Llínea 3: |
Llínea 3: |
| Existixen diversos tipos d'espectres polítics, segons l'eix conceptual que s'adopte. Un dels més coneguts és l'eix [[Esquerra política|esquerra]]-[[Dreta política|dreta]]. Una atra variant és seguir l'eix dependència-sobirania nacional, sobretot en térmens econòmics, segons els majors o menors graus d'autonomia proposts per als estats nacionals. Unes atres variants seguixen eixos com a conservadurisme-canvi, el grau de seguiment de les expectatives populars (relacionat en els conceptes de [[populisme]] i [[governabilitat]]) o l'ubicació sobre determinats principis [[religió|religiosos]]. | | Existixen diversos tipos d'espectres polítics, segons l'eix conceptual que s'adopte. Un dels més coneguts és l'eix [[Esquerra política|esquerra]]-[[Dreta política|dreta]]. Una atra variant és seguir l'eix dependència-sobirania nacional, sobretot en térmens econòmics, segons els majors o menors graus d'autonomia proposts per als estats nacionals. Unes atres variants seguixen eixos com a conservadurisme-canvi, el grau de seguiment de les expectatives populars (relacionat en els conceptes de [[populisme]] i [[governabilitat]]) o l'ubicació sobre determinats principis [[religió|religiosos]]. |
| | | |
− | Originalment la ciència política europea va considerar un espectre polític unidimensional, a partir de l'eix exclusiu esquerra-dreta. Modernament molts de països, regions i organisacions han mostrat espectres polítics més complexos, que prenen en conte diversos eixos i dimensions, que no poden ser encasellats en un sol punt de cap dels espectres polítics. | + | Originalment la ciència política europea va considerar un espectre polític unidimensional, a partir de l'eix exclusiu esquerra-dreta. Modernament molts països, regions i organisacions han mostrat espectres polítics més complexos, que prenen en conte diversos eixos i dimensions, que no poden ser encasellats en un sol punt de cap dels espectres polítics. |
| | | |
| == Diferents espectres polítics == | | == Diferents espectres polítics == |
| El punt de partida per a determinar l'espectre polític és assumir que les opinions dels ciutadans sobre diferents assunts mostren una [[correlació]] notable, o que hi ha un assunt essencial que subsumix o domina als demés. Per a que existixca un espectre polític deu existir una gama de valors i creències. Els sistemes polítics en els que la major part de la [[població]] queda clarament dins d'un grup o un atre, sense ningú entre mig, com en la major part dels conflictes de tipo [[nacionalisme|nacionaliste]], no es poden descriure be per mig d'un espectre polític. | | El punt de partida per a determinar l'espectre polític és assumir que les opinions dels ciutadans sobre diferents assunts mostren una [[correlació]] notable, o que hi ha un assunt essencial que subsumix o domina als demés. Per a que existixca un espectre polític deu existir una gama de valors i creències. Els sistemes polítics en els que la major part de la [[població]] queda clarament dins d'un grup o un atre, sense ningú entre mig, com en la major part dels conflictes de tipo [[nacionalisme|nacionaliste]], no es poden descriure be per mig d'un espectre polític. |
| | | |
− | Originalment l'espectre polític es va considerar com a unidimensional (esquerra-dreta), i de fet en molts de països el principal eix de variació s'alinea en les diferències típiques entre [[esquerra política]] i [[dreta política]]. No obstant, en molts de països i regions l'espectre polític pot ser bidimensional o tridimensional, ya que poden existir atres qüestions altament independents de l'alineament dreta-esquerra que configuren les preferències polítiques: | + | Originalment l'espectre polític es va considerar com a unidimensional (esquerra-dreta), i de fet en molts països el principal eix de variació s'alinea en les diferències típiques entre [[esquerra política]] i [[dreta política]]. No obstant, en molts països i regions l'espectre polític pot ser bidimensional o tridimensional, ya que poden existir atres qüestions altament independents de l'alineament dreta-esquerra que configuren les preferències polítiques: |
| | | |
| * En un país [[Islam|islàmic]] modern, per eixemple, l'espectre polític se pot establir a lo llarc de la llínea de pensament respecte al paper del clero en el govern. Aquells que creuen que els religiosos deuen tindre la capacitat d'aplicar la [[*Sharia|llei islàmica]] en un costat i aquells que defenen una societat llaica en el contrari, en moderats de varis nivells entre abdós. | | * En un país [[Islam|islàmic]] modern, per eixemple, l'espectre polític se pot establir a lo llarc de la llínea de pensament respecte al paper del clero en el govern. Aquells que creuen que els religiosos deuen tindre la capacitat d'aplicar la [[*Sharia|llei islàmica]] en un costat i aquells que defenen una societat llaica en el contrari, en moderats de varis nivells entre abdós. |