− | La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que ee feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura. | + | La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que es feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar-ne cap de plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, -ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero a soles en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura. |
− | *Les regles d’accentuació tenen pereferència sobre la dièresis: país, veí, pero no països, veïns. | + | *Les regles d’accentuació tenen pereferència sobre la dièresis: país, veí, pero no països, veïns. En les normes ortogràfiques de 1982 moltes paraules mantenien la diéresis, puix no s'usava l'accent, aixina paraules com país i veí s'escrivien païs i veï, obviament si es colocava accent també tenia preferència sobre la diéresis. |
| *L’infinitiu, el gerundi, el futur i els condicional dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir | | *L’infinitiu, el gerundi, el futur i els condicional dels verps acabats en -air, - eir, -oir, -uir |