Canvis

'''Vicent Alfaro Moreno''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[Lausana]], [[1974]]) va ser un polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Militant del [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA), en les eleccions municipals de [[1931]] va ser triat regidor en l'[[Ajuntament de Valéncia]],  va ser nomenat interinament en [[octubre]] de [[1931]], pero el seu mandat es va prolongar fins a [[juny]] de [[1932]]. Durant el seu mandat va impulsar la reforma urbana: va acabar la plaça de l'[[Ajuntament]], va adquirir el [[Palau del Marqués de Dos Aigües]] i els [[jardins de Monforte]] i va presidir el trasllat a [[Valéncia]] de les despulles de l'escritor [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va fer erigir un monument fúnebre. Pero va ser molt criticat quan va intentar instalar un abocador de fems en [[Benimaclet]] i acusat d'inoperància quan es va cremar part de l'edifici de l'[[Universitat de Valéncia]], i en [[juny]] de [[1932]] va dimitir.

'''Vicent Alfaro Moreno''' ([[Valéncia]], [[1902]] - [[Lausana]], [[1974]]) va ser un polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Militant del [[Partit d'Unió Republicana Autonomiste]] (PURA), en les eleccions municipals de l'any [[1931]] va ser triat regidor en l'[[Ajuntament de Valéncia]],  va ser nomenat interinament en [[octubre]] de [[1931]], pero el seu mandat es va prolongar fins a [[juny]] de [[1932]]. Durant el seu mandat va impulsar la reforma urbana: va acabar la plaça de l'[[Ajuntament]], va adquirir el [[Palau del Marqués de Dos Aigües]] i els [[jardins de Monforte]] i va presidir el trasllat a [[Valéncia]] de les despulles de l'escritor [[Vicent Blasco Ibáñez]], a qui va fer erigir un monument fúnebre. Pero va ser molt criticat quan va intentar instalar un abocador de fems en [[Benimaclet]] i acusat d'inoperància quan es va cremar part de l'edifici de l'[[Universitat de Valéncia]], i en [[juny]] de [[1932]] va dimitir.

En l'any [[1934]] es va integrar dins d'[[Esquerra Valenciana]] en [[Vicent Marco Miranda]] i [[Juli Justo Jimeno]], que a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] es va presentar dins de la coalició del [[Front Popular]]. Quan va esclatar la [[guerra civil espanyola]] es va posar de part de la llegalitat republicana i en [[1937]] va ser triat secretari general d'Esquerra Valenciana. A l'acabar al guerra va ser detengut i condenat a mort, pero li va ser commutada, i quan va ser lliberat, es va exiliar a [[Suïssa]], d'a on ya no va tornar.

En l'any [[1934]] es va integrar dins d'[[Esquerra Valenciana]] en [[Vicent Marco Miranda]] i [[Juli Justo Jimeno]], que a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] es va presentar dins de la coalició del [[Front Popular]]. Quan va esclatar la [[guerra civil espanyola]] es va posar de part de la llegalitat republicana i en [[1937]] va ser triat secretari general d'Esquerra Valenciana. A l'acabar al guerra va ser detengut i condenat a mort, pero li va ser commutada, i quan va ser lliberat, es va exiliar a [[Suïssa]], d'a on ya no va tornar.