Canvis

La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Córdova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'edificà una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restos per tota la [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]], especialment en el [[Barri del Carme]]. Numeroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va vencer l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, va véncer l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el cult musulmà i un governador al capdavant.

La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].

La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], pero finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].