Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Des de molt jove, Rita destacà pels seus dots tant per al cant com per al ball flamenc, que més tart es convertirien en el seu mig de vida. La seua carrera començà en la seua ciutat natal, Jerez de la Frontera, on un agent teatral la va descobrir cantant coples. Despuix d'açò va decidir contractar-la per a que actuara junt a Juana La Macarrona i el cantaor Antonio Ortega, també conegut com Juan Breva, en els cafens cantants [[Madrit|madrilenys]], entre ells el famós Café Romero situat en el carrer Alcalà.

Des de molt jove, Rita destacà pels seus dots tant per al cant com per al ball flamenc, que més tart es convertirien en el seu mig de vida. La seua carrera començà en la seua ciutat natal, Jerez de la Frontera, a on un agent teatral la va descobrir cantant coples. Despuix d'açò va decidir contractar-la per a que actuara junt a Juana La Macarrona i el cantaor Antonio Ortega, també conegut com Juan Breva, en els cafens cantants [[Madrit|madrilenys]], entre ells el famós Café Romero situat en el carrer Alcalà.

Entre els anys [[1884]] i [[1895]], Rita tingué l'oportunitat de treballar en vàries ocasions junt ad atres artistes de primeríssim nivell, tals com José Barea, María la Macarrona, Las Borriqueras, el Malagueny, etc.​ Tal va ser el seu èxit que, en [[1885]], la revista ''El Enano'' li va dedicar uns versos en els que elogiava la seua gran bellea i la seua gràcia:

Entre els anys [[1884]] i [[1895]], Rita tingué l'oportunitat de treballar en vàries ocasions junt ad atres artistes de primeríssim nivell, tals com José Barea, María la Macarrona, Las Borriqueras, el Malagueny, etc.​ Tal va ser el seu èxit que, en l'any [[1885]], la revista ''El Enano'' li va dedicar uns versos en els que elogiava la seua gran bellea i la seua gràcia:

{{Cita|''Del pueblo andaluz señora.''

{{Cita|''Del pueblo andaluz señora.''

La Cantaora començà a aparéixer en els cartells d'un dels escenaris més grans i famosos per a cantaores, ballaores i guitarristes de l'art flamenc, el Liceu Ríus de Madrit, que més tart fon nomenat Saló Varietats despuix de la seua reforma.​

La Cantaora començà a aparéixer en els cartells d'un dels escenaris més grans i famosos per a cantaores, ballaores i guitarristes de l'art flamenc, el Liceu Ríus de Madrit, que més tart fon nomenat Saló Varietats despuix de la seua reforma.​

En març de l'any [[1892]], actuà en una funció benèfica en Madrit, que va consistir en la representació de l'obra ''Mi mismo nombre''. En agost d'eixe mateix any, també va formar part de la pantomima ''La Feria de Sevilla'', junt al cantant Juan Breva i la ballarina Soledad Menéndez.​

En [[març]] de l'any [[1892]], actuà en una funció benèfica en Madrit, que va consistir en la representació de l'obra ''Mi mismo nombre''. En agost d'eixe mateix any, també va formar part de la pantomima ''La Feria de Sevilla'', junt al cantant Juan Breva i la ballarina Soledad Menéndez.​

En [[1897]], va tornar a compartir escenari en La Macarrona i Barea, entre atres artistes, en el ya renovat Saló Varietats.​ En [[1901]], la revista ''Alrededor del mundo'' va fer referència a Rita en un dels seus reportages com «una de les millors cantaores flamenques del moment».​ Un any més tart, va participar de nou en actuacions en el Saló Varietats junt a Paca Aguilera.

En l'any [[1897]], va tornar a compartir escenari en La Macarrona i Barea, entre atres artistes, en el ya renovat Saló Varietats.​ En [[1901]], la revista ''Alrededor del mundo'' va fer referència a Rita en un dels seus reportages com «una de les millors cantaores flamenques del moment».​ Un any més tart, va participar de nou en actuacions en el Saló Varietats junt a Paca Aguilera.

En [[1904]], Núñez de Prado va elogiar a Rita en la seua obra ''Cantaores Andaluces'' per les seues grans capacitats artístiques com a cantaora, fins al punt de comparar-la en Antonio Chacón.

En l'any [[1904]], Núñez de Prado va elogiar a Rita en la seua obra ''Cantaores Andaluces'' per les seues grans capacitats artístiques com a cantaora, fins al punt de comparar-la en Antonio Chacón.

En [[1906]], va figurar en el quadro flamenc del ''Café del Gato''. Durant els anys següents va actuar en atres grans artistes de l'época, com Fosforito el Vell o Antonia Gallardo Roda, el nom artístic del qual era La Coquinera; i despuix, a lo llarc dels anys vint, en Manuel Pavón i Manuel Escacena, aplegant a ser una de les figures més destacades dels cafens cantants de la capital espanyola a principis del [[sigle XX]].​

En [[1906]], va figurar en el quadro flamenc del ''Café del Gato''. Durant els anys següents va actuar en atres grans artistes de l'época, com Fosforito el Vell o Antonia Gallardo Roda, el nom artístic del qual era La Coquinera; i despuix, a lo llarc dels anys vint, en Manuel Pavón i Manuel Escacena, aplegant a ser una de les figures més destacades dels cafens cantants de la capital espanyola a principis del [[sigle XX]].​

La faenejada vida artística que portà durant els seus primers anys fon impossible d'aguantar en el pas del temps, per lo que la seua carrera començà a sofrir les conseqüències.​ En una entrevista concedida a la revista ''La Estampa'' en [[1934], ella mateixa va admetre que, a pesar d'haver vixcut «com una reina», al final de la seua vida era més «probe que las ratas».​

La faenejada vida artística que portà durant els seus primers anys fon impossible d'aguantar en el pas del temps, per lo que la seua carrera començà a sofrir les conseqüències.​ En una entrevista concedida a la revista ''La Estampa'' en [[1934], ella mateixa va admetre que, a pesar d'haver vixcut «com una reina», al final de la seua vida era més «probe que las ratas».​

La seua última actuació en públic tingué lloc tres anys abans de la seua mort, en 1934, en el Café de Magallanes de Madrit, en motiu d'un festival benèfic que va reunir a atres artistes veterans com La Coquinera o Fosforito, que fon el que la va convocar per a l'event. Va cantar dos cançons: una malaguenya de Fosforito, titulada ''Desde que te conocí'' i ''Males que acarrea el tiempo'', de la Serneta i Enrique El Mellizo. Segons relata la revista ''Er Compá'', la pròpia Rita es va mostrar orgullosa d'haver pogut participar en un festival aixina a pesar dels seus 75 anys.

La seua última actuació en públic tingué lloc tres anys abans de la seua mort, en l'any 1934, en el Café de Magallanes de Madrit, en motiu d'un festival benèfic que va reunir a atres artistes veterans com La Coquinera o Fosforito, que fon el que la va convocar per a l'event. Va cantar dos cançons: una malaguenya de Fosforito, titulada ''Desde que te conocí'' i ''Males que acarrea el tiempo'', de la Serneta i Enrique El Mellizo. Segons relata la revista ''Er Compá'', la pròpia Rita es va mostrar orgullosa d'haver pogut participar en un festival aixina a pesar dels seus 75 anys.

== Vida personal ==

== Vida personal ==