Canvis

Einstein, en 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tarea encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref>

Einstein, en 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a [[Franklin D. Roosevelt|Roosevelt]], per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels [[nazisme|nazis]], haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.<ref name="Einstein">pgs. 198-199</ref>Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre [[Interaccions fonamentals|Forces Fonamentals]], tarea encara inconclusa.<ref name=Einstein">pgs. 102-120</ref>

=== Mort ===

=== Mort ===

El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorragia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirurgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el septim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegancia."'' Mori en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant la [[autopsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extrague [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociencia del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant varies decades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més d'huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein  «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'unica senya cientifica mijament interessant obtengut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matematica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref  name=Einstein">pg 226</ref>

El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorragia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirurgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegancia."'' Mori en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant la [[autopsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extrague [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociencia del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant varies decades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més d'huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein  «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'unica senya cientifica mijament interessant obtengut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matematica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref  name=Einstein">pg 226</ref>

Son recents i escasos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En [[1985]], per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un numero de celules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en arees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matematiques. En [[1999]], la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una area relacionada en el raonament matematic, era un 15% més ample de lo normal. Ademés, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'esten des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorría tot el cami en el cas d'Einstein.

Son recents i escasos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En [[1985]], per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un numero de celules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en arees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matematiques. En [[1999]], la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una area relacionada en el raonament matematic, era un 15% més ample de lo normal. Ademés, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'esten des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorría tot el cami en el cas d'Einstein.

== Tots contra Einstein ==

== Tots contra Einstein ==