Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
18 bytes afegits ,  12:24 25 ago 2018
m
Text reemplaça - ' van ' a ' varen '
Llínea 63: Llínea 63:  
[[Image:Radama1.gif|thumb|left|150px|El rei [[Radama I]] de Madagascar]]
 
[[Image:Radama1.gif|thumb|left|150px|El rei [[Radama I]] de Madagascar]]
 
[[Image:415px-LaGuerreAMadagascar.jpg|thumb|Pòster d'un llibre de H. Galli sobre la guerra francesa en Madagascar.]]
 
[[Image:415px-LaGuerreAMadagascar.jpg|thumb|Pòster d'un llibre de H. Galli sobre la guerra francesa en Madagascar.]]
El primer assentament humà data provablement del [[sigle IV]] o poc abans, en qualsevol cas no hi ha proves que haguera cap presència humana abans del naiximent de [[Crist]]. Els antepassats dels actuals malgajos aplegaren des d'[[Indonèsia]], i per això els llogarencs conserven traces asiàtiques, costums típics del surest d'[[Àsia]] i una llengua del tronc malai-polinesi. En ells també van arribar els seus animals domèstics, entre els que destaca el [[zebú]], i poc despuix de la seua arribada s'extinguiren diversos animals endèmics de l'illa, com el [[lémur jagant]], el [[porc formiguer]] de Madagascar i un [[hipopótam pigmeu]] semblant al que es troba actualment en [[Àfrica]] occidental.
+
El primer assentament humà data provablement del [[sigle IV]] o poc abans, en qualsevol cas no hi ha proves que haguera cap presència humana abans del naiximent de [[Crist]]. Els antepassats dels actuals malgajos aplegaren des d'[[Indonèsia]], i per això els llogarencs conserven traces asiàtiques, costums típics del surest d'[[Àsia]] i una llengua del tronc malai-polinesi. En ells també varen arribar els seus animals domèstics, entre els que destaca el [[zebú]], i poc despuix de la seua arribada s'extinguiren diversos animals endèmics de l'illa, com el [[lémur jagant]], el [[porc formiguer]] de Madagascar i un [[hipopótam pigmeu]] semblant al que es troba actualment en [[Àfrica]] occidental.
   −
Posteriorment va hi hagueren migracions [[bantús]] des del continent que es van fondre en la població local, sobretot en la part est de l'illa. Al començament de l'[[Edat Mija]] arribaren els primers comerciants [[Pèrsia|perses]] i cap a l'any [[1000]], els [[àrap]]s. Frut de la seua estància és el que en la part nort de l'illa es practique actualment l'[[islam]].
+
Posteriorment va hi hagueren migracions [[bantús]] des del continent que es varen fondre en la població local, sobretot en la part est de l'illa. Al començament de l'[[Edat Mija]] arribaren els primers comerciants [[Pèrsia|perses]] i cap a l'any [[1000]], els [[àrap]]s. Frut de la seua estància és el que en la part nort de l'illa es practique actualment l'[[islam]].
   −
Durant els dos sigles següents, [[Portugal]], [[Espanya]],  [[Gran Bretanya]] i [[França]] van intentar instalar-se en la costa, pero foren expulsats per la resistència dels natius, que a finals del [[sigle XVII]] s'havien unificat devall el regne d'[[Imerina]], en base en l'altiplà central. Finalment, els francesos conseguiren el seu propòsit de construir bases comercials en les costes malgages, unes vegades per la força i atres diplomàticament, a finals del [[sigle XVIII]]. Durant les [[Guerres Napoleòniques]], el rei [[Radama I]] d'Imerina es va posar del costat dels britànics, que aumentaren la seua influència en l'illa a costa dels francesos i entrenaren als natius en l'us d'armes modernes. No obstant, a la mort de Radama I  en [[1828]] es va perseguir als britànics, inclosos els missioners. Durant el regnat de [[Radama II]] ([[1861]]–[[1863]]) s'introduiren una série de reformes modernistes i Madagascar es va obrir al contacte en francesos i britànics, lo qual causà que els sectors més tradicionalistes mataren al rei i feren marcha arrere als canvis. [[França]] es va anexar l'illa per complet en [[1895]] despuix de derrotar a la reina [[Ranavalona III]]. Esta s'exilià un any despuix, a l'hora que s'instituïa un mandat militar francés i Madagascar era proclamada colònia francesa.
+
Durant els dos sigles següents, [[Portugal]], [[Espanya]],  [[Gran Bretanya]] i [[França]] varen intentar instalar-se en la costa, pero foren expulsats per la resistència dels natius, que a finals del [[sigle XVII]] s'havien unificat devall el regne d'[[Imerina]], en base en l'altiplà central. Finalment, els francesos conseguiren el seu propòsit de construir bases comercials en les costes malgages, unes vegades per la força i atres diplomàticament, a finals del [[sigle XVIII]]. Durant les [[Guerres Napoleòniques]], el rei [[Radama I]] d'Imerina es va posar del costat dels britànics, que aumentaren la seua influència en l'illa a costa dels francesos i entrenaren als natius en l'us d'armes modernes. No obstant, a la mort de Radama I  en [[1828]] es va perseguir als britànics, inclosos els missioners. Durant el regnat de [[Radama II]] ([[1861]]–[[1863]]) s'introduiren una série de reformes modernistes i Madagascar es va obrir al contacte en francesos i britànics, lo qual causà que els sectors més tradicionalistes mataren al rei i feren marcha arrere als canvis. [[França]] es va anexar l'illa per complet en [[1895]] despuix de derrotar a la reina [[Ranavalona III]]. Esta s'exilià un any despuix, a l'hora que s'instituïa un mandat militar francés i Madagascar era proclamada colònia francesa.
   −
Ya en [[1916]], els francesos van tindre problemes en les organisacions secretes nacionalistes, pero conseguiren mantindre l'orde. França a soles va perdre el control de l'illa durant [[1942]], quan els britànics l'ocuparen per por a que [[Japó]] es fera en Madagascar. En [[1943]] fon entregada a la França lliure, i en [[1946]] va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francés. Açò no impedí que l'any següent esclatara una revolta que va forçar a França a convocar eleccions en l'illa, que varen guanyar els independentistes moderats. En [[1960]] Madagascar s'independisà totalment de França i es va instituir una república baix el govern de [[Philibert Tsiranana]], líder del Partit Socialdemócrata.
+
Ya en [[1916]], els francesos varen tindre problemes en les organisacions secretes nacionalistes, pero conseguiren mantindre l'orde. França a soles va perdre el control de l'illa durant [[1942]], quan els britànics l'ocuparen per por a que [[Japó]] es fera en Madagascar. En [[1943]] fon entregada a la França lliure, i en [[1946]] va deixar de ser colònia i es va convertir en territori d'ultramar francés. Açò no impedí que l'any següent esclatara una revolta que va forçar a França a convocar eleccions en l'illa, que varen guanyar els independentistes moderats. En [[1960]] Madagascar s'independisà totalment de França i es va instituir una república baix el govern de [[Philibert Tsiranana]], líder del Partit Socialdemócrata.
      −
En [[1975]] hi hagué un colp d'estat militar que posà el govern en mans del capità de fragata [[Didier Ratsiraka]], que va governar en puny de ferro fins que en [[1992]] les pressions populars li van obligar a designar un govern de transició a la democràcia. Ratsiraka fon derrotat en les eleccions presidencials de [[1993]] per [[Albert Zafy]], pero guanyà les llegislatives que es van celebrar simultàneament. La situació de tensió entre els partidaris de Ratsiraka i el govern de Zafy portà a la destitució d'est últim pel parlament en [[1996]], sent substituït per [[Norbert Ratsirahonana]]. Est era un colaborador pròxim de Zafy que va governar devall la seua ombra fins a les eleccions de [[1997]], en les que Ratsiraka es feu novament en el poder.
+
En [[1975]] hi hagué un colp d'estat militar que posà el govern en mans del capità de fragata [[Didier Ratsiraka]], que va governar en puny de ferro fins que en [[1992]] les pressions populars li varen obligar a designar un govern de transició a la democràcia. Ratsiraka fon derrotat en les eleccions presidencials de [[1993]] per [[Albert Zafy]], pero guanyà les llegislatives que es varen celebrar simultàneament. La situació de tensió entre els partidaris de Ratsiraka i el govern de Zafy portà a la destitució d'est últim pel parlament en [[1996]], sent substituït per [[Norbert Ratsirahonana]]. Est era un colaborador pròxim de Zafy que va governar devall la seua ombra fins a les eleccions de [[1997]], en les que Ratsiraka es feu novament en el poder.
 
[[Image:312px-Satellite image of Madagascar in September 2003.jpg|thumb|left|180px|Image de Madagascar presa des d'un satèlit (setembre de [[2003]])]]
 
[[Image:312px-Satellite image of Madagascar in September 2003.jpg|thumb|left|180px|Image de Madagascar presa des d'un satèlit (setembre de [[2003]])]]
 
Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de decembre de [[2001]], quan despuix d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo [[Marc Ravalomanana]] es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feen necessària una segona volta.
 
Didier Ratsiraka conservaria el poder fins a les eleccions presidencials de decembre de [[2001]], quan despuix d'uns resultats controvertits, el seu rival, el fins llavors alcalde d'Antananarivo [[Marc Ravalomanana]] es va declarar guanyador per majoria absoluta de la primera volta de les eleccions, acusant de frau al govern, que havia publicat uns resultats que feen necessària una segona volta.
   −
La tensió de la primera mitat de l'any [[2002]] va arribar a amenaçar en la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi eixèrcit malgaig dividí en dos, en la capital Antananarivo convertida en bastió de Ravalomanana, mentres Ratsiraka dirigia un govern en la ciutat costera de [[Toamasina]]. La comunitat internacional va fer diverses crides al diàlec i a la calma. Ravalomanana conseguí consolidar el seu poder, mentres Ratsiraka anava perdent soports. En juny del 2002, alguns països com [[Estats Units]], [[Suïssa]] i [[Noruega]] reconeixien ya al govern de Ravalomanana. Atres països europeus van esperar la decisió final de [[França]] que, a principis de juliol, ya es dirigia públicament a Ravalomanana com «president de Madagascar». El reconeiximent internacional confirmà el poder de Ravalomanana, i Ratsiraka fugí finalment del país, refugiant-se en França.
+
La tensió de la primera mitat de l'any [[2002]] va arribar a amenaçar en la possibilitat d'una guerra civil. La societat i el propi eixèrcit malgaig dividí en dos, en la capital Antananarivo convertida en bastió de Ravalomanana, mentres Ratsiraka dirigia un govern en la ciutat costera de [[Toamasina]]. La comunitat internacional va fer diverses crides al diàlec i a la calma. Ravalomanana conseguí consolidar el seu poder, mentres Ratsiraka anava perdent soports. En juny del 2002, alguns països com [[Estats Units]], [[Suïssa]] i [[Noruega]] reconeixien ya al govern de Ravalomanana. Atres països europeus varen esperar la decisió final de [[França]] que, a principis de juliol, ya es dirigia públicament a Ravalomanana com «president de Madagascar». El reconeiximent internacional confirmà el poder de Ravalomanana, i Ratsiraka fugí finalment del país, refugiant-se en França.
    
[[Image:800px-Antananarivo (atamari).jpg|thumb|300px|<center>[[Antananarivo]], Madagascar</center>]]
 
[[Image:800px-Antananarivo (atamari).jpg|thumb|300px|<center>[[Antananarivo]], Madagascar</center>]]
Llínea 136: Llínea 136:     
Economia - en més profunditat:
 
Economia - en més profunditat:
En 2000, Madagascar mamprengué la preparació d'un Paper d'Estratègia de Reducció de Pobrea (PRSP) baix els Països Pobres Pesadament Endeutats (HIPC) Iniciativa. Els borts del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial van concórrer en [[decembre]] del 2000 que el país és elegible en la Iniciativa HIPC, i Madagascar ha conseguit el punt de decisió per al llaugerament de deutes. El [[1 de març]] del 2001, el Bort de Fons Monetari Internacional va concedir al país 103 millons de dólars per a 2001-[[2003]] devall l'Instalació de Creiximent i Reducció de Pobrea (PRGR). Els recursos lliberats de HIPC seran dirigits cap a l'accés que millora a salut, educació, camins rurals, aigua, i soport directe a comunitats. Ademés, el [[7 de març]] del 2001, el Club París aprovà una cancelació de deutes de 161 millons de dólars. El [[28 de febrer]] del 2001, el Banc de Desenroll africà (ADB) va aprovar baix l'HIPC una cancelació de deutes de 71.46 millons de dólars i concedit en el [[juny]] del 2001 un crèdit adicional de 20 millons de dólars per a lluitar contra el SIDA i la pobrea.
+
En 2000, Madagascar mamprengué la preparació d'un Paper d'Estratègia de Reducció de Pobrea (PRSP) baix els Països Pobres Pesadament Endeutats (HIPC) Iniciativa. Els borts del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial varen concórrer en [[decembre]] del 2000 que el país és elegible en la Iniciativa HIPC, i Madagascar ha conseguit el punt de decisió per al llaugerament de deutes. El [[1 de març]] del 2001, el Bort de Fons Monetari Internacional va concedir al país 103 millons de dólars per a 2001-[[2003]] devall l'Instalació de Creiximent i Reducció de Pobrea (PRGR). Els recursos lliberats de HIPC seran dirigits cap a l'accés que millora a salut, educació, camins rurals, aigua, i soport directe a comunitats. Ademés, el [[7 de març]] del 2001, el Club París aprovà una cancelació de deutes de 161 millons de dólars. El [[28 de febrer]] del 2001, el Banc de Desenroll africà (ADB) va aprovar baix l'HIPC una cancelació de deutes de 71.46 millons de dólars i concedit en el [[juny]] del 2001 un crèdit adicional de 20 millons de dólars per a lluitar contra el SIDA i la pobrea.
    
== Demografia ==
 
== Demografia ==
Llínea 143: Llínea 143:  
En l'any [[2007]], Madagascar té una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mija de fills per dòna és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetisada.
 
En l'any [[2007]], Madagascar té una població de 19.448.000 habitants. L'esperança de vida és de 62 anys. La mija de fills per dòna és de 5,24. El 68,9% de la població està alfabetisada.
 
   
 
   
La població malgaja és predominantment una mescla d'orige [[Polinèsia|polinesi]] i [[África|africà]]. Investigacions recents sugerixen que l'illa estigué deshabitada fins a l'arribada de navegants polinesis, aproximadament en el [[sigle I]] de la nostra era, a través del sur de l'[[Índia]] i de l'est d'Àfrica, d'on adquirien esposes i esclaus africans. Migracions posteriors tant del Pacífic com d'Àfrica, consolidaren esta original mescla, i van sorgir 18 grups tribals diferents. Els traços polinesis són més predominants en les persones que habiten en la part central de l'illa, els [[Merina]] (3 millons de persones) i els Betsileo (2 millons). Els habitants de les costes són d'orige africà.
+
La població malgaja és predominantment una mescla d'orige [[Polinèsia|polinesi]] i [[África|africà]]. Investigacions recents sugerixen que l'illa estigué deshabitada fins a l'arribada de navegants polinesis, aproximadament en el [[sigle I]] de la nostra era, a través del sur de l'[[Índia]] i de l'est d'Àfrica, d'on adquirien esposes i esclaus africans. Migracions posteriors tant del Pacífic com d'Àfrica, consolidaren esta original mescla, i varen sorgir 18 grups tribals diferents. Els traços polinesis són més predominants en les persones que habiten en la part central de l'illa, els [[Merina]] (3 millons de persones) i els Betsileo (2 millons). Els habitants de les costes són d'orige africà.
    
Els grups costers més grans són els [[Betsimisaraka]] (1,5 millons) i els [[Tsimihety]] i [[Sakalava]] (700.000 persones cada un).
 
Els grups costers més grans són els [[Betsimisaraka]] (1,5 millons) i els [[Tsimihety]] i [[Sakalava]] (700.000 persones cada un).
132 694

edicions

Menú de navegació