Canvis

En l'any [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecució]] sistemàtica dels cristians a lo llarc i ample de l'imperi. El seu césar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (de l'any [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianisme|cristià]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenant la [[tortura]] que va soportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va eixecutar.

En l'any [[303]], Dioclecià va emetre un edicte autorisant la [[Persecució de Diocleciano|persecució]] sistemàtica dels cristians a lo llarc i ample de l'imperi. El seu césar [[Galeri]] fon el responsable de la decisió i continuaria la persecució durant el seu propi regnat (de l'any [[305]] al [[311]]). Pareix que Jorge va rebre ordes de participar en la persecució, pero que va preferir donar a conéixer la seua condició de [[cristianisme|cristià]] i criticar la decisió de l'emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenant la [[tortura]] que va soportar sense emetre una sola queixa, i posteriorment ho va eixecutar.

Després de diverses tortures, Jordi fon decapitat enfront de les muralles de Nicomèdia el [[23 d'abril]] de l'any [[303]]. Els testimonis dels seus patiments van convéncer l'emperatriu Aleixandra i a una anònima [[sacerdotesa]] [[paganisme|pagana]] a convertir-se al cristianisme, que passarien a unir-se a Jordi en el martiri. El seu cos fon tornat a Lydda per a ser soterrat.

Després de diverses tortures, Jordi fon decapitat enfront de les muralles de Nicomèdia el [[23 d'abril]] de l'any [[303]]. Els testimonis dels seus patiments varen convéncer l'emperatriu Aleixandra i a una anònima [[sacerdotesa]] [[paganisme|pagana]] a convertir-se al cristianisme, que passarien a unir-se a Jordi en el martiri. El seu cos fon tornat a Lydda per a ser soterrat.

== Veneració com a màrtir ==

== Veneració com a màrtir ==

En el [[sigle IX]] (o potser posteriorment el [[sigle XI]]) apareix a Alemanya la ''Cançó de Sant Jordi''. La cançó, basada en precedents [[llatí|llatins]] i redactada en [[alt alemà]], conte el [[martiri]] del sant. És atribuïda al primer poeta conegut en llengua alt alemana, [[Otfrid Von Weißenburg]] (cap a [[800]] – † despuix de [[870]]), encara que a soles es pot demostrar l'existència de la cançó a partir del sigle XI. L'orige podria estar en el monasteri de [[Prüm]], a que e l'[[emperador]] [[Lotario I]] ([[840]]–[[855]]) va donar un braç retallat i dissecat, dient que era una [[relíquia]] de Sant Jordi. Això ho va convertir en el centre de veneració dels [[Franc (poble)|francs]].

En el [[sigle IX]] (o potser posteriorment el [[sigle XI]]) apareix a Alemanya la ''Cançó de Sant Jordi''. La cançó, basada en precedents [[llatí|llatins]] i redactada en [[alt alemà]], conte el [[martiri]] del sant. És atribuïda al primer poeta conegut en llengua alt alemana, [[Otfrid Von Weißenburg]] (cap a [[800]] – † despuix de [[870]]), encara que a soles es pot demostrar l'existència de la cançó a partir del sigle XI. L'orige podria estar en el monasteri de [[Prüm]], a que e l'[[emperador]] [[Lotario I]] ([[840]]–[[855]]) va donar un braç retallat i dissecat, dient que era una [[relíquia]] de Sant Jordi. Això ho va convertir en el centre de veneració dels [[Franc (poble)|francs]].

No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— van arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'iglésia de Sant Jordi.

No obstant, el llenguage alt alemà indica un orige en l'illa de [[Reichenau]]. Cap al sigle IX —Gràcies a la mediació del [[arquebisbe]] de [[Magúncia]] i [[abat]] de Reichenau [[Hatto III]] ([[891]]–[[913]])— varen arribar des de [[Roma]], entre atres relíquies, un cràneu que era atribuït a Jordi. Per a esta relíquia es va construir l'iglésia de Sant Jordi.

Esta iglésia, declarada en el [[sigle XX]] [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]].

Esta iglésia, declarada en el [[sigle XX]] [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]], ha conservat pintures murals del [[sigle X]] en escenes de la vida de [[Jesús de Nazaret|Jesucrist]] preses dels [[Evangeli]]s. Com a conseqüència, Reichenau es va convertir en un gran centre de veneració de Jorge de Capadòcia, que va estendre la seua influència fins al convent de Sankt Georgen ([[1084]]/[[1085]]) en la [[Selva Negra]].

Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne.

Sobretot a partir del [[sigle XIII]] sorgixen numeroses llegendes i aparicions en el regne.

Aixina, [[Jaume I el Conquistador]] conta que en la conquiste de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] va aparéixer el sant: «Es va aparéixer Sant Jordi en molts cavallers del [[paraís]], que van ajudar a véncer en la batalla, en la que no va morir cap cristià».

Aixina, [[Jaume I el Conquistador]] conta que en la conquiste de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] va aparéixer el sant: «Es va aparéixer Sant Jordi en molts cavallers del [[paraís]], que varen ajudar a véncer en la batalla, en la que no va morir cap cristià».

Més tart, el rei Jaume conta de la conquista de [[Mallorca]] que «''segons li van contar els [[sarraí]]s, estos van vore entrar primer a cavall a un cavaller blanc en armes blanques''», que ell identifica en Jordi.

Més tart, el rei Jaume conta de la conquista de [[Mallorca]] que «''segons li varen contar els [[sarraí]]s, estos varen vore entrar primer a cavall a un cavaller blanc en armes blanques''», que ell identifica en Jordi.

El patrocini de Jordi de Capadòcia sobre els reis d'Aragó i, per extensió, sobre tota la Corona d'Aragó es reconeix oficialment a mitat del [[sigle XV]] durant el regnat de Joan II d'Aragó i Navarra, que ho nomena patró del Regne i de la Diputació del General, principal institució foral en cas de no estar convocades les Corts.

El patrocini de Jordi de Capadòcia sobre els reis d'Aragó i, per extensió, sobre tota la Corona d'Aragó es reconeix oficialment a mitat del [[sigle XV]] durant el regnat de Joan II d'Aragó i Navarra, que ho nomena patró del Regne i de la Diputació del General, principal institució foral en cas de no estar convocades les Corts.

:Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]].

:Actualment el [[23 d'abril]], dia de Sant Jordi és festiu en Aragó, que celebra eixe dia el [[Dia d'Aragó]].

:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens van lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres varen ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], van ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]).

:La [[creu de Sant Jordi]] apareix [[Creu d'Alcoraz|en el tercer quarter]] del [[Escut d'Aragó]], junt en quatre caps de moros, representant la victòria de [[Pedro I d'Aragón|Pedro I]] en la [[batalla d'Alcoraz]], la primera gran fita de la reconquiste i on 40.000 hòmens varen lluitar per Osca en 1096. Completen l'escut els quarters de l'Arbre de Sobrarb (furs que defenien la llei sobre el rei segons la tradició), La [[Creu d'Íñigo Aresta]] (vinculació entre Aragó i Navarra), la crida [[Creu d'Alcoraz]], introduït com a emblema de [[Pere III d'Aragón|Pedro III el Gran]] en el sigle XIII, i les [[Barres d'Aragó]], l'existència i ús de les quals per la [[casa Aragó]] com a emblema heràldic data del regnat de [[Alfons II d'Aragón|Alfonso II el Cast]]. Les barres varen ser l'emblema dels [[Reis d'Aragó]] que, com atres senyors en la [[Edat Mijana]], varen ser vasalls de [[Roma]] i [[Avinyó]]; els colors de l'emblema són els mateixos que els usats pels [[papa]]s. Posteriorment es va convertir en el símbol de la [[Corona d'Aragó]]).

:[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat despuix de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada en Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]].

:[[Pere IV d'Aragón|Pedro IV el Cerimoniós]] no sols va introduir la [[Creu de Sant Jordi]] en el tercer quarter de l'Escut d'Aragó; ademés va usar una [[Cimera del rei d'Aragón|cimera en un dragó]]. D'ací l'entramat que va fer a Jorge patró d'Aragó, per ser-ho del seu rei, i en això de tots els regnes que componien la Corona d'Aragó. El model de l'escut d'Aragó, tal com fon aprovat despuix de la [[transició espanyola]], apareix imprés per primera vegada en Saragosa, en les prenses de l'impressor alemany i «magnifique mestre [[Pablo Hurus|Paulo Hurus]]» el [[12 de setembre]] de [[1499]].