Canvis

Per a la comunitat gai dels anys 60, Nova York era el bressol d'una fluixa veu que va ser prenent consciència de la seua condició de minoria i que, poc a poc, es va convertir en un crit de protesta que es va escoltar en tot lo món durant les gramàtiques regirades d'este mític bar del Village neoyorkino, en el qual aproximadament 300 hòmens i dones van ser arrestats despuix de 3 dies d'intenses protestes per la despiadada discriminació de la qual van anar objecte per part de les forces de l'orde, simple i planament per la seua orientació sexual.

Per a la comunitat gai dels anys 60, Nova York era el bressol d'una fluixa veu que va ser prenent consciència de la seua condició de minoria i que, poc a poc, es va convertir en un crit de protesta que es va escoltar en tot lo món durant les gramàtiques regirades d'este mític bar del Village neoyorkino, en el qual aproximadament 300 hòmens i dones van ser arrestats despuix de 3 dies d'intenses protestes per la despiadada discriminació de la qual van anar objecte per part de les forces de l'orde, simple i planament per la seua orientació sexual.

El "Stonewall Inn" era el bar preferit pels gais de Nova York. Per aquells dies de finals de la década de els 60 era costum de la policia colar-se periòdicament en els bars d'ambient, tractant de convéncer a algú per a mantindre relacions sexuals, en esta encerrona ''caçaven'' a la gent, pero el seu objectiu real era acabar en els llocs de reunió de gais i lesbianes. La persecució acabava en rendades en el lloc per a clausurar-lo detenint a tots els quals es reunien allí. Els clients del Stonewall eren d'allò més variopints, tot un univers underground de la societat neoyorkina: des de jovens estudiants fins a cavallers conservadors de vestit i corbata, passant per chics radicals. El [[27 de juny]], despuix d'una de les freqüents redades, la gent no va poder aguantar més la persecució i la repressió de la llibertat i va esclatar el conflicte. Centenars de gais es van enfrontar aquella mateixa nit a la repressió policial, acabant aquella jornada en un mort i diversos detenguts.

El "Stonewall Inn" era el bar preferit pels gais de Nova York. Per aquells dies de finals de la década de els 60 era costum de la policia colar-se periòdicament en els bars d'ambient, tractant de convéncer a algú per a mantindre relacions sexuals, en esta encerrona ''caçaven'' a la gent, pero el seu objectiu real era acabar en els llocs de reunió de gais i lesbianes. La persecució acabava en rendades en el lloc per a clausurar-lo detenint a tots els quals es reunien allí. Els clients del Stonewall eren d'allò més variopints, tot un univers underground de la societat neoyorkina: des de jóvens estudiants fins a cavallers conservadors de vestit i corbata, passant per chics radicals. El [[27 de juny]], despuix d'una de les freqüents redades, la gent no va poder aguantar més la persecució i la repressió de la llibertat i va esclatar el conflicte. Centenars de gais es van enfrontar aquella mateixa nit a la repressió policial, acabant aquella jornada en un mort i diversos detenguts.

==La rebelió de Stonewall==

==La rebelió de Stonewall==

==El naiximent del ''Gai Power''==

==El naiximent del ''Gai Power''==

El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un encés debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots van considerar que calia dir ya n'hi ha prou. Alguns volien més disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi immediatament a la violència i a les manifestacions públiques. Els quals volien restaurara la pau ,tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigació i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es van succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que van participar eren jovens gais, pero ara en una consciència d'orgull i de no haver d'amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la mà, besant-se, expressant la seua condició públicament com a tals, en una acció de llibertament gai com mai abans s'havia vist.

El poder gai començava a florir. En els dies posteriors a la revolta va haver un encés debat entre la comunitat gai sobre com respondre a estos successos. No tots van considerar que calia dir ya n'hi ha prou. Alguns volien més disturbis i que continuara la protesta massiva, mentres que uns atres volien posar fi immediatament a la violència i a les manifestacions públiques. Els quals volien restaurara la pau ,tenien por que la policia poguera venjar-se incrementant les redades en els bars, la fustigació i les detencions. Pero des de la jornada següent als disturbis es van succeir les concentracions en les quals la majoria dels centenars de persones que van participar eren jóvens gais, pero ara en una consciència d'orgull i de no haver d'amagar-se. El carrer va començar a reunir en la protesta a grups de gais entusiasmats, agarrats de la mà, besant-se, expressant la seua condició públicament com a tals, en una acció de llibertament gai com mai abans s'havia vist.

Després de diversos jocs violents en la policia les aigües es amainaren i va tornar la calma, pero en la consciència de tots havia començat una nova era en la lluita pels drets de gais i lesbianes. Encara que els disturbis de Stonewall no es puguen considerar el principi de la lluita per la igualtat de gais i lesbianes, unes persones, gais i lesbianes, van conseguir que canviara l'estat de repressió policial que els coartava la llibertat de ser. Estes disturbis transcendiren mes allà d'una anecdòtica brega local, estenent-se per tot el món la notícia el significat de la qual va supondre una explosió de colectius i d'activistes a partir de llavors.

Després de diversos jocs violents en la policia les aigües es amainaren i va tornar la calma, pero en la consciència de tots havia començat una nova era en la lluita pels drets de gais i lesbianes. Encara que els disturbis de Stonewall no es puguen considerar el principi de la lluita per la igualtat de gais i lesbianes, unes persones, gais i lesbianes, van conseguir que canviara l'estat de repressió policial que els coartava la llibertat de ser. Estes disturbis transcendiren mes allà d'una anecdòtica brega local, estenent-se per tot el món la notícia el significat de la qual va supondre una explosió de colectius i d'activistes a partir de llavors.