Canvis

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg-[[Alemània]], 3 de decembre de [[1936]]-[[Barcelona]], 14 d'octubre de [[2013]]) fon un historiador, polític i escritor d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].  

'''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg-[[Alemània]], [[3 de decembre]] de [[1936]]-[[Barcelona]], [[14 d'octubre]] de [[2013]]) fon un historiador, polític i escritor d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el 20 de juny de [[1929]] i varen emigrar a Alemània abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.

Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a Alemània abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en l'any [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona.

L'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.

En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''.

Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).  

Fon un dels fundadors del partit polític [[Convergència Democràtica de Catalunya]] (CDC) en [[1976]]. Entre els anys [[1980]] i [[1984]] eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en [[1992]] va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En l'any [[1994]] va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).  

En l'any [[1996]] li va ser otorgada la Creu de Sant Jordi.

En l'any [[1996]] li va ser otorgada la Creu de Sant Jordi.