26 309
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''Nova Cançó''' és el nom que va rebre un moviment musical català d'ideologia catalanista que durant el franquisme reivin...»
La '''Nova Cançó''' és el nom que va rebre un moviment musical català d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]] que durant el [[Franquisme|franquisme]] reivindicava l'us del català en el món de la cançò. Aparegué a finals de la dècada dels anys [[1950|50]] i [[1960|60]] del [[sigle XX]].
En l'any [[1959]], un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revista ''Germinabit'' baix el títul de ''"Ens calen cançons d'ara"'' (Nos fan falta cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i despuix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà ([[Lleida]]), es forma un grup homogéneu, denominat ''Els Setze Jutges (sic)''.
El [[1962]] varen aparéixer els primers discs, i es varen començar a diversificar les tendències: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intérpret d'èxits d'atres autors, etc. Una cantant, Salomé, i un cantant valencià, [[Raimon]], varen obtindre en [[1963]] el primer premi del quint Festival de la Cançó Mediterrànea en la cançó ''"Se'n va anar"'' (Se'n anà).
Pese a les restriccions "administratives" en la difusió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica (corrien els anys xixanta i setanta, en ple franquisme), la ''Nova Cançó'' reunia cada volta més seguidors i va obligar a molts intérprets a optar per una autèntica professionalisació, reclamada per la crítica i el seu públic.
Els cantants del moviment català nomenat la ''Nova Cançó'' varen sorgir en un terreny diferent al dels denominats cantants-protesta i el folk, corrents abdós en un paralelisme similar al de la majoria dels paisos europeus.
Varen destacar cantants de diferents personalitat, que varen contribuir en la seua aportació artística al desenroll d'este moviment, com per eixemple Salvador Escamilla, Núria Feliu, Maria Dolors Laffitte, Jacinta o Mercè Madolell. Alguns varen obtindre triumfos internacionals. Més tart varen aparéixer cantants bilingües i posicions ideològiques que semblaven desvirtuar les idees inicials.
Alguns cantants valencians, com [[Raimon]] o [[Ovidi Montllor]] abdós d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] s'afegiren ad este moviment. Junt a Raimon, atres antics membres de ''Els Setze Jutges'', com Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria de la Mar Bonet, Lluís Llach i, sobretot, Joan Manuel Serrat han obtingut una fama que ha passat del [[Catalunya|territori català]]. Més tart, destacaria en la ciutat de Valéncia Ovidi Montllor.
A image d'este moviment, varen nàixer moviments paralels en [[Galícia]], [[Astúries]], [[Aragó]], [[País Vasc]] i [[Castella]].
El moviment la ''Nova Cançò'' per mig del català reivindicava, entre atres coses, els ficticis [[Països Catalans]] baix el predomini llingüístic del català segons l'ideologia del [[Catalanisme|catalanisme]].
En l'any [[1959]], un escrit de Lluís Serrahima, publicat en la revista ''Germinabit'' baix el títul de ''"Ens calen cançons d'ara"'' (Nos fan falta cançons d'ara) va aglutinar a autors i cantants, i despuix d'un èxit multitudinari en el Centre Comarcal Lleidatà ([[Lleida]]), es forma un grup homogéneu, denominat ''Els Setze Jutges (sic)''.
El [[1962]] varen aparéixer els primers discs, i es varen començar a diversificar les tendències: conjunt musical, conjunt vocal, cantautor, intérpret d'èxits d'atres autors, etc. Una cantant, Salomé, i un cantant valencià, [[Raimon]], varen obtindre en [[1963]] el primer premi del quint Festival de la Cançó Mediterrànea en la cançó ''"Se'n va anar"'' (Se'n anà).
Pese a les restriccions "administratives" en la difusió radiofònica i televisiva i en la producció discogràfica (corrien els anys xixanta i setanta, en ple franquisme), la ''Nova Cançó'' reunia cada volta més seguidors i va obligar a molts intérprets a optar per una autèntica professionalisació, reclamada per la crítica i el seu públic.
Els cantants del moviment català nomenat la ''Nova Cançó'' varen sorgir en un terreny diferent al dels denominats cantants-protesta i el folk, corrents abdós en un paralelisme similar al de la majoria dels paisos europeus.
Varen destacar cantants de diferents personalitat, que varen contribuir en la seua aportació artística al desenroll d'este moviment, com per eixemple Salvador Escamilla, Núria Feliu, Maria Dolors Laffitte, Jacinta o Mercè Madolell. Alguns varen obtindre triumfos internacionals. Més tart varen aparéixer cantants bilingües i posicions ideològiques que semblaven desvirtuar les idees inicials.
Alguns cantants valencians, com [[Raimon]] o [[Ovidi Montllor]] abdós d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]] s'afegiren ad este moviment. Junt a Raimon, atres antics membres de ''Els Setze Jutges'', com Guillermina Motta, Francesc Pi de la Serra, Maria de la Mar Bonet, Lluís Llach i, sobretot, Joan Manuel Serrat han obtingut una fama que ha passat del [[Catalunya|territori català]]. Més tart, destacaria en la ciutat de Valéncia Ovidi Montllor.
A image d'este moviment, varen nàixer moviments paralels en [[Galícia]], [[Astúries]], [[Aragó]], [[País Vasc]] i [[Castella]].
El moviment la ''Nova Cançò'' per mig del català reivindicava, entre atres coses, els ficticis [[Països Catalans]] baix el predomini llingüístic del català segons l'ideologia del [[Catalanisme|catalanisme]].