Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
62 bytes afegits ,  10:21 27 nov 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 12: Llínea 12:  
|superfície = 138,3 km²
 
|superfície = 138,3 km²
 
|altitut = 1.000 msnm
 
|altitut = 1.000 msnm
|població = 828 hab.
+
|població = 644 hab.
|densitat = 5,99 hab./km²
+
|densitat = 4,65 hab./km²
 
|gentilici = Alpontí/na           
 
|gentilici = Alpontí/na           
 
|llengua = [[Castellà]]
 
|llengua = [[Castellà]]
Llínea 25: Llínea 25:     
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat al noroest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en la [[província de Terol]], al sur de la serra de [[Javalambre]]. El terme és abrupte, per l'existència de numerosos barrancs, especialment al sur. Els monts estan molt erosionats; els principals son: la ''Muela'' (1.511 [[metro|m.]]), ''Cerro Negro'' (1.407 m.), ''Hontanar'' (1.238 m.), el ''Cabezo'' (1.289 m.) i ''Barajuelo'' (1.114 m.). Els barrancs del Reguero i Arquela son les principals vies fluvials, i recullen les aigües de atres subsidiaris, domant orige al riu Chelva.
+
Situat al noroest de la [[província de Valéncia]], en el llímit en la [[província de Terol]], al sur de la serra de [[Javalambre]]. El terme és abrupte, per l'existència de numerosos barrancs, especialment al sur. Els monts estan molt erosionats; els principals son: la ''Muela'' (1.511 [[metro|m.]]), ''Cerro Negro'' (1.407 m.), ''Hontanar'' (1.238 m.), el ''Cabezo'' (1.289 m.) i ''Barajuelo'' (1.114 m.). Els barrancs del Reguero i Arquela són les principals vies fluvials, i recullen les aigües de atres subsidiaris, donant orige al riu Chelva.
 
El clima és continental. Hi ha numeroses fonts.
 
El clima és continental. Hi ha numeroses fonts.
   Llínea 57: Llínea 57:     
== Història ==
 
== Història ==
En evidents mostres de rests de l'[[Edat de Bronze]], [[Iber]]s i despuix Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a perdre rellevància el poble d'Alpont. Després formar part d'[[Al-Andalús]], conseguix un notable creiximent econòmic i cultural com [[Taifa|Regne de Taifes]] independent.
+
En evidents mostres de rests de l'[[Edat de Bronze]], [[Iber]]s i despuix Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a perdre rellevància el poble d'Alpont. Després de formar part d'[[Al-Andalús]], conseguix un notable creiximent econòmic i cultural com [[Taifa|Regne de Taifes]] independent.
    
En l'any [[1089]] fon conquistada pel [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]] i en [[1236]] conquistada pel cavaller  creuat, senyor de Javaloyes, Vicent de Valois Crépy, fill de Gaucher de Crépy-en-Valois, en nom del rei d'Aragó [[Jaume I d'Aragó]].
 
En l'any [[1089]] fon conquistada pel [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]] i en [[1236]] conquistada pel cavaller  creuat, senyor de Javaloyes, Vicent de Valois Crépy, fill de Gaucher de Crépy-en-Valois, en nom del rei d'Aragó [[Jaume I d'Aragó]].
Llínea 90: Llínea 90:  
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
   −
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]]
 
|-
 
|-
| align=center| 1.208 || align=center| 1.174 || align=center| 1.134 || align=center| 985 || align=center| 958 || align=center| 941 || align=center| 916 || align=center| 861 || align=center| 864 || align=center| 828
+
| align=center| 1.208 || align=center| 1.174 || align=center| 1.134 || align=center| 985 || align=center| 958 || align=center| 941 || align=center| 916 || align=center| 861 || align=center| 864 || align=center| 828 align=center| 644
 
|}
 
|}
   Llínea 102: Llínea 102:  
*'''Muralles'''. Conserva varies torres i portes de la desapareguda muralla.
 
*'''Muralles'''. Conserva varies torres i portes de la desapareguda muralla.
 
*'''Castell'''. Dominant la població s'alcen els restos de lo que fon un important castell, situat sobre un penyó de profunts precipicis, especialment en els costats contraris al poble.
 
*'''Castell'''. Dominant la població s'alcen els restos de lo que fon un important castell, situat sobre un penyó de profunts precipicis, especialment en els costats contraris al poble.
*'''Ajuntament'''. Edifici situat on estigué l'antiga aljama, de la que resta una torre almenada; en els baixos està el saló on se celebraren les [[Corts del Regne de Valéncia]] en els anys [[1319]] i [[1383]].
+
*'''Ajuntament'''. Edifici situat on estigué l'antiga aljama, de la que resta una torre almenada; en els baixos està el saló a on se celebraren les [[Corts del Regne de Valéncia]] en els anys [[1319]] i [[1383]].
    
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
*'''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra el 17 de giner en la tradicional bendició dels animals.
+
*'''[[Antoni Abat|Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra el [[17 de giner]] en la tradicional bendició dels animals.
*'''Festes Patronals'''. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, se realisa la ''baixada'' o trasllat de la [[Verge de la Consolació]] (trobada en [[1614]]), des de l'iglésia de la ''Corcolilla'' fins a la vila. Durant la processió se reciten versos, (denominats en Alpuente ''dits''), de súplica i agraïment a l'image. En esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
+
*'''Festes Patronals'''. Cada tres anys, en els mesos de [[maig]] i [[agost]], se realisa la ''baixada'' o trasllat de la [[Verge de la Consolació]] (trobada en l'any [[1614]]), des de l'iglésia de la ''Corcolilla'' fins a la vila. Durant la processió se reciten versos, (denominats en Alpuente ''dits''), de súplica i agraïment a l'image. En esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
*'''[[Sant Blai]] ''', patró d'Alpont. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.
+
*'''[[Sant Blai]] ''', patró d'Alpont. Se celebra el [[3 de febrer]] i repartixen [[taronges]] beneïdes.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
124 534

edicions

Menú de navegació