Diferència entre les revisions de "X"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''. | La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''. | ||
| − | Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una [[T|te]] (formant aixina el dígraf ''tx'') per a representar l'actual dígraf [[Ch (dígraf)|che]] i, en menor mida, el dígraf [[Ig (dígraf)|i ge]] | + | Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una [[T|te]] (formant aixina el dígraf ''tx'') per a representar l'actual dígraf [[Ch (dígraf)|che]] i, en menor mida, el dígraf [[Ig (dígraf)|i ge]]. Actualment la RACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple ''porxe''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=porxe</ref> o ''gotx'',<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=gotx</ref> hui escrites porche i goig. Esta manera d'escriure va començar a decaure i, en el Sigle d'Or, fon pràcticament i total substituida pels dígrafs [[Ch (dígraf)|che]] i [[Ig (dígraf)|i ge]] |
== Història == | == Història == | ||
Revisió de 10:26 1 ago 2018
La X, x en minúscula, és la vigèsima quarta lletra de l'alfabet valencià. El seu nom en és eix o xe, pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a equis.
Antigament també es podia usar sola o acompanyada d'una te (formant aixina el dígraf tx) per a representar l'actual dígraf che i, en menor mida, el dígraf i ge. Actualment la RACV recull en el diccionari algunes paraules en esta escritura antiga, com per eixemple porxe[1] o gotx,[2] hui escrites porche i goig. Esta manera d'escriure va començar a decaure i, en el Sigle d'Or, fon pràcticament i total substituida pels dígrafs che i i ge
Història
La lletra eix formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el número 10.
Fonètica
En valencià la lletra eix pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor palatal fricatiu [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".
Ortografia
S'escriu eix
- En sò de [ʃ] (eixida):
- Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
- Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
- En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
- En final de paraula: exigix, ix.
- En sò de [ks] (text):
- Entre vocals: reflexió, axial.
- En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.
- En sò de [gz] (exacte):
- En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.
Nom de la Lletra
La lletra x en valencià pot tindre tres noms: eix, xe i equis. Quan nos referim a la lletra, s'ha de dir eix o xe; el nom equis a soles s'usa quan representa una incògnita en matemàtiques, pero mai per al nom de la lletra. Antigament se denominava ecs o xeix.
Lletres i símbols similars
- Χ χ : lletra grega khi
- א : lletra hebrea àlef
- Х х : lletra cirílica kha
- ᚷ : lletra gyfu, de l'alfabet rúnic futhorc usat pels saxons a l'alta edat mija.
- 乂 : un caràcter chinenc
- メ : un katakana japonés
- × : signe de multiplicar (U+00D7 ×), usat en matemàtiques elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar.