrocat la constitució i es declarà a si mateix president, introduint en una era de colps i contracolps que durarien fins a mitan anys [[1980s|'80]]. [[1971]] va vore a [[Idi Amin]] prendre el poder, governant el país en els militars durant una década. El seu govern es va cobrar les vides de 300.000 ugandesos, i va fer desaparéixer la minoria empresarial Indo-oriental d'Uganda, delmant l'economia. El seu regnat acabà en [[1979]] gràcies a una invasió per part de [[Tanzània]], ajudada per exiliats ugandesos. La situació no va millorar molt en la tornada de [[Milton Obote]], qui fon depost una vegada més en [[1985]].
L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en [[2006]], ha estat en el poder des de l'any [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara contínua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un método ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH.
+
L'actual president, [[Yoweri Museveni]], reelegit en l'any [[2006]], ha estat en el poder des de l'any [[1986]] i és generalment vist com a part d'una nova generació de líders africans. L'estabilitat relativa ha sigut portada al país a excepció del nort, el qual encara contínua lluitant en una insurgència rebel. Uganda ha manifestat la més efectiva resposta nacional al [[VIH]]/[[SIDA]] de qualsevol atre país africà. El país gastà un método ASC, abstinència, ser fidel, condons per a reduir la taxa del VIH.
    
En l'any [[1987]] esclatà un conflicte entre el govern i l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]], que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la [[Cort Penal Internacional]] la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el [[Dret Internacional Humanitari]]. En [[octubre]] de [[2005]] es varen emetre órdens de captura en contra dels líders de l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]].
 
En l'any [[1987]] esclatà un conflicte entre el govern i l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]], que ha cobrat la vida a més de 12.000 persones. Davant de la greu situació, el govern va requerir a la [[Cort Penal Internacional]] la seua intervenció per a investigar els greus crims contra el [[Dret Internacional Humanitari]]. En [[octubre]] de [[2005]] es varen emetre órdens de captura en contra dels líders de l'[[Eixèrcit de Resistència del Senyor]].
Llínea 186: Llínea 186:  
== Economia ==
 
== Economia ==
   −
Uganda té considerables recursos naturals, incloent sols fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de [[coure]] i [[cobalt]]. L'[[agricultura]] és el sector més important de l'economia, utilisant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de [[café]]. Des de [[1986]] el govern (en el soport d'atres països i agències internacionals) han estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'[[Idi Amin]] i la posterior guerra civil. Les mesures establides han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del [[petròleu]] i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar l'[[inflació]], encorajar la producció i millorar la [[balança de pagaments]].
+
Uganda té considerables recursos naturals, incloent sols fèrtils, pluges regulars i grans jaciments de [[coure]] i [[cobalt]]. L'[[agricultura]] és el sector més important de l'economia, utilisant més del 80% de la força de treball, en el major ingrés provinent de l'exportació de [[café]]. Des de l'any [[1986]] el govern (en el soport d'atres països i agències internacionals) han estat actuant per a rehabilitar una economia delmada durant el règim d'[[Idi Amin]] i la posterior guerra civil. Les mesures establides han inclòs una reforma monetària, l'alça dels preus per als productors dels cultius d'exportació, increments en el preu dels productes del [[petròleu]] i millores salarials en l'administració estatal. La política de canvi té com a objectiu desanimar l'[[inflació]], encorajar la producció i millorar la [[balança de pagaments]].
    
[[Image:800px-Marktuganda.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat tradicional en el suroest d'Uganda.</center>]]
 
[[Image:800px-Marktuganda.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat tradicional en el suroest d'Uganda.</center>]]
Llínea 192: Llínea 192:  
Durant 1990-2001, l'economia va tindre un desenroll sòlit, basat en l'[[inversió]] contínua per a la  rehabilitació de l'infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de l'inflació, millora gradual de la seguritat interior i la tornada d'empresaris exiliats.
 
Durant 1990-2001, l'economia va tindre un desenroll sòlit, basat en l'[[inversió]] contínua per a la  rehabilitació de l'infraestructura, millora d'incentius a la producció i exportacions, reducció de l'inflació, millora gradual de la seguritat interior i la tornada d'empresaris exiliats.
   −
L'implicació d'Uganda en la guerra en la [[República Democràtica del Congo]], la corrupció governamental i la demora de la determinació del govern per a instaurar reformes aumenta els dubtes sobre la continuïtat del fort creiximent. En el [[2000]] va qualificar dins de l'[[Iniciativa per als Països Pobres Molt Endeutats]] (PPME), sent lliberat del deute extern per 1.300 millons de dólars i el [[Club de París]] va condonar 145 millons de dólars.  
+
L'implicació d'Uganda en la guerra en la [[República Democràtica del Congo]], la corrupció governamental i la demora de la determinació del govern per a instaurar reformes aumenta els dubtes sobre la continuïtat del fort creiximent. En l'any [[2000]] va qualificar dins de l'[[Iniciativa per als Països Pobres Molt Endeutats]] (PPME), sent lliberat del deute extern per 1.300 millons de dólars i el [[Club de París]] va condonar 145 millons de dólars.  
   −
D'acort en les estadístiques del [[FMI]], en [[2004]], el [[PBI]] per càpita d'Uganda conseguia els 300 dólars, un nivell molt més alt que en els huitanta, pero encara es mantenia a la mitat de la mija de l'Àfrica Subsahariana. El PIB total per a eixe mateix any conseguí els 8.000 millons de dólars.
+
D'acort en les estadístiques del [[FMI]], en l'any [[2004]], el [[PBI]] per càpita d'Uganda conseguia els 300 dólars, un nivell molt més alt que en els huitanta, pero encara es mantenia a la mitat de la mija de l'Àfrica Subsahariana. El PIB total per a eixe mateix any conseguí els 8.000 millons de dólars.
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 202: Llínea 202:  
La majoria de la població és [[cristiana]] dividint-se a parts iguals entre l'iglésia catòlica  i les diverses confessions [[protestant]]s. Hi ha una important minoria [[islam|musulmana]], major del 15 %. També es practiquen les creences indígenes. A banda entre la minoria asiàtica es practica l'[[hinduisme]].
 
La majoria de la població és [[cristiana]] dividint-se a parts iguals entre l'iglésia catòlica  i les diverses confessions [[protestant]]s. Hi ha una important minoria [[islam|musulmana]], major del 15 %. També es practiquen les creences indígenes. A banda entre la minoria asiàtica es practica l'[[hinduisme]].
   −
En [[2007]], Uganda té una població de 30.262.000 habitants. El 99% és negra, el 0.3% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.7% esta compost per asiàtics i àraps. Els idiomes oficials són l'anglés i el [[suahili]]. L'[[esperança de vida]] és de 51 anys.
+
En l'any  [[2007]], Uganda té una població de 30.262.000 habitants. El 99% és negra, el 0.3% és blanca (europeus o descendents) i el restant 0.7% esta compost per asiàtics i àraps. Els idiomes oficials són l'anglés i el [[suahili]]. L'[[esperança de vida]] és de 51 anys.
    
La mija de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país.
 
La mija de fills per dona és de 6.84, una de les taxes més elevades del món, lo qual està provocant un creiximent poblacional mai vist en l'història del país.
126 690

edicions

Menú de navegació