Canvis

Robert Nesta Marley va nàixer el [[6 de febrer]] de [[1945]] en [[Nine Mils]] (Rhoden Hall, Saint Ann) una chicoteta localitat al nort de l'illa de [[Jamaica]], en el [[Mar Carib]], era fill de [[Cedella Booker]], una afro-jamaicana de 18 anys i de Norval Marley; un jamaicà [[Blanc (persona)|blanc]] d'[[Ètnia|ascendència]] [[Escòcia|escocesa]], [[capità]] dels [[Marines Reals]] (infanteria de marina britànica), de 50 anys, que es desentengué del seu fill per por a ser desheretat. A finals dels anys cinquanta, Bob es va traslladar en sa mare a [[Kingston (Jamaica)|Kingston]], la capital, on els habitants de les zones rurals acodien per a millorar la seua situació econòmica. Per desgràcia per a la majoria, el seu destí eren els barris pobres.  

Robert Nesta Marley va nàixer el [[6 de febrer]] de [[1945]] en [[Nine Mils]] (Rhoden Hall, Saint Ann) una chicoteta localitat al nort de l'illa de [[Jamaica]], en el [[Mar Carib]], era fill de [[Cedella Booker]], una afro-jamaicana de 18 anys i de Norval Marley; un jamaicà [[Blanc (persona)|blanc]] d'[[Ètnia|ascendència]] [[Escòcia|escocesa]], [[capità]] dels [[Marines Reals]] (infanteria de marina britànica), de 50 anys, que es desentengué del seu fill per por a ser desheretat. A finals dels anys cinquanta, Bob es va traslladar en sa mare a [[Kingston (Jamaica)|Kingston]], la capital, on els habitants de les zones rurals acodien per a millorar la seua situació econòmica. Per desgràcia per a la majoria, el seu destí eren els barris pobres.  

Bob va créixer en eixe ambient on va conéixer a [[Bunny Wailer|Neville Riley Livingston]], més conegut com Bunny, en qui escomençà a interessar-se per la [[música]], arribant a compondre i tocar algunes cançons. Molt influenciats per la música de [[Ray Charles]], [[Curtis Mayfield]], [[Brook Benton]] o [[Fats Domino]], i de grups com [[The Drifters]] molt populars en [[Jamaica]] que s'escoltaven en les emissions radiofòniques de les emissores del sur dels [[Estats Units]]. Bob Marley alternà el treball en una empresa de fundició, on es va cremar en un ull, en la música. Bob i Bunny van rebre formació musical de [[Joe Higgs]], un [[cantant]] vengut a menys que havia fruït d'una certa fama en Jamaica i que es guanyava la vida impartint classes de cant per a principiants. En una d'eixes classes conegueren un atre jove músic cridat [[Winston Hubert McIntosh]] (Peter Tosh). En [[1962]] Bob Marley participà en una audició per a un [[productor musical]] cridat Leslie Kong que, impressionat, li va invitar a gravar algunes cançons. L'any següent Bob va decidir que el millor camí per a conseguir el seu somi era per mig d'un grup. Compartí la seua idea en Bunny i Peter i els tres formaren els "Wailing Wailers" (lliteralment, "Crits de protesta"). El nou grup va guanyar la simpatia del percussioniste rastafari Alvin Patterson, que els va presentar el productor Clement Dodd. A mijan de [[1963]] Dodd viu als Wailing Wailers i va decidir promocionar al grup. Els Wailing Wailers llançaren el seu primer single, "Summer Down", en la discogràfica Coxsone a finals de [[1963]]. La formació original estava composta per Bob, Bunny, Peter, [[Júnior Braithwaite]] i dos coristes, Beverly Kelso i [[Cherry Smith]].

Bob va créixer en eixe ambient on va conéixer a [[Bunny Wailer|Neville Riley Livingston]], més conegut com Bunny, en qui escomençà a interessar-se per la [[música]], arribant a compondre i tocar algunes cançons. Molt influenciats per la música de [[Ray Charles]], [[Curtis Mayfield]], [[Brook Benton]] o [[Fats Domino]], i de grups com [[The Drifters]] molt populars en [[Jamaica]] que s'escoltaven en les emissions radiofòniques de les emissores del sur dels [[Estats Units]]. Bob Marley alternà el treball en una empresa de fundició, on es va cremar en un ull, en la música. Bob i Bunny varen rebre formació musical de [[Joe Higgs]], un [[cantant]] vengut a menys que havia fruït d'una certa fama en Jamaica i que es guanyava la vida impartint classes de cant per a principiants. En una d'eixes classes conegueren un atre jove músic cridat [[Winston Hubert McIntosh]] (Peter Tosh). En [[1962]] Bob Marley participà en una audició per a un [[productor musical]] cridat Leslie Kong que, impressionat, li va invitar a gravar algunes cançons. L'any següent Bob va decidir que el millor camí per a conseguir el seu somi era per mig d'un grup. Compartí la seua idea en Bunny i Peter i els tres formaren els "Wailing Wailers" (lliteralment, "Crits de protesta"). El nou grup va guanyar la simpatia del percussioniste rastafari Alvin Patterson, que els va presentar el productor Clement Dodd. A mijan de [[1963]] Dodd viu als Wailing Wailers i va decidir promocionar al grup. Els Wailing Wailers llançaren el seu primer single, "Summer Down", en la discogràfica Coxsone a finals de [[1963]]. La formació original estava composta per Bob, Bunny, Peter, [[Júnior Braithwaite]] i dos coristes, Beverly Kelso i [[Cherry Smith]].

== The Wailers ==

== The Wailers ==

Mentrestant, la mare de Bob, Cedella, s'havia casat novament i s'havia mudat a [[Delaware]], [[Estats Units]], despuix d'un important esforç econòmic. Ella desijava donar a Bob una nova vida en este país, pero abans del viage, ell conegué a [[Rita Anderson]] i el [[10 de febrer]] de [[1966]] es van casar. '''Bob Marley''' va passar apenes huit mesos en sa mare en [[Wilmington (Delaware)|Wilmington]], Delaware. Allí conseguix un treball en la tanda de nit d'una planta d'automòvils de [[DaimlerChrysler|Chrysler]]. Bob aplegà a [[Kingston]] en octubre de [[1966]], apenes sis mesos despuix de la visita de Sa majestat Imperial, o Emperador [[Hailè Selassiè]], de [[Etiopia]], que va impulsar i va renovar l'important moviment [[rastafari]] de l'illa. L'acostament de Bob en la creença Rastafari comença a reflectir-se en la seua música. Bob, mentrestant, cridà a Peter i Bunny per a formar una nova banda, els mítics "[[The Wailers]]". Rita també començava la seua carrera com a cantant en un important èxit cridat "Pied Piper", una versió d'una cançó pop anglesa. En [[Jamaica]], la frenètica onada del [[ska]] estava donant lloc a un ritme més lent i sensual cridat [[rocksteady]]. Les creences rastafari dels Wailers chocaren en Dodd i estos fundaren el seu propi [[sagell discogràfic]], "Wail'N'Soul". A pesar de conseguir alguns èxits, el sagell no respon a les expectatives i fa fallida en [[1967]]. El grup sobreviu eixercint com a compositors d'una companyia associada a un cantant nortamericà, Johnny Nash, el qual en la década següent tindria un gran èxit en la cançó "Stir It Up", de Bob.

Mentrestant, la mare de Bob, Cedella, s'havia casat novament i s'havia mudat a [[Delaware]], [[Estats Units]], despuix d'un important esforç econòmic. Ella desijava donar a Bob una nova vida en este país, pero abans del viage, ell conegué a [[Rita Anderson]] i el [[10 de febrer]] de [[1966]] es varen casar. '''Bob Marley''' va passar apenes huit mesos en sa mare en [[Wilmington (Delaware)|Wilmington]], Delaware. Allí conseguix un treball en la tanda de nit d'una planta d'automòvils de [[DaimlerChrysler|Chrysler]]. Bob aplegà a [[Kingston]] en octubre de [[1966]], apenes sis mesos despuix de la visita de Sa majestat Imperial, o Emperador [[Hailè Selassiè]], de [[Etiopia]], que va impulsar i va renovar l'important moviment [[rastafari]] de l'illa. L'acostament de Bob en la creença Rastafari comença a reflectir-se en la seua música. Bob, mentrestant, cridà a Peter i Bunny per a formar una nova banda, els mítics "[[The Wailers]]". Rita també començava la seua carrera com a cantant en un important èxit cridat "Pied Piper", una versió d'una cançó pop anglesa. En [[Jamaica]], la frenètica onada del [[ska]] estava donant lloc a un ritme més lent i sensual cridat [[rocksteady]]. Les creences rastafari dels Wailers chocaren en Dodd i estos fundaren el seu propi [[sagell discogràfic]], "Wail'N'Soul". A pesar de conseguir alguns èxits, el sagell no respon a les expectatives i fa fallida en [[1967]]. El grup sobreviu eixercint com a compositors d'una companyia associada a un cantant nortamericà, Johnny Nash, el qual en la década següent tindria un gran èxit en la cançó "Stir It Up", de Bob.

Els Wailers varen conéixer llavors un home que revolucionaria el seu treball: [[Lee Perry]]. L'associació entre Perry i els Wailers comportaren alguns dels èxits més notables de la banda com "Soul Rebel", "Duppy Conqueror", "400 Years" i "Small Axe", clàssics del futur [[reggae]]. En l'any [[1970]], dos dels músics més reconeguts de l'illa, Aston 'Family Man' Barrett i son germà Carlton ([[baixiste|baix]] i [[bateria|bateria]], respectivament) s'uniran als Wailers, els que en aquell moment arrasaven en el [[Carib]], pero internacionalment continuaven sent desconeguts.

Els Wailers varen conéixer llavors un home que revolucionaria el seu treball: [[Lee Perry]]. L'associació entre Perry i els Wailers comportaren alguns dels èxits més notables de la banda com "Soul Rebel", "Duppy Conqueror", "400 Years" i "Small Axe", clàssics del futur [[reggae]]. En l'any [[1970]], dos dels músics més reconeguts de l'illa, Aston 'Family Man' Barrett i son germà Carlton ([[baixiste|baix]] i [[bateria|bateria]], respectivament) s'uniran als Wailers, els que en aquell moment arrasaven en el [[Carib]], pero internacionalment continuaven sent desconeguts.

En l'estiu de l'any [[1971]] Bob acceptà una invitació de Johnny Nash per a acompanyar-lo a [[Suècia]], ocasió en que va firmar un contracte en la [[Columbia Broadcasting System|CBS]], que també era la discogràfica del nortamericà. En la primavera de [[1972]] els Wailers aterraren en [[Anglaterra]] per a promocionar el single "Reggae on Broadway", pero no van collir massa èxits. A la desesperada, Bob va visitar els estudis de gravació d'[[Island Records]], que havia sigut la primera discogràfica en interessar-se per la música jamaicana, i demanà parlar en el seu fundador, Chris Blackwell. Blackwell coneixia als Wailers i els va oferir 4 mil lliures per a gravar un àlbum en els últims avanços tecnològics de l'indústria musical, els mateixos que fruïen les bandes de [[Música rock|rock]] de l'época. Eixe primer àlbum fon "Catch a Fire", fortament promogut per Island. El disc no fon un èxit imminent, i és que la música i les lletres compromeses socialment de Bob contrastaven prou en lo que s'estava fent fins llavors en [[Europa]]. Island va promoure una gira del grup per Anglaterra i els Estats Units, una atra novetat per a una banda de reggae. Els Wailers tocaren en [[Londres]] en abril de [[1973]] i tres mesos més tart el grup va tornar a Jamaica. Bunny, desenganyat de la vida musical, abandonà la banda abans de la gira nortamericana. En el seu lloc va entrar Joe Higgs, el vell professor de música dels Wailers. Ya en els Estats Units, van participar en alguns concerts de [[Brose Springsteen]] i [[Sly & The Family Stone]], la principal banda de música negra nortamericana del moment.

En l'estiu de l'any [[1971]] Bob acceptà una invitació de Johnny Nash per a acompanyar-lo a [[Suècia]], ocasió en que va firmar un contracte en la [[Columbia Broadcasting System|CBS]], que també era la discogràfica del nortamericà. En la primavera de [[1972]] els Wailers aterraren en [[Anglaterra]] per a promocionar el single "Reggae on Broadway", pero no varen collir massa èxits. A la desesperada, Bob va visitar els estudis de gravació d'[[Island Records]], que havia sigut la primera discogràfica en interessar-se per la música jamaicana, i demanà parlar en el seu fundador, Chris Blackwell. Blackwell coneixia als Wailers i els va oferir 4 mil lliures per a gravar un àlbum en els últims avanços tecnològics de l'indústria musical, els mateixos que fruïen les bandes de [[Música rock|rock]] de l'época. Eixe primer àlbum fon "Catch a Fire", fortament promogut per Island. El disc no fon un èxit imminent, i és que la música i les lletres compromeses socialment de Bob contrastaven prou en lo que s'estava fent fins llavors en [[Europa]]. Island va promoure una gira del grup per Anglaterra i els Estats Units, una atra novetat per a una banda de reggae. Els Wailers tocaren en [[Londres]] en abril de [[1973]] i tres mesos més tart el grup va tornar a Jamaica. Bunny, desenganyat de la vida musical, abandonà la banda abans de la gira nortamericana. En el seu lloc va entrar Joe Higgs, el vell professor de música dels Wailers. Ya en els Estats Units, varen participar en alguns concerts de [[Brose Springsteen]] i [[Sly & The Family Stone]], la principal banda de música negra nortamericana del moment.

En l'any [[1973]] el grup va llançar el seu segon àlbum en el sagell Island, "Burnin'", un disc que incloïa noves versions d'algunes de les seues cançons més importants, com: "Duppy Conqueror", "Small Axe" i "Put It On", junt en "Get Up, Stand Up" i "I Shot The Sheriff". Fon justament est últim tema el que consagrà internacionalment a Bob Marley de la mà de la veu d'[[Eric Clapton]], conseguint el primer lloc en la llista dels 'singles' més venuts en els Estats Units. En l'any [[1974]], Bob Marley passà gran part del seu temps en l'estudi treballant en "Natty Dread", un àlbum que incloïa cançons com "Talkin' Blues", "No Woman No Cry", "So Jah Seh", "Revolution", "Them Belly Full (But We Hungry)" o "Rebel Music (3 o'clock Roadblock)". L'any següent, Bunny i Peter deixarien definitivament el grup per a embarcar-se en les seues carreres en solitari, lo qual  va provocar que la banda començara a ser coneguda com [[Bob Marley & The Wailers]]. "Natty Dread" fon llançat en febrer de [[1975]]. En quant a les gires, destaquen dos: una en el Lyceum Ballroom de [[Londres]], que fon catalogada com una de les millors de la década. I la segona en novembre, quan Bob tornà a [[Jamaica]] per a tocar en un concert benèfic en [[Stevie Wonder]], ya com superestrela en el seu país i en el món. "Rastaman Vibrations", el següent àlbum d'estudi, fon llançat en l'any [[1976]]. El treball incloïa cançons com "Crazy Baldhead", "Johnny Was", "Who The Cap Fit" i, tal vegada la més significativa de totes, "War", la lletra de la qual fon extreta d'un discurs de l'Emperador [[Hailè Selassiè]], en les [[nacions Unides]].

En l'any [[1973]] el grup va llançar el seu segon àlbum en el sagell Island, "Burnin'", un disc que incloïa noves versions d'algunes de les seues cançons més importants, com: "Duppy Conqueror", "Small Axe" i "Put It On", junt en "Get Up, Stand Up" i "I Shot The Sheriff". Fon justament est últim tema el que consagrà internacionalment a Bob Marley de la mà de la veu d'[[Eric Clapton]], conseguint el primer lloc en la llista dels 'singles' més venuts en els Estats Units. En l'any [[1974]], Bob Marley passà gran part del seu temps en l'estudi treballant en "Natty Dread", un àlbum que incloïa cançons com "Talkin' Blues", "No Woman No Cry", "So Jah Seh", "Revolution", "Them Belly Full (But We Hungry)" o "Rebel Music (3 o'clock Roadblock)". L'any següent, Bunny i Peter deixarien definitivament el grup per a embarcar-se en les seues carreres en solitari, lo qual  va provocar que la banda començara a ser coneguda com [[Bob Marley & The Wailers]]. "Natty Dread" fon llançat en febrer de [[1975]]. En quant a les gires, destaquen dos: una en el Lyceum Ballroom de [[Londres]], que fon catalogada com una de les millors de la década. I la segona en novembre, quan Bob tornà a [[Jamaica]] per a tocar en un concert benèfic en [[Stevie Wonder]], ya com superestrela en el seu país i en el món. "Rastaman Vibrations", el següent àlbum d'estudi, fon llançat en l'any [[1976]]. El treball incloïa cançons com "Crazy Baldhead", "Johnny Was", "Who The Cap Fit" i, tal vegada la més significativa de totes, "War", la lletra de la qual fon extreta d'un discurs de l'Emperador [[Hailè Selassiè]], en les [[nacions Unides]].

En els [[Anys 1970|anys 70]] Jamaica vivia un empijorament de la seua ya típica violència política; la situació va degenerar en una guerra civil del carrer entre colles de pistolers militants dels dos grans [[partits polítics]] tradicionals, el [[Partit Nacional del Poble]] ([[socialiste]] democràtic) i el [[Partit Laboriste de Jamaica]] ([[centredreta]] [[conservador]]). L'eixèrcit i la Policia de Jamaica prengueren els carrers, pero no varen poder contindre la violència entre els dos bandos enfrontats.  

En els [[Anys 1970|anys 70]] Jamaica vivia un empijorament de la seua ya típica violència política; la situació va degenerar en una guerra civil del carrer entre colles de pistolers militants dels dos grans [[partits polítics]] tradicionals, el [[Partit Nacional del Poble]] ([[socialiste]] democràtic) i el [[Partit Laboriste de Jamaica]] ([[centredreta]] [[conservador]]). L'eixèrcit i la Policia de Jamaica prengueren els carrers, pero no varen poder contindre la violència entre els dos bandos enfrontats.  

'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]]  per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Després de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament despuix d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies despuix de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li van preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].

'''Bob Marley''' era llavors un pacifiste [[no-polític]] en [[Jamaica]], un [[músic]] ya consagrat i un autèntic propulsor de la fe [[rastafari]]. Bob Marley va decidir participar en un concert gratuït en el parc dels Héroes Nacionals de Kingston, el [[5 de decembre]] de [[1976]]  per a promoure la pau i la reconciliació nacional, i aixina ajudar a frenar la violència. Pero sectors del llavors opositor Partit Laboriste de Jamaica criticaren el concert perque pensaven que estava parcialisat i en realitat era un acte de soport al [[Primer ministre]] i líder del Partit Nacional del Poble, [[Michael Manley]] (senyalat com a amic de '''Bob Marley'''); de fet Michael Manley era l'organisador darrere de l'acontenyiment. Després de l'anunci del concert, el govern de Manley va convocar eleccions per al dia [[15 de decembre]] (en un clar intent de traure profit polític del mateix en plena campanya electoral). El [[3 de decembre]] de [[1976]], dos dies abans de “Smile Jamaica”, Bob, la seua esposa Rita, Lewis Griffith i el mànager El senyor Taylor foren ferits en un atentat per pistolers desconeguts dins de sa casa en 56 Hope Road, Jamaica; es pensa que l'atentat fon una represàlia dels sectors polítics que rebujaven el concert pel seu supost caràcter de soport al govern de Manley, encara que alguns creents en teories conspiratives remenen la possibilitat que estiguera la [[CIA]] involucrada (ya que Michael Manley s'havia acostat molt a la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]]). Bob fon ferit per tirs d'arma de foc en el pit (molt prop del cor) i un braç, la seua esposa Rita en el cap, Lewis Griffith en l'estòmec i el mànager El senyor Taylor també fon hospitalisat per encreuar-se en la llínea de foc. Afortunadament despuix d'un temps es recuperaren per complet. Dos dies despuix de l'atentat, Bob es va muntar en la tarima i cantà. Quan li varen preguntar el perqué, ell va dir: “La gent que està tractant de fer este món pijor no es pren ni un dia lliure, com podria prendre-me'l yo? Allumena la foscor.” Fon l'última presentació de Bob en Jamaica durant els pròxims 18 mesos. Tement un atre atentat, va deixar el país per a anar-se'n a viure a [[Londres]], on gravà el seu següent àlbum, "Exodus", un dels més importants de la seua carrera i del [[reggae]].

[[Image:200px-Bob-Star.jpg|thumb|200px|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]

[[Image:200px-Bob-Star.jpg|thumb|200px|Bob Marley té la seua pròpia estrela en el [[passeig de la Fama de Hollywood]].]]

Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[Kenya]] i despuix [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "Zimbabwe", un himne per a [[Rodèsia]], que despuix seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[Zimbabwe]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.  

Llançat en l'estiu d'aquell any, "Exodus" va consolidar l'estatus internacional de la banda, permaneixent en les llistes d'Anglaterra durant 56 semanes seguides i tenint els tres 'singles' - "Waiting In Vain", "Exodus" i "Jamming'" - com a grans èxits mediàtics. En [[1978]] la banda conseguí un nou èxit en "Kaya", que conseguí el quart lloc en [[Anglaterra]] a la semana següent al seu llançament. De l'àlbum foren extrets dos 'singles': "Satisfy Mi Soul" i "Is This Love?". En abril de [[1978]] va tornar a Jamaica per al "One Love Peace Concert", quan conseguí que el Primer ministre Michael Manley i el líder de l'oposició [[Edward Seaga]] es donaren la mà en l'escenari, en un esforç per a frenar la violència política i promoure la reconciliació nacional. Fon llavors invitat per a anar a la seu de les [[nacions Unides]], en [[Nova York]], per a rebre la [[Medalla de la Pau]]. I, a finals d'any, Bob viajà a [[Àfrica]] per primera vegada, visitant inicialment [[Kenya]] i despuix [[Etiopia]], llar espiritual [[rastafari]]. La banda havia acabat recentment una gira per Europa i els Estats Units, d'on es va traure material per al segon àlbum en viu: "Babylon By Bus". "Survival", el nové àlbum de Bob Marley en Island fon llançat en l'estiu de [[1979]]. Incloïa "Zimbabwe", un himne per a [[Rodèsia]], que despuix seria lliberada, junt en "So Much Trouble In The World", "Ambush In The Night" i "Àfrica United". Com indica la portada, que conté les banderes de les nacions independents, "Survival" fon un àlbum en homenage a la causa [[Panafricanisme|Panafricana]]. En abril de [[1980]], el grup fon convidat oficialment pel govern del recentment llibertat [[Zimbabwe]] per a tocar en la cerimònia d'independència de la nova nació.