Canvis

Troballes arqueològiques per tota l'àrea indiquen que Senegal va estar habitat en temps prehistòrics. L'[[islam]] s'establí en la vall del [[riu Senegal]] en el [[sigle XI]]; El 95% dels senegalesos de hui en dia són musulmans. En els [[sigle XII|sigles XII]] i [[sigle XIV|XIV]], l'àrea va estar baix l'influència dels imperis [[mandé]]s de l'Est; l'imperi Jolof de Senegal també fon fundat durant este temps. En el [[sigle XVI]], l'imperi Jolof es va dividir en quatre regnes competidors: els Jolof, Waalo, Cayor i Baol.

Troballes arqueològiques per tota l'àrea indiquen que Senegal va estar habitat en temps prehistòrics. L'[[islam]] s'establí en la vall del [[riu Senegal]] en el [[sigle XI]]; El 95% dels senegalesos de hui en dia són musulmans. En els [[sigle XII|sigles XII]] i [[sigle XIV|XIV]], l'àrea va estar baix l'influència dels imperis [[mandé]]s de l'Est; l'imperi Jolof de Senegal també fon fundat durant este temps. En el [[sigle XVI]], l'imperi Jolof es va dividir en quatre regnes competidors: els Jolof, Waalo, Cayor i Baol.

Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - van competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés.

Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - varen competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés.

En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de Malí]], que es va convertir en una nació totalment independent el [[20 de juny]] de [[1960]], com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en [[França]] el [[4 d'abril]] de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el [[20 d'agost]] de [[1960]]. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Malí) proclamaren la seua independència. [[Léopold Senghor]], un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en [[agost]] de 1960.

En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de Malí]], que es va convertir en una nació totalment independent el [[20 de juny]] de [[1960]], com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en [[França]] el [[4 d'abril]] de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el [[20 d'agost]] de [[1960]]. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Malí) proclamaren la seua independència. [[Léopold Senghor]], un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en [[agost]] de 1960.

Després de la dissolució de la [[Federació de Malí]], el president Senghor i el Primer ministre Mamadou Dia van governar junts baix un sistema parlamentari. En [[decembre]] de [[1962]], la seua rivalitat política va propiciar un intent de colp d'Estat per part del Primer ministre. El colp fon reduït sense derramament de sanc i Dia fon arrestat i empresonat. Senegal adoptà una nova constitució que va consolidar el poder del president. En [[1980]], el president Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a dit, [[Abdou Diouf]], en [[1981]].

Després de la dissolució de la [[Federació de Malí]], el president Senghor i el Primer ministre Mamadou Dia varen governar junts baix un sistema parlamentari. En [[decembre]] de [[1962]], la seua rivalitat política va propiciar un intent de colp d'Estat per part del Primer ministre. El colp fon reduït sense derramament de sanc i Dia fon arrestat i empresonat. Senegal adoptà una nova constitució que va consolidar el poder del president. En [[1980]], el president Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a dit, [[Abdou Diouf]], en [[1981]].

Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en 1989. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional.

Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en 1989. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional.

En diverses ocasions, especialment en [[1968]] i [[1973]], els estudiants varen protagonisar manifestacions de protesta contra la concentració de poders en mans de Senghor. Les esmenes a la Constitució de [[1976]] establien l'introducció d'un sistema multipartidiste en el país, i a finals de [[1980]], Senghor dimití. La presidència fon llavors ocupada per Abdou Diouf, que ya en [[1970]] havia eixercit el càrrec de primer ministre.  

En diverses ocasions, especialment en [[1968]] i [[1973]], els estudiants varen protagonisar manifestacions de protesta contra la concentració de poders en mans de Senghor. Les esmenes a la Constitució de [[1976]] establien l'introducció d'un sistema multipartidiste en el país, i a finals de [[1980]], Senghor dimití. La presidència fon llavors ocupada per Abdou Diouf, que ya en [[1970]] havia eixercit el càrrec de primer ministre.  

En l'any [[1982]], Senegal i la veïna [[Gàmbia]] formaren una confederació que era coneguda com [[Senegambia]], en Diouf al front. La confederació fon dissolta en [[1989]], encara que en [[1991]] abdós països van firmar un nou tractat de cooperació. Quan en [[1988]], Diouf obtingué la majoria absoluta en les eleccions, l'oposició va protestar provocant disturbis en Dakar, i el govern va declarar l'estat d'emergència. A finals de la década de [[1980]], van tindre lloc nous conflictes, esta vegada per motius de llímits fronterers en [[Mauritània]].  

En l'any [[1982]], Senegal i la veïna [[Gàmbia]] formaren una confederació que era coneguda com [[Senegambia]], en Diouf al front. La confederació fon dissolta en [[1989]], encara que en [[1991]] abdós països varen firmar un nou tractat de cooperació. Quan en [[1988]], Diouf obtingué la majoria absoluta en les eleccions, l'oposició va protestar provocant disturbis en Dakar, i el govern va declarar l'estat d'emergència. A finals de la década de [[1980]], varen tindre lloc nous conflictes, esta vegada per motius de llímits fronterers en [[Mauritània]].  

L'encarniçada hostilitat entre senegalesos i mauritans varen desencadenar violents chocs en les dos nacions, que acabaren en la vida de més de 400 persones, majoritàriament senegalesos, i l'expulsió de cada país dels ciutadans del contrari, mides que no van conseguir detindre l'enfrontament. Diouf va guanyar novament les eleccions en [[1993]], pero l'oposició tornà a protestar aduint frau electoral. Durant el següent any varen continuar les mostres de malestar polític.  

L'encarniçada hostilitat entre senegalesos i mauritans varen desencadenar violents chocs en les dos nacions, que acabaren en la vida de més de 400 persones, majoritàriament senegalesos, i l'expulsió de cada país dels ciutadans del contrari, mides que no varen conseguir detindre l'enfrontament. Diouf va guanyar novament les eleccions en [[1993]], pero l'oposició tornà a protestar aduint frau electoral. Durant el següent any varen continuar les mostres de malestar polític.  

En [[març]] de l'any [[1995]], en un intent d'acabar en l'inestabilitat política, el Primer ministre [[Habib Thian]] (per encàrrec de Diouf) feu públic un nou gabinet ministerial en que estaven representats els partits polítics de l'oposició del país.

En [[març]] de l'any [[1995]], en un intent d'acabar en l'inestabilitat política, el Primer ministre [[Habib Thian]] (per encàrrec de Diouf) feu públic un nou gabinet ministerial en que estaven representats els partits polítics de l'oposició del país.

Pero, al pensar en els senegalesos no podem deixar de referir-nos a la seua història. Dakar, en una població de 2.079.000 habitants (2000) és la capital de Senegal. La seua ubicació en l'extrem oest d'Àfrica resulta ventajosa per al comerç marítim en Europa i Amèrica, per lo qual es va generar allí el major port de la regió. A tres quilómetros de la costa de Dakar, s'ubica l'illa de Gorèe, de 17 hectàrees, una de les principals Casa d'Esclaus entre els sigles XVI i XIX. L'illa de Gorèe, junt en la posició estratègica de Dakar, feu que gran part del comerç d'esclaus es realisara per les costes senegaleses.  

Pero, al pensar en els senegalesos no podem deixar de referir-nos a la seua història. Dakar, en una població de 2.079.000 habitants (2000) és la capital de Senegal. La seua ubicació en l'extrem oest d'Àfrica resulta ventajosa per al comerç marítim en Europa i Amèrica, per lo qual es va generar allí el major port de la regió. A tres quilómetros de la costa de Dakar, s'ubica l'illa de Gorèe, de 17 hectàrees, una de les principals Casa d'Esclaus entre els sigles XVI i XIX. L'illa de Gorèe, junt en la posició estratègica de Dakar, feu que gran part del comerç d'esclaus es realisara per les costes senegaleses.  

   

   

Es calcula que al manco vint millons d'hòmens, dònes i chiquets van ser seqüestrats de les seues aldees, traslladats i venuts a tractants que es van establir obertament en l'illa de Gorèe, on eren allojats en calabossos, encadenats com animals i colocats esquena en esquena, com a sardines, a l'espera de ser venuts. Les dònes cotisaven a major preu que els hòmens, sent els factors determinants la salut, el bust i la dentadura; els chiquets eren valorats per la seua dentadura i les condicions en que es trobaven en el moment de la transacció, eren desproveïts de noms individuals i se'ls cridava d'acort en les característiques de la dentició.  

Es calcula que al manco vint millons d'hòmens, dònes i chiquets varen ser seqüestrats de les seues aldees, traslladats i venuts a tractants que es varen establir obertament en l'illa de Gorèe, on eren allojats en calabossos, encadenats com animals i colocats esquena en esquena, com a sardines, a l'espera de ser venuts. Les dònes cotisaven a major preu que els hòmens, sent els factors determinants la salut, el bust i la dentadura; els chiquets eren valorats per la seua dentadura i les condicions en que es trobaven en el moment de la transacció, eren desproveïts de noms individuals i se'ls cridava d'acort en les característiques de la dentició.  

Finalment, els esclaus eren traslladats als punts en que serien embarcats. Des del calabós caminaven per lo que es cridava '''El lloc d'on no es torna''' (corredor no molt ample, que facilitava el maneig de les “persones”). Este era l'últim lloc on les famílies podien vore's, ya que despuix serien traslladades i venudes a diferents parts d'Amèrica i Europa. Eren embarcats en bots per a despuix dirigir-se als barcos, en este trayecte els esclavistes aprofitaven per a desfer-se dels esclaus que estaven malalts o no eren fàcils de comercialisar, llavors els llançaven a la mar infestada de [[Taburó|taburons]].  Esta illa fon declarada Patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1978, pel seu valor històric; està recuperada com a museu.  

Finalment, els esclaus eren traslladats als punts en que serien embarcats. Des del calabós caminaven per lo que es cridava '''El lloc d'on no es torna''' (corredor no molt ample, que facilitava el maneig de les “persones”). Este era l'últim lloc on les famílies podien vore's, ya que despuix serien traslladades i venudes a diferents parts d'Amèrica i Europa. Eren embarcats en bots per a despuix dirigir-se als barcos, en este trayecte els esclavistes aprofitaven per a desfer-se dels esclaus que estaven malalts o no eren fàcils de comercialisar, llavors els llançaven a la mar infestada de [[Taburó|taburons]].  Esta illa fon declarada Patrimoni de la humanitat per la UNESCO en 1978, pel seu valor històric; està recuperada com a museu.  

Una història tan cruel i tòrrida inevitablement marca a una nació, en especial a les ètnies que l'habiten, ya que van ser ells els principals afectats durant estos sigles d'esclavisme. Tant és aixina, que la principal ètnia de Senegal, els Wolof, genera la seua estructura social a partir d'este llegat.  

Una història tan cruel i tòrrida inevitablement marca a una nació, en especial a les ètnies que l'habiten, ya que varen ser ells els principals afectats durant estos sigles d'esclavisme. Tant és aixina, que la principal ètnia de Senegal, els Wolof, genera la seua estructura social a partir d'este llegat.  

Els wolof representen el 45% de la població senegalesa, un atre 40% parla l'idioma d'este poble com a segona llengua. Per tant, a pesar que el francés és l'idioma oficial de Senegal, durant gran part de la vida diària es parla wolof, d'ací la seua rellevància.

Els wolof representen el 45% de la població senegalesa, un atre 40% parla l'idioma d'este poble com a segona llengua. Per tant, a pesar que el francés és l'idioma oficial de Senegal, durant gran part de la vida diària es parla wolof, d'ací la seua rellevància.

Atres rituals de la societat wolof són la circumcisió dels jóvens, (no sols consistix en una cirugia, sino que és el pas de la joventut a ser adult dels hòmens), la valoració dels captadors i menjar en els carrers en forma comunitària (ritual ple de formalitats i de riscs si estes no es complixen).       

Atres rituals de la societat wolof són la circumcisió dels jóvens, (no sols consistix en una cirugia, sino que és el pas de la joventut a ser adult dels hòmens), la valoració dels captadors i menjar en els carrers en forma comunitària (ritual ple de formalitats i de riscs si estes no es complixen).       

Els captadors o pobrets constituïxen una particularitat en esta societat; el captador constituïx una pedra fonamental dins de la societat islàmica wolof. Este personage es dedica principalment a l'estudi de l'Alcorà i permet que els musulmans que tenen atres activitats expien els seus culpes entregant almoina als captadors, comprant aixina un lloc en el cel. Este rito social té la seua base en els clergues musulmans que a principis del sigle XI, una vegada acabats els seus estudis, van viajar per la regió demanant almoina a les famílies riques per a sustentar-se en la seua busca espiritual. Aixina, aquell que demana i habita en els carrers està deslligats de l'estigma social que li otorguen les cultures occidentals que es queden prou impactades per esta situació.  

Els captadors o pobrets constituïxen una particularitat en esta societat; el captador constituïx una pedra fonamental dins de la societat islàmica wolof. Este personage es dedica principalment a l'estudi de l'Alcorà i permet que els musulmans que tenen atres activitats expien els seus culpes entregant almoina als captadors, comprant aixina un lloc en el cel. Este rito social té la seua base en els clergues musulmans que a principis del sigle XI, una vegada acabats els seus estudis, varen viajar per la regió demanant almoina a les famílies riques per a sustentar-se en la seua busca espiritual. Aixina, aquell que demana i habita en els carrers està deslligats de l'estigma social que li otorguen les cultures occidentals que es queden prou impactades per esta situació.  

Un poble wolof consta de varis centenars de persones que habiten en cases fetes de fanc. En el centre de l'aldea es troba la casa de la paraula, la mesquita i la plaça on se celebren les reunions públiques, els balls tradicionals i moderns i els combats d'una espècie de lluita lliure que es considera deport nacional.  

Un poble wolof consta de varis centenars de persones que habiten en cases fetes de fanc. En el centre de l'aldea es troba la casa de la paraula, la mesquita i la plaça on se celebren les reunions públiques, els balls tradicionals i moderns i els combats d'una espècie de lluita lliure que es considera deport nacional.