Canvis

|superfície = 11'53 km²  

|superfície = 11'53 km²  

|altitut = 396 m.

|altitut = 396 m.

|població = 235 hab.

|població = 219 hab.

|densitat = 21,84 hab./km²

|densitat = 18,99 hab./km²

|gentilici = Beniagí/na

|gentilici = Beniagí/na

|llengua = [[Valencià]]

|llengua = [[Valencià]]

Situat en la vertent nort de la [[Serra del Benicadell]], en el sector sur de la [[vall d'Albaida]]. El terme es allargat, de nort a sur; el sector nort és suaument aonat, mentres que pel sur està llimitat per la sierra del Benicadell. El [[riu Micena]] circula d'est a oest, per tot el llímit nort; li afluïx el barranc de Beniajar, que servix de llímit per l'oest.

Situat en la vertent nort de la [[Serra del Benicadell]], en el sector sur de la [[vall d'Albaida]]. El terme es allargat, de nort a sur; el sector nort és suaument aonat, mentres que pel sur està llimitat per la sierra del Benicadell. El [[riu Micena]] circula d'est a oest, per tot el llímit nort; li afluïx el barranc de Beniajar, que servix de llímit per l'oest.

El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i el llevant; este és el que du les pluges, generalment d'autumne a primavera. En els alts de la sierra del Benicadell neva en giner i febrer. El poble està sobre un alter al peu del pic del Benicadell.

El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i el llevant; este és el que du les pluges, generalment d'[[autumne]] a [[primavera]]. En els alts de la sierra del Benicadell neva en [[giner]] i [[febrer]]. El poble està sobre un alter al peu del pic del Benicadell.

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[CV-40]] i accedir a la [[CV-60]] per a finalisar en la [[CV-611]].

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[CV-40]] i accedir a la [[CV-60]] per a finalisar en la [[CV-611]].

== Història ==

== Història ==

Encara que s'han trobat restos de la cultura de l'[[Edat de Bronze]], l'orige  de Beniajar és una alqueria musulmana, que fon conquistada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] i concedida a Paz de Tarazona en l'any [[1258]]. De població [[moriscs|morisca]], contava en l'any de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] ([[1609]]) en cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Vilafermosa i despuix al marquesat de Milán. Conjuntament en [[Otos]], formà una vicaria de moriscs que depengué eclesiàsticament de [[El Ràfol de Salem]] fins a l'any [[1535]]; no obstant no serà fins a [[1574]], quant se convertixca en parròquia independent.

Encara que s'han trobat restos de la cultura de l'[[Edat de Bronze]], l'orige  de Beniajar és una [[alqueria]] musulmana, que fon conquistada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] i concedida a Paz de Tarazona en l'any [[1258]]. De població [[moriscs|morisca]], contava en l'any de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] ([[1609]]) en cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Vilafermosa i despuix al marquesat de Milán. Conjuntament en [[Otos]], formà una vicaria de moriscs que depengué eclesiàsticament de [[El Ràfol de Salem]] fins a l'any [[1535]]; no obstant no serà fins a l'any [[1574]], quant se convertixca en parròquia independent.

== Administració ==

== Administració ==

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]   

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2017]]   

|-

|-

| align=center| 253 || align=center| 258 || align=center| 262 || align=center| 245 || align=center| 240 || align=center| 231 || align=center| 229 || align=center| 240 || align=center| 235   

| align=center| 253 || align=center| 258 || align=center| 262 || align=center| 245 || align=center| 240 || align=center| 231 || align=center| 229 || align=center| 240 || align=center| 235 || align=center| 219  

|}

|}

== Festes locals ==

== Festes locals ==

*'''Festes patronals'''. Celebra estes festes durant l'últim fi de semana d'agost (dimecres a dissabte), en honor a [[Sant Roc]], Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol.

*'''Festes patronals'''. Celebra estes festes durant l'últim fi de semana d'[[agost]] ([[dimecres]] a [[dissabte]]), en honor a [[Sant Roc]], Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol.

*'''Atres festes d'interés cultural'''. Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (semana anterior al divendres de Passió), festa a la Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia (25 de març); la Nostra Senyora de l'Assunció (15 d'agost); ''Estrenes'', segon dia de Nadal; ''Despertà", Dumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.

*'''Atres festes d'interés cultural'''. Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (semana anterior al divendres de Passió), festa a la Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia ([[25 de març]]); la Nostra Senyora de l'Assunció ([[15 d'agost]]); ''Estrenes'', segon dia de Nadal; ''Despertà", Dumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.

*'''Atres actes d'interés cultural'''. "L'arreplegà de l'oli", segon dia de [[Pasqua]]: Donatiu en espècies ([[oli]]) al retor.

*'''Atres actes d'interés cultural'''. "L'arreplegà de l'oli", segon dia de [[Pasqua]]: Donatiu en espècies ([[oli]]) al retor.