Diferència entre les revisions de "I"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''I''', '''i''' en minúscula, és la novena lletra de l'alfabet valencià i tercera de les vocals. El seu nom és '''i'''. També pot dur accen...») |
m (→S'escriu i) |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
=== S'escriu i === | === S'escriu i === | ||
* A principi, mitan i final de paraula. | * A principi, mitan i final de paraula. | ||
| − | * En les paraules quixal (antigament escrit ''queixal'') i giner (no | + | * En les paraules quixal (antigament escrit ''queixal'') i giner (no ''gener''). |
=== S'escriu í i ï === | === S'escriu í i ï === | ||
Revisió de 15:26 30 jul 2018
La I, i en minúscula, és la novena lletra de l'alfabet valencià i tercera de les vocals. El seu nom és i. També pot dur accent agut (i) i diéresis (ï).
Fonètica
En valencià representa el sò [i], també s'escriu despuix de vocals per a formar els diftoncs decreixents ai, ei, oi i ui, pero en cas de pronunciar-se com a hiats, s'escriuen en diéresis: aï, eï, oï i uï.
Ortografia
S'escriu i
- A principi, mitan i final de paraula.
- En les paraules quixal (antigament escrit queixal) i giner (no gener).
S'escriu í i ï
Vore: Accentuació de la llengua valenciana