124 784
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 3:
Llínea 3: − +
Text reemplaça - ' jòvens ' a ' jóvens '
El seu objectiu era la recuperació de Galícia cóm una única província que mantinguera la unitat administrativa, social, cultural i econòmica. Esta unitat s'havia perdut en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de 1833]], que havia terminat formalment en el que s'hi havia cridat [[regne de Galícia]]. Políticament va tindre el seu moment central en els [[Màrtirs de Carral|successos d'abril de 1846]]. Lliterariament va donar lloc al [[Rexurdimento]].
El seu objectiu era la recuperació de Galícia cóm una única província que mantinguera la unitat administrativa, social, cultural i econòmica. Esta unitat s'havia perdut en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de 1833]], que havia terminat formalment en el que s'hi havia cridat [[regne de Galícia]]. Políticament va tindre el seu moment central en els [[Màrtirs de Carral|successos d'abril de 1846]]. Lliterariament va donar lloc al [[Rexurdimento]].
El provincialisme es va gestar al voltant de la [[Sociedade Patriótica]] i [[Acción Literaria]], un grup de jòvens [[fidalc]]s apassionats per la lliteratura, que descobririen a través d'ella la seua terra gallega, el retart en el que estava sumida i el despreci en que se'ls considerava. Es reunien en [[Santiago de Compostela]] periòdicament per a realisar conferències sobre temes com la llegitimitat de la [[pena de mort]], el [[socialisme]] de [[Charles Fourier|Fourier]] o la [[emancipació de la dòna]]. Publicaven, en castellà, en mijos creats per ells, com ''El Iris de Galicia'', ''El Centinela de Galicia'', ''El Idólatra de Galicia'', ''El Emancipador Gallego'', ''La Situación de Galicia'', ''La Aurora de Galicia'', etc., els títuls de la qual revelen quin era el seu centre d'interés.
El provincialisme es va gestar al voltant de la [[Sociedade Patriótica]] i [[Acción Literaria]], un grup de jóvens [[fidalc]]s apassionats per la lliteratura, que descobririen a través d'ella la seua terra gallega, el retart en el que estava sumida i el despreci en que se'ls considerava. Es reunien en [[Santiago de Compostela]] periòdicament per a realisar conferències sobre temes com la llegitimitat de la [[pena de mort]], el [[socialisme]] de [[Charles Fourier|Fourier]] o la [[emancipació de la dòna]]. Publicaven, en castellà, en mijos creats per ells, com ''El Iris de Galicia'', ''El Centinela de Galicia'', ''El Idólatra de Galicia'', ''El Emancipador Gallego'', ''La Situación de Galicia'', ''La Aurora de Galicia'', etc., els títuls de la qual revelen quin era el seu centre d'interés.
El seu líder més destacat va ser el periodiste [[Antolín Faraldo]], que denominava a la seua activitat "La Gran Obra". Junt a ell, [[Romero Ortiz]], [[Neira de Mosquera]] o [[Pío Rodríguez Terrazo]].
El seu líder més destacat va ser el periodiste [[Antolín Faraldo]], que denominava a la seua activitat "La Gran Obra". Junt a ell, [[Romero Ortiz]], [[Neira de Mosquera]] o [[Pío Rodríguez Terrazo]].