Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  17:21 13 gin 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 14: Llínea 14:  
Despuix d'haver segut [[bisbe auxiliar]] des de l'any [[1958]] i arquebisbe de [[Archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]] des de [[1962]], es va convertir en el primer papa [[Polònia|polac]] de l'història, i en el primer no [[Itàlia|italià]] des de l'any  [[1523]]. El seu pontificat, de casi 27 anys, fon el tercer més llarc en l'història de l'[[Iglésia catòlica]], despuix del de [[Simón Pere|sant Pere]] (es creu que entre 34 i 37 anys, encara que la seua duració exacta és difícil de determinar) i el de [[Pio IX]] (31 anys).
 
Despuix d'haver segut [[bisbe auxiliar]] des de l'any [[1958]] i arquebisbe de [[Archidiòcesis de Cracòvia|Cracòvia]] des de [[1962]], es va convertir en el primer papa [[Polònia|polac]] de l'història, i en el primer no [[Itàlia|italià]] des de l'any  [[1523]]. El seu pontificat, de casi 27 anys, fon el tercer més llarc en l'història de l'[[Iglésia catòlica]], despuix del de [[Simón Pere|sant Pere]] (es creu que entre 34 i 37 anys, encara que la seua duració exacta és difícil de determinar) i el de [[Pio IX]] (31 anys).
   −
Joan Pau II fon aclamat com un dels líders més influents del [[sigle XX]], recordat especialment per ser un dels principals símbols del [[anticomunisme]],<ref>{{Cita llibre |autor=José Ramón Garitagoitía|títul=Juan Pablo II y Europa |any=2004 |editorial=Ediciones Rialp |página=21 |isbn=84-321-3502-X }}</ref> ademés de per la seua lluita contra l'expansió del [[marxisme]] per llocs com [[Iberoamèrica]], on va combatre enèrgicament al moviment conegut com [[teologia de la lliberació]], en l'ajuda de la seua mà dreta i a la postre successor com a [[Papa]], [[Joseph Ratzinger]].
+
Joan Pau II fon aclamat com un dels líders més influents del [[sigle XX]], recordat especialment per ser un dels principals símbols del [[anticomunisme]],<ref>{{Cita llibre |autor=José Ramón Garitagoitía|títul=Juan Pablo II y Europa |any=2004 |editorial=Ediciones Rialp |página=21 |isbn=84-321-3502-X }}</ref> ademés de per la seua lluita contra l'expansió del [[marxisme]] per llocs com [[Iberoamèrica]], a on va combatre enèrgicament al moviment conegut com [[teologia de la lliberació]], en l'ajuda de la seua mà dreta i a la postre successor com a [[Papa]], [[Joseph Ratzinger]].
   −
Va jugar aixina mateixa un paper decisiu per a posar fi al comunisme en el seu Polònia natal i, finalment, en tota [[Europa]], aixina com per a la millora significativa de les relacions de l'[[Iglésia catòlica]] en el [[judaisme]], l'[[islam]], l'[[Iglésia ortodoxa]], i la [[Comunió anglicana]].
+
Va jugar aixina mateixa un paper decisiu per a posar fi al comunisme en la seua Polònia natal i, finalment, en tota [[Europa]], aixina com per a la millora significativa de les relacions de l'[[Iglésia catòlica]] en el [[judaisme]], l'[[islam]], l'[[Iglésia ortodoxa]], i la [[Comunió anglicana]].
   −
Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar el [[Intent d'assessinat de Joan Pau II|intent d'assessinat]] que va sofrir el [[13 de maig]] de [[1981]], mentres saludava als fidels en la [[plaça de Sant Pere]], a mans de [[Mehmet Ali Ağca]], qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en [[Fátima (Portugal)|Fátima]] en la nit del 12 al 13 de maig de 1982 a mans del sacerdot ultraconservador [[Juan María Fernández Krohn]], fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex.
+
Entre els fets més notoris del seu pontificat va destacar l'[[Intent d'assessinat de Joan Pau II|intent d'assessinat]] que va sofrir el [[13 de maig]] de [[1981]], mentres saludava als fidels en la [[plaça de Sant Pere]], a mans de [[Mehmet Ali Ağca]], qui li va disparar a escassa distància entre la multitut. Temps despuix el terroriste va ser perdonat públicament pel pontífex en persona. A este es va sumar un atre atentat ocorregut en [[Fátima (Portugal)|Fátima]] en la nit del 12 al 13 de maig de [[1982]] a mans del sacerdot ultraconservador [[Juan María Fernández Krohn]], fet que no va transcendir fins al cap de la mort del pontífex.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
124 784

edicions

Menú de navegació