Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
7 bytes afegits ,  08:16 27 nov 2018
m
Llínea 215: Llínea 215:  
=== Llengua ===
 
=== Llengua ===
 
[[Image:Mapa_Llinguistic_Asturies.png|thumb|right|180px|<center>Mapa llingüístic d'Astúries.</center>]]
 
[[Image:Mapa_Llinguistic_Asturies.png|thumb|right|180px|<center>Mapa llingüístic d'Astúries.</center>]]
Si be el [[castellà]] es l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.  
+
Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.  
   −
L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). Lo text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.
+
L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada al regne mijà d'Astúries (on també hi estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat del asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.
    
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vengut en cridar el "Surdimientu".
 
L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha gosat de gran desenroll des de lo que s'ha vengut en cridar el "Surdimientu".
126 635

edicions

Menú de navegació