Canvis

'''James Cook''' [[Royal Society|FRS]] [[Royal Navy|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia|cartógraf]] [[Regne Unit|britànic]].

'''James Cook''' [[Royal Society|FRS]] [[Royal Navy|RN]] ([[Marton]], [[North Yorkshire]], [[27 d'octubre]] de [[1728]] - [[Hawai]], [[14 de febrer]] de [[1779]]) fon un [[navegant]], explorador i [[Cartografia|cartógraf]] [[Regne Unit|britànic]].

Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes van ser documentades per primera vegada en [[mapa]]s europeus.  

Va realisar tres viages pel [[oceà Pacífic]], durant els quals es varen descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes varen ser documentades per primera vegada en [[mapa]]s europeus.  

Els seus majors èxits varen ser el reclam per a [[Gran Bretanya]] de la costa este de [[Austràlia]], descoberta pels espanyols en el [[sigle XVI]]; les [[Hawai|illes Hawai]], descobertes per l'espanyol [[Álvaro de Saavedra]] en l'any [[1527]] i la circumnavegació i cartografia de [[Terranova]] i [[Nova Zelanda]].

Els seus majors èxits varen ser el reclam per a [[Gran Bretanya]] de la costa este de [[Austràlia]], descoberta pels espanyols en el [[sigle XVI]]; les [[Hawai|illes Hawai]], descobertes per l'espanyol [[Álvaro de Saavedra]] en l'any [[1527]] i la circumnavegació i cartografia de [[Terranova]] i [[Nova Zelanda]].

Allí va demostrar la seua habilitat per a la [[topografia]] i [[cartografia]], i fon el responsable de fer mapes de gran part de l'entrada al riu Sant Llorenç durant el lloc, permetent al [[James Wolfe|General Wolfe]] fer el seu atac de forma sorprenent sobre les Planes d'Abraham.

Allí va demostrar la seua habilitat per a la [[topografia]] i [[cartografia]], i fon el responsable de fer mapes de gran part de l'entrada al riu Sant Llorenç durant el lloc, permetent al [[James Wolfe|General Wolfe]] fer el seu atac de forma sorprenent sobre les Planes d'Abraham.

Entre [[1763]] i [[1767]], Cook va fer cartes sobre les irregulars costes de [[Terranova]]: entre [[1763]] i [[1764]], per l'estret nort-oest; entre [[1765]] i [[1766]], la costa del sur entre la ''Península Burin'' i ''Cape Ray''; i, finalment, la costa oest durant l'any [[1767]]. Estes cinc temporades de Cook van donar com a resultat el primer mapa a gran escala i de gran exactitut sobre el lloc. També van donar a Cook un gran domini en la pràctica topogràfica, realisada en condicions adverses, lo que va cridar l'atenció de la Royal Navy i la [[Royal Society]], en un moment crucial, tant en la carrera personal de Cook com en la postura britànica de cara a als descobriments d'ultramar.

Entre [[1763]] i [[1767]], Cook va fer cartes sobre les irregulars costes de [[Terranova]]: entre [[1763]] i [[1764]], per l'estret nort-oest; entre [[1765]] i [[1766]], la costa del sur entre la ''Península Burin'' i ''Cape Ray''; i, finalment, la costa oest durant l'any [[1767]]. Estes cinc temporades de Cook varen donar com a resultat el primer mapa a gran escala i de gran exactitut sobre el lloc. També varen donar a Cook un gran domini en la pràctica topogràfica, realisada en condicions adverses, lo que va cridar l'atenció de la Royal Navy i la [[Royal Society]], en un moment crucial, tant en la carrera personal de Cook com en la postura britànica de cara a als descobriments d'ultramar.

== Primer viage (1768–1771) ==

== Primer viage (1768–1771) ==

[[Image:Hodges, Resolution and Adventure in Matavai Bay.jpg|thumb|right|Las naus Resolution i Adventure pintades per William Hodges en 1776.]]

[[Image:Hodges, Resolution and Adventure in Matavai Bay.jpg|thumb|right|Las naus Resolution i Adventure pintades per William Hodges en 1776.]]

En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es van separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]].

En este viage, Cook va comandar la nau ''HMS Resolution'', mentres que [[Tobies Furneauz]] va comandar la nau companyona ''HMS Adventure''. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el [[círcul polar antàrtic]], el [[17 de giner]] de [[1773]], conseguint 71º 10' sur. També va descobrir [[Geòrgia del Sur]] i les [[illes Sandwich del Sur]]. En la boira antàrtica, els dos barcos es varen separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els [[Maori]]és, i despuix va navegar cap a [[Gran Bretanya]], mentres que Cook va continuar explorant l'[[Antàrtica]].

Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Després va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage.  Durant el viage de tornada, van estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage van posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''.

Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a [[Tahití]] per a reproveir el barco. Després va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'[[Oceà Pacífic]] del que havia segut Tupaia en el primer viage.  Durant el viage de tornada, varen estar en les illes Friendly, [[illa de Pasqua]] i [[Vanuatu]], en l'any [[1774]]. Els seus informes sobre el retorn del viage varen posar quietut sobre el popular mit de ''Terra Australis''.

Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa.

Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del [[cronómetro]] K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa.

== Llegat ==

== Llegat ==

Els onze anys de navegació de Cook per l'[[Oceà Pacífic]] varen contribuir en gran manera a fer créixer  els coneiximents europeus sobre la zona. Moltes illes, com l'illa de Pasqua i les [[illes Sandwich]], van ser trobades per primera vegada per europeus, i el seu major èxit fon la creació de cartografia naval de grans àrees de l'[[Oceà Pacífic]] de gran precisió.

Els onze anys de navegació de Cook per l'[[Oceà Pacífic]] varen contribuir en gran manera a fer créixer  els coneiximents europeus sobre la zona. Moltes illes, com l'illa de Pasqua i les [[illes Sandwich]], varen ser trobades per primera vegada per europeus, i el seu major èxit fon la creació de cartografia naval de grans àrees de l'[[Oceà Pacífic]] de gran precisió.

Per a la creació de mapes i cartes nàutiques ,és necessari conéixer la [[latitut]] i [[llongitut (cartografia)|llongitut]]. Els navegants havien segut capaços de calcular la latitut de forma precisa des de feya sigles, medint la distància angular al [[Sol]] o a una atra [[estrela]] del firmament per mig d'un [[sextant]]; pero la llongitut és més difícil de determinar, ya que és necessari saber el temps transcorregut entre el migdia solar del punt orige (Greenwich) i el migdia solar del lloc a on es troba l'observador. Fins a l'época de Cook no hi havia cronómetros que es pogueren usar en embarcacions en precisió.

Per a la creació de mapes i cartes nàutiques ,és necessari conéixer la [[latitut]] i [[llongitut (cartografia)|llongitut]]. Els navegants havien segut capaços de calcular la latitut de forma precisa des de feya sigles, medint la distància angular al [[Sol]] o a una atra [[estrela]] del firmament per mig d'un [[sextant]]; pero la llongitut és més difícil de determinar, ya que és necessari saber el temps transcorregut entre el migdia solar del punt orige (Greenwich) i el migdia solar del lloc a on es troba l'observador. Fins a l'época de Cook no hi havia cronómetros que es pogueren usar en embarcacions en precisió.

Cook va calcular llongituts en exactitut durant el seu primer viage, a causa de les seues habilitats per a navegar, l'ajuda de l'astrònom [[Charles Green]] i usant les taules recentment publicades, ''Nautical Almanac'', que contenien les distàncies entre la [[lluna]] i set [[estrela|estreles]] seleccionades. En el seu segon viage, va utilisar el cronómetro K1, fet per [[Larcum Kennedy]], que era del tamany d'un rellonge de butaca. Era una còpia del rellonge H4 fet per [[John Harrison]], el qual havia segut el primer en mantindre el mesurament del temps de forma encertada en el mar, al ser usat en el viage de Deptford a [[Jamaica]], entre els anys [[1761]] i [[1762]].

Cook va calcular llongituts en exactitut durant el seu primer viage, a causa de les seues habilitats per a navegar, l'ajuda de l'astrònom [[Charles Green]] i usant les taules recentment publicades, ''Nautical Almanac'', que contenien les distàncies entre la [[lluna]] i set [[estrela|estreles]] seleccionades. En el seu segon viage, va utilisar el cronómetro K1, fet per [[Larcum Kennedy]], que era del tamany d'un rellonge de butaca. Era una còpia del rellonge H4 fet per [[John Harrison]], el qual havia segut el primer en mantindre el mesurament del temps de forma encertada en el mar, al ser usat en el viage de Deptford a [[Jamaica]], entre els anys [[1761]] i [[1762]].

Varen anar diversos artistes en el primer viage. [[Sydney Parkinson]] va realisar molts dels esbossos, completant més de 264 dibuixos abans de la seua mort, ocorreguda quasi al final del viage. Ells van ser d'immens valor científic per als [[botànic]]s britànics. En la segona expedició de Cook va participar l'artiste [[William Hodges]], qui va realisar pintures de paisages de [[Thaití]], l'Illa de Pasqua i atres llocs.

Varen anar diversos artistes en el primer viage. [[Sydney Parkinson]] va realisar molts dels esbossos, completant més de 264 dibuixos abans de la seua mort, ocorreguda quasi al final del viage. Ells varen ser d'immens valor científic per als [[botànic]]s britànics. En la segona expedició de Cook va participar l'artiste [[William Hodges]], qui va realisar pintures de paisages de [[Thaití]], l'Illa de Pasqua i atres llocs.

Cook va estar acompanyat de diversos científics, les observacions i descobriments de la qual van agregar importància als viages. Els botànics [[Joseph Banks]] i [[Daniel Solander]] varen anar en el primer viage. Entre abdós varen recolectar més de 3.000 espècies de plantes.

Cook va estar acompanyat de diversos científics, les observacions i descobriments de la qual varen agregar importància als viages. Els botànics [[Joseph Banks]] i [[Daniel Solander]] varen anar en el primer viage. Entre abdós varen recolectar més de 3.000 espècies de plantes.

Cook fon el primer europeu a tindre un contacte ampli en els habitants del [[Pacífic]]. Va navegar per unes quantes illes pròximes a [[Filipines]], i inclús a illes chicotetes i més remotes en el [[Pacífic]] sur, i va arribar a l'encertada conclusió que hi havia una relació ètnica entre totes les persones del Pacífic, a pesar que es trobaren separades per grans distàncies.

Cook fon el primer europeu a tindre un contacte ampli en els habitants del [[Pacífic]]. Va navegar per unes quantes illes pròximes a [[Filipines]], i inclús a illes chicotetes i més remotes en el [[Pacífic]] sur, i va arribar a l'encertada conclusió que hi havia una relació ètnica entre totes les persones del Pacífic, a pesar que es trobaren separades per grans distàncies.