Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Les '''Normes del Puig''' o '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[http://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques per al [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seu denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en [[1981]]. | + | Les '''Normes del Puig''' o '''Normes d'El Puig''', també conegudes com '''Normes de la Real Acadèmia'''<ref>[http://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o '''Normes de la RACV''',<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> són les normes ortogràfiques per al [[Llengua valenciana|valencià]] creades per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any [[1979]]. La seua denominació és deguda a que foren presentades en el municipi valencià d'[[El Puig]] en [[1981]]. |
| | | |
| [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|180px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any [[2006]]]] | | [[Image:Normes d'El Puig-Aniversari.jpg|thumb|180px|Cartell de l'acte del '''XXV Aniversari de les Normes d'El Puig''' en l'any [[2006]]]] |
| | | |
− | El [[5 de març]] de [[2006]] es celebrà el XXV Aniversari de Les Normes d'El Puig en el [[Monasteri d'El Puig]] de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i civiques i que va ser organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]]. | + | El [[5 de març]] de [[2006]] se celebrà el XXV Aniversari de Les Normes d'El Puig en el [[Monasteri d'El Puig]] de Santa Maria, acte al qual s'adheriren numeroses entitats culturals i civiques i que va ser organisat per la [[Plataforma Normes d'El Puig]]. |
| | | |
| ==Història== | | ==Història== |
| | | |
− | La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a [[Centre de Cultura Valenciana]]– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat. | + | La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a [[Centre de Cultura Valenciana]]– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions se traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat. |
| | | |
| A conseqüència del caràcter provisional de les [[Normes de Castelló]] o de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]], partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del filòlec [[Lluís Fullana]]. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de [[1981]] per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig. | | A conseqüència del caràcter provisional de les [[Normes de Castelló]] o de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del [[Poble Valencià]], la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV]] confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la [[llengua valenciana]], partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor [[Miquel Adlert]] i del filòlec [[Lluís Fullana]]. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de [[1981]] per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]]; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig. |
| | | |
− | Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa [[Associació d’Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l’[[Editorial Aitana]] o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós. | + | Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de [[Lo Rat Penat]], entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en [[1887]] de la mà de [[Constantí Llombart]]. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa [[Associació d’Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –[[L'Oronella]], Lo Rat Penat, [[Del Senia al Segura|Del Sénia al Segura]], la RACV, l’[[Editorial Aitana]] o [[Acció Bibliogràfica Valenciana]], entre unes atres –per a traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe: teatre clàssic, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós. |
| | | |
| Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública. | | Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública. |
Llínea 25: |
Llínea 25: |
| En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent: | | En valencià l'[[alfabet]] consonàntic és el següent: |
| | | |
− | b, be | + | [[b]], be |
| | | |
− | c, ce | + | [[c]], ce |
| | | |
− | ch, che | + | [[ch]], che |
| | | |
− | ç, cedeta | + | [[ç]], ce trencada |
| | | |
− | d, de | + | [[d]], de |
| | | |
− | f , efe | + | [[f]], ef |
| | | |
− | g, ge | + | [[g]], ge |
| | | |
− | h, haig | + | [[h]], hac |
| | | |
− | j, jota | + | [[j]], jota |
| | | |
− | k, ca | + | [[k]], ca |
| | | |
− | l, ele | + | [[l]], el |
| | | |
− | ll, elle | + | [[ll]], ell |
| | | |
− | m, eme | + | [[m]], em |
| | | |
− | n, ene | + | [[n]], en |
| | | |
− | ny, enye | + | [[ny]], eny |
| | | |
− | p, pe | + | [[p]], pe |
| | | |
− | q, cu | + | [[q]], cu |
| | | |
− | r, ere | + | [[r]], er |
| | | |
− | rr, erre | + | [[rr]], doble er |
| | | |
− | s, esse | + | [[s]], es |
| | | |
− | t, te | + | [[t]], te |
| | | |
− | v, ve | + | [[v]], ve |
| | | |
− | w, ve doble | + | [[w]], ve doble |
| | | |
− | x, xe o equis | + | [[x]], xe |
| | | |
− | y, i grega | + | [[y]], i grega |
| | | |
− | z, zeta | + | [[z]], zeta |
| | | |
| | | |
Llínea 82: |
Llínea 82: |
| a de "''[[Dacsa|dacsa]] ''" | | a de "''[[Dacsa|dacsa]] ''" |
| | | |
− | ẹ tancada de "''[[Fe|fe]] ''"
| + | e tancada de "''[[Fe|fe]] ''" |
| | | |
− | ę oberta de "''[[Mel|mel]] ''"
| + | ɛ oberta de "''[[Mel|mel]] ''" |
| | | |
| i de "''[[Melic|melic]] ''" | | i de "''[[Melic|melic]] ''" |
| | | |
− | ọ tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]] ''"
| + | o tancada de "''[[Sorolla|Sorolla]] ''" |
| | | |
− | ǫ oberta de "''[[Por|por]] ''"
| + | ɔ oberta de "''[[Por|por]] ''" |
| | | |
| u de "''[[Tramús|tramús]] ''" | | u de "''[[Tramús|tramús]] ''" |
Llínea 100: |
Llínea 100: |
| 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte. | | 1. En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte. |
| | | |
− | 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtus, abstracte, obstaculisar, subproducte. | + | 2. En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abces, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte. |
| | | |
| 3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen. | | 3. Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdica, abdomen. |
Llínea 113: |
Llínea 113: |
| '''S'escriu C''' | | '''S'escriu C''' |
| | | |
− | 1. En so de [k] (colp) | + | 1. En sò de [k] (colp) |
| | | |
| ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. | | ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult. |
| ::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà. | | ::1.2. En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres,_ -. proclamà. |
| ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. | | ::1.3. Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. |
− | ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o se conserve: | + | ::1.4. En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: |
| | | |
| :::- atac, no atag, pero ataca | | :::- atac, no atag, pero ataca |
Llínea 124: |
Llínea 124: |
| :::- fanc, no fang, pero fangos | | :::- fanc, no fang, pero fangos |
| | | |
− | 2. En so de [s] (cendra) | + | 2. En sò de [s] (cendra) |
| | | |
| ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. | | ::2.1. Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. |
− | ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (cedeta): caçar, llançol, vençut. | + | ::2.2. Davant de A, O, U, escriurem c (ce trencada): caçar, llançol, vençut. |
| ::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c: | | ::2.3. En posició final de paraula, escriurem ç, sempre que en derivar s'escriga c: |
| | | |
Llínea 144: |
Llínea 144: |
| '''S'escriu CH''' | | '''S'escriu CH''' |
| | | |
− | 1. En so de [c] (chic) | + | 1. En sò de [tʃ] (chic) |
| | | |
| ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: | | ::1.1. Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: |
Llínea 152: |
Llínea 152: |
| ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3). | | ::1.2. En final de paraula escriurem IG o G (vore G, 3). |
| | | |
− | 2. En so de [k] (March) | + | 2. En sò de [k] (March) |
| | | |
| ::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: | | ::2.1. En posició final de paraula, en els pobles i llinages que la tenen per tradició: |
Llínea 164: |
Llínea 164: |
| 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze). | | 1. En principi i mig de paraula: donar, idea. Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze). |
| | | |
− | 2. En el grup consonàntic DR: drago, moldre. | + | 2. En el grup consonàntic DR: dragó, moldre. |
| | | |
| 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D: | | 3. Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s'escriga D: |
Llínea 179: |
Llínea 179: |
| :::- fer, corfa, bufa, baf. | | :::- fer, corfa, bufa, baf. |
| | | |
− | 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforrne en V o se mantinga: | + | 2. En posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) se transforme en V o es mantinga: |
| | | |
| :::- serf, no serv, pero servir. | | :::- serf, no serv, pero servir. |
Llínea 188: |
Llínea 188: |
| '''S'escriu G''' | | '''S'escriu G''' |
| | | |
− | 1. En so de [g] (gat) | + | 1. En sò de [g] (gat) |
| | | |
| ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): | | ::1.1. Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): |
Llínea 198: |
Llínea 198: |
| :::- guerra, guisar, figuera, esguita. | | :::- guerra, guisar, figuera, esguita. |
| | | |
− | ::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncia: | + | ::1.3. Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: |
| | | |
| :::- aigües, llingüístic. | | :::- aigües, llingüístic. |
| | | |
− | ::1.4.En principi de paraula o de silaba, en els grups consonàntics GR, GL: | + | ::1.4.En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: |
| | | |
| :::- gràcies, glop, agrana, regle. | | :::- gràcies, glop, agrana, regle. |
Llínea 221: |
Llínea 221: |
| :::- sanc, no sang, pero sangonera. | | :::- sanc, no sang, pero sangonera. |
| | | |
− | 2. En so de [g] (girar) | + | 2. En sò de [dʒ] (girar) |
| | | |
| ::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: | | ::2.1. En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: |
Llínea 229: |
Llínea 229: |
| ::Excepte davant de -ecc-, -ect-: | | ::Excepte davant de -ecc-, -ect-: |
| | | |
− | :::- objecció, objectiu i algunes mes | + | :::- objecció, objectiu i algunes més |
| | | |
| ::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: | | ::i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: |
Llínea 241: |
Llínea 241: |
| | | |
| | | |
− | ::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no es sonora, encara que en derivar se transforme: | + | ::2.3. En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: |
| | | |
| :::- mig, pero miger. | | :::- mig, pero miger. |
| :::- oreig, pero orejar. | | :::- oreig, pero orejar. |
| | | |
− | ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha mes que un so africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: | + | ::2.4. No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: |
| | | |
| :::- viage, no viatge. | | :::- viage, no viatge. |
Llínea 253: |
Llínea 253: |
| :::- correja, no corretja. | | :::- correja, no corretja. |
| | | |
− | 3. En so de [c] (roig) | + | 3. En sò de [tʃ] (roig) |
| | | |
| ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: | | ::3.1. En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: |
| | | |
− | :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Calig i Tirig en les que la I del grup se pronuncia.) | + | :::- vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig. (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia.) |
| | | |
| ::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica: | | ::3.2. En posició final de paraula, darrere de I tònica: |
Llínea 263: |
Llínea 263: |
| :::- desig, frig. | | :::- desig, frig. |
| | | |
− | ::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [c], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos): | + | ::3.3. En posició final de paraula apareix sempre [tʃ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): |
| | | |
| :::- trepig, trepigen. | | :::- trepig, trepigen. |
Llínea 273: |
Llínea 273: |
| '''S'escriu H (heretar)''' | | '''S'escriu H (heretar)''' |
| | | |
− | No te cap de so. | + | No te cap de sò. |
| | | |
− | l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, huí, hivern. | + | l. En principi i mig de paraula, en les que sent etimològica s'ha conservat per l'us: herba, hui, hivern. |
| | | |
| 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir. | | 2. No l'escriurem en aquelles paraules que a pesar del seu orige etimològic, s'han escrit aixina des d'un principi: avorrir. |
Llínea 304: |
Llínea 304: |
| '''S'escriu K (York)''' | | '''S'escriu K (York)''' |
| | | |
− | 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tecniques: | + | 1. Nomes en paraules d'orige estranger o tècniques: |
| | | |
| :::- Kant, kilo. | | :::- Kant, kilo. |
Llínea 314: |
Llínea 314: |
| 1. En inicial de paraula: | | 1. En inicial de paraula: |
| | | |
− | :::- local, liquit. | + | :::- local, líquit. |
| | | |
| 2. En interior i fi de paraula: | | 2. En interior i fi de paraula: |
| | | |
− | :::- almagasen, dol. | + | :::- almagasén, dol. |
| | | |
| 3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: | | 3. En els grups consonàntics BL, CL, FL, GL, PL: |
Llínea 334: |
Llínea 334: |
| | | |
| | | |
− | '''S'escriu M (mana)''' | + | '''S'escriu M (manà)''' |
| | | |
| 1. En inicial, interior i final de paraula: | | 1. En inicial, interior i final de paraula: |
Llínea 350: |
Llínea 350: |
| 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: | | 3. En el prefix circum- quan li seguix una atra consonant: |
| | | |
− | :::- circumstancia, circumnavegació, circumferència. | + | :::- circumstància, circumnavegació, circumferència. |
| | | |
− | 4. Mal davant de V ni F: | + | 4. Mai davant de V ni F: |
| | | |
| :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3). | | :::- enveja, enfrontar (excepte triumvir. Vore N 2 i M 3). |
Llínea 372: |
Llínea 372: |
| 1. En inicial, interior i fi de paraula: | | 1. En inicial, interior i fi de paraula: |
| | | |
− | :::- niu, lluna, mon. | + | :::- niu, lluna, món. |
| | | |
| 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: | | 2. Davant de F en els prefixos CON, EN, IN: |
Llínea 410: |
Llínea 410: |
| :::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte. | | :::- concepte, concepció, capçal, hipnòtic, eclipse. Excepte: dissabte, dubte, sobte. |
| | | |
− | 3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o se mantinga: | + | 3. En posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en B o es mantinga: |
| | | |
| :::- cap, no cab, pero cabut. | | :::- cap, no cab, pero cabut. |
Llínea 423: |
Llínea 423: |
| 1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: | | 1. En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: |
| | | |
− | :::- queixa, quilat, alqueria, sequia. | + | :::- queixa, quilat, alqueria, séquia. |
| | | |
− | ::Si la U se pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3. | + | ::Si la U es pronuncia, du diéresis, com se diu en el número 3. |
| | | |
| 2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: | | 2. En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: |
Llínea 443: |
Llínea 443: |
| '''S'escriu R''' | | '''S'escriu R''' |
| | | |
− | 1. En so de [r] (carreter) | + | 1. En sò de [r] (carreter) |
| | | |
| ::1.1. En inicial de paraula: | | ::1.1. En inicial de paraula: |
Llínea 449: |
Llínea 449: |
| :::- roda, rajola. | | :::- roda, rajola. |
| | | |
− | ::1.2. En interior de paraula darrere de M, N, S: | + | ::1.2. En interior de paraula darrere de L, M, N, S: |
| | | |
− | :::- somris, enriquir, israelí. | + | :::- somrís, enriquir, israelí. |
| | | |
− | 2. En so de [r] (cara) | + | 2. En sò de [ɾ] (cara) |
| | | |
| ::2.1. En interior i final de paraula: | | ::2.1. En interior i final de paraula: |
Llínea 461: |
Llínea 461: |
| ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR: | | ::2.2.En els grups BR, CR, GR, TR, PR: |
| | | |
− | :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar. | + | :::- brot, cru, gran, traure, propi, arbre, criar, agranar, batre, comprar. |
| | | |
| | | |
Llínea 475: |
Llínea 475: |
| '''S'escriu S''' | | '''S'escriu S''' |
| | | |
− | 1. En so de [s] (sap) | + | 1. En sò de [s] (sap) |
| | | |
| ::1.1. En inicial de paraula: | | ::1.1. En inicial de paraula: |
Llínea 493: |
Llínea 493: |
| :::- asilàbic. | | :::- asilàbic. |
| | | |
− | ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o se duplique per continuar sorda: | + | ::1.4. En final de paraula encara que en derivar se conserve senzilla per transformar-se en sonora o es duplique per continuar sorda: |
| | | |
| :::- mes, mesos. | | :::- mes, mesos. |
| :::- nas, nassos. | | :::- nas, nassos. |
| | | |
− | 2. En so de [z] (cosa) | + | 2. En sò de [z] (cosa) |
| | | |
| ::2.1. En posició intervocàlica: | | ::2.1. En posició intervocàlica: |
Llínea 510: |
Llínea 510: |
| ::2.3. En els participis: | | ::2.3. En els participis: |
| | | |
− | :::- d'entes, entesa, entesos, enteses; d'impres, impresa, impresos, impreses. | + | :::- d'entés, entesa, entesos, enteses; d'imprés, impresa, impresos, impreses. |
| | | |
| ::2.4. En derivats de gentilicis: | | ::2.4. En derivats de gentilicis: |
| | | |
− | :::- andalus, andalusos. | + | :::- andalús, andalusos. |
− | :::- frances, francesos. | + | :::- francés, francesos. |
| | | |
− | ::2.5. En el femeni dels substantius que signifiquen ofici, professio, dignitat, titul o carrec. | + | ::2.5. En el femení dels substantius que signifiquen ofici, professió, dignitat, títul o càrrec. |
| | | |
| :::- abat, abadesa. | | :::- abat, abadesa. |
| :::- duc, duquesa. | | :::- duc, duquesa. |
− | :::- princip, princesa. | + | :::- príncip, princesa. |
| :::- mestre, mestresa. | | :::- mestre, mestresa. |
| | | |
Llínea 528: |
Llínea 528: |
| '''S'escriu SS (passar)''' | | '''S'escriu SS (passar)''' |
| | | |
− | 1. En posició intervocalica: | + | 1. En posició intervocàlica: |
| | | |
| :::- posseir, massa. | | :::- posseir, massa. |
| | | |
− | 2. En les paraules començades pels sons a + s (ass) + atra vocal: | + | 2. En les paraules començades pels sòns a + s (ass) + atra vocal: |
| | | |
| :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil | | :::- assimilar. Excepte: ase, Asia, asil |
| | | |
− | ::També darrere del prefix negatiu A (que se pronuncía S sorda): | + | ::També darrere del prefix negatiu A (que es pronuncia S sorda): |
| | | |
| :::- asimètric. | | :::- asimètric. |
| | | |
− | 3. En els sufixos -issim, -issima: | + | 3. En els sufixos -íssim, -íssima: |
| | | |
− | :::- bonissim, cregudissima. | + | :::- boníssim, cregudíssima. |
| | | |
| 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us. | | 4. En alguns derivats de les paraules que acaben en -as, -es, -is, -os, -us. |
| | | |
− | :::- fracas, fracassos. | + | :::- fracàs, fracassos. |
− | :::- castis, castissos. | + | :::- castís, castissos. |
| :::- gos, gossos. | | :::- gos, gossos. |
− | :::- tramus, tramussos. | + | :::- tramús, tramussos. |
− | :::- espes, espessos. | + | :::- espés, espessos. |
| | | |
| 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: | | 5. Darrere dels prefixos des-, dis-, seguits de paraula que comence per S: |
Llínea 570: |
Llínea 570: |
| 3. En el prefix grec AT- : | | 3. En el prefix grec AT- : |
| | | |
− | :::- atmosfera (vore D, 1). | + | :::- atmòsfera (vore D, 1). |
| | | |
| 4. Davant de Z: | | 4. Davant de Z: |
Llínea 576: |
Llínea 576: |
| :::- dotze. | | :::- dotze. |
| | | |
− | 5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o se conserve: | + | 5. En posició final de paraula posarém sempre T encara que en derivar se transforrne en D o es conserve: |
| | | |
| :::- fort, fortalea. | | :::- fort, fortalea. |
| :::- cert, certea. | | :::- cert, certea. |
− | :::- calit, no calid pero caliditat. | + | :::- càlit, no càlid pero caliditat. |
| :::- abat, no abad pero abadia. | | :::- abat, no abad pero abadia. |
| | | |
Llínea 591: |
Llínea 591: |
| :::- velocitat, cavall. | | :::- velocitat, cavall. |
| | | |
− | 2. En les terminacions del preterir imperfecte d'indicatiu: | + | 2. En les terminacions del pretèrit imperfecte d'indicatiu: |
| | | |
| ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN | | ::: -AVA, -AVES, -AVA, -AVEN, -AVEU, -AVEN |
Llínea 605: |
Llínea 605: |
| '''S'escriu X''' | | '''S'escriu X''' |
| | | |
− | 1. En so de [s](eixida) | + | 1. En sò de [ʃ] (eixida) |
| | | |
| ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: | | ::1.1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: |
Llínea 614: |
Llínea 614: |
| | | |
| :::- pixar, seguixen, vixca. | | :::- pixar, seguixen, vixca. |
| + | |
| ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-): | | ::1.3. En els increments incoatius de la 3.ª conjugació (-ixc, -ixqu-): |
| | | |
Llínea 622: |
Llínea 623: |
| :::- exigix, ix. | | :::- exigix, ix. |
| | | |
− | 2. En so de [ks] (text) | + | 2. En sò de [ks] (text) |
| | | |
| ::2.1. Entre vocals: | | ::2.1. Entre vocals: |
| | | |
− | :::- reflexio, axial. | + | :::- reflexió, axial. |
| | | |
| ::2.2. En posició final, en algunes paraules: | | ::2.2. En posició final, en algunes paraules: |
Llínea 632: |
Llínea 633: |
| :::- perplex, prefix. | | :::- perplex, prefix. |
| | | |
− | 3. En so de [gz] (exacte) | + | 3. En sò de [gz] (exacte) |
| | | |
| ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: | | ::3.1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: |
Llínea 650: |
Llínea 651: |
| :::- epopeya, apoyar. | | :::- epopeya, apoyar. |
| | | |
− | 3. En el digraf NY per a representar el so de [n~]i : | + | 3. En el digraf NY per a representar el sò de [ɲ]: |
| | | |
| :::- pinya, puny. | | :::- pinya, puny. |
Llínea 656: |
Llínea 657: |
| 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions): | | 4. Davant de -ecc-, -ect- (vore en J, 2 les excepcions): |
| | | |
− | :::- inyeccio, abyeccio, proyecte. | + | :::- inyecció, abyecció, proyecte. |
| | | |
| 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: | | 5. En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradicio: |
Llínea 683: |
Llínea 684: |
| Es un signe ortogràfic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son: | | Es un signe ortogràfic (') que es posa en unir certes paraules, eludint una vocal. Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son: |
| | | |
− | 1. Els pronoms personals dèbils, ME, TE, SE, LO, NOS/MOS, LOS, NE. | + | 1. Els pronoms personals dèbils, ME, TE, SE, LO, LOS, NE. |
| | | |
| ::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal: | | ::1.1. Darrere de verp que acabe en vocal: |
Llínea 689: |
Llínea 690: |
| :::- porta'm, penja'n | | :::- porta'm, penja'n |
| | | |
− | ::1.2. Davant de verp que comence per vocal o haig: | + | ::1.2. Davant de verp que comence per vocal o hac: |
| | | |
− | :::- s'enten, s'haguera. | + | :::- s'entén, s'haguera. |
| | | |
− | ::1.3. En les combinacions binarles i ternaries de pronoms: | + | ::1.3. En les combinacions binàries i ternàries de pronoms: |
| | | |
| :::- se'n va, se'ls hi menja. | | :::- se'n va, se'ls hi menja. |
| | | |
− | 2. Els artículs determinats EL i LA davant de paraula que comence per vocal o haig: | + | 2. Els artículs determinats EL/LO i LA davant de paraula que comence per vocal o hac: |
| | | |
| :::- l'home, l'industrial, l'espiritista. | | :::- l'home, l'industrial, l'espiritista. |
Llínea 703: |
Llínea 704: |
| ::Excepte: | | ::Excepte: |
| | | |
− | :::a) EL o LA davant paraula començada per semiconsonant. | + | :::a) EL/LO o LA davant paraula començada per semiconsonant. |
− | :::b) LA davant de les paraules host, ira, una (hora). | + | :::b) LA davant de la una (hora). |
− | :::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la erre, etc. | + | :::c) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la a, la e, la er, etc. |
| :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc. | | :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc. |
| | | |
− | :::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL formen les contraccions AL, DEL, PEL. | + | :::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL/LO formen les contraccions AL, DEL, PEL. |
| | | |
− | 3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: | + | 3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o hac: |
| | | |
| :::- d'estar, d'ahir, d'haver. | | :::- d'estar, d'ahir, d'haver. |
Llínea 732: |
Llínea 733: |
| :::- següent, llingüística. | | :::- següent, llingüística. |
| | | |
− | No la posarem en els següents casos. | + | No la posarem en els següents casos: |
| | | |
− | 1. En els verps de la tercera conjugació que acaben en -air, -eir, -oir, -uir, en els quals la I de la terminació es tònica i, per consegüent, no forma mal diftonc: | + | 1. En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verps que acaben en -air, -eir, -oir, -uir: |
| | | |
− | :::- agrairieu (a-gra-i-ri-eu) | + | :::- agrair |
− | :::- beneixca (be-ne-ix-ca) | + | :::- beneint |
− | :::- conduirem (con-du-i-rem) | + | :::- oiré |
| + | :::- destruiria |
| | | |
| 2. Quan va darrere dels prefixos: | | 2. Quan va darrere dels prefixos: |
Llínea 746: |
Llínea 748: |
| :::- contraindicar (con-tra-in-di-car) | | :::- contraindicar (con-tra-in-di-car) |
| | | |
− | 3. Quan la I forrne pan dels sufixos -isme, -isla, -iste, -ible, tots ells en I tonica: | + | 3. Quan la I forme part dels sufixos -isme, -ista, -iste, -ible tots ells en I tonica: |
| | | |
| :::- egoisme (e-go-is-me). | | :::- egoisme (e-go-is-me). |
| :::- altruista (al-tru-is-ta). | | :::- altruista (al-tru-is-ta). |
− | :::- altruiste (al-tru-is-te). | + | :::- altriste (al-tru-is-te). |
| :::- conduible (con-du-i-ble). | | :::- conduible (con-du-i-ble). |
| | | |
Llínea 761: |
Llínea 763: |
| 5. Quan la U forme part de la terminació llatina -um: | | 5. Quan la U forme part de la terminació llatina -um: |
| | | |
− | :::- simposium (sim-po-si-um). | + | :::- simpòsium (sim-po-si-um). |
− | :::- harmonium (har-mo-ni-um). | + | :::- harmònium (har-mo-ni-um). |
| | | |
| ===Accents=== | | ===Accents=== |
| | | |
| 1. '''Classificació de l'accent:'''<br> | | 1. '''Classificació de l'accent:'''<br> |
− | L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que, | + | L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que, segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es denomina accent fonètic o prosòdic). |
− | segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella | |
− | vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es de- | |
− | nomina accent fonètic o prosòdic).
| |
| | | |
− | L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’accent greu senyala les vocals tòniques obertes, | + | L’accent gràfic pot ser greu (`) i agut (´). L’[[accent greu]] senyala les vocals tòniques obertes, quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e, ɛ, i, o, ɔ, u. La a es considera sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques (excepte en dèsset i dèneu), encara que no sempre s’accentuaran gràficament: tècnica, perla, tònica, porta. |
− | quan estes s’accentuen gràficament; l’accent agut senyala totes les demés vocals, quan estes | |
− | s’accentuen gràficament. El valencià té sèt vocals: a, e,(ę) , i, o, (ǫ), u. La a es considera | |
− | sempre oberta. La i i la u es consideren sempre tancades. La e i la o poden ser obertes o | |
− | tancades i, si són obertes, sempre seran tòniques, encara que no sempre s’accentuaran | |
− | gràficament: tècnica, perla, tònica, porta. | |
| | | |
| | | |
| 2. '''Regles d'accentuació:'''<br> | | 2. '''Regles d'accentuació:'''<br> |
− | a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, | + | a) S’accentuen gràficament les paraules agudes que acaben en vocal tònica -a, -e, -i, -o, -u, en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué, perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les acabades en diftonc decreixent, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc. per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc. |
− | en vocal tònica més s (-as, -es, -is, -os, -us ), i les acabades en -en : tornà, escàs, vingué, | |
− | perqué, congrés, entén, bochí, cafís, cantó, amorós, arròs, ningú, tramús ; pero no les | |
− | acabades en diftonc, seguit o no de -s: renou, virrei, espai, conreu, estiu, esclau, Eloi, etc . | |
− | per no ser tònica l’última vocal. Com tampoc Llombay , Alcoy, etc. | |
| | | |
− | b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions | + | b) S’accentuen gràficament les paraules planes que no acaben en les terminacions anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem, hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc.. |
− | anteriors i les que contenen en l’última sílaba un diftonc seguit o no de -s : cànem, | |
− | hòmens, teléfon, esporàdic, dígraf, ascètic, càncer, còdex, idòneus, voríem, cantàvem, | |
− | cantàreu, parlàveu, veníeu, cóncau, etc.. | |
| | | |
− | c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia, | + | c) Totes les paraules esdrúixoles s’accentuen gràficament: música, ciència, Valéncia, sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava. |
− | sénia, història, contínua, àgora, dèficit, cóncava. | |
| | | |
− | d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, | + | d) En general, els monosílaps no duen accent gràfic: baix, ells, creu, tres, cant, ab, en, les... |
− | les... | |
| | | |
− | e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica: | + | e) Les paraules agudes acabades en -ment seguixen la regla general d’accentuació gràfica: monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en -ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: contínuament (de ''contínua''), poèticament (de ''poètica''), esporàdicament (de ''esporàdica''), mèdicament (de ''mèdica''), pero bonament (de ''bona''), fredament (de ''freda''), amplament (de ''ampla''). |
− | monument, depriment, ajuntament, document, medicament; no obstant, els adverbis en | |
− | -ment duen accent gràfic únicament si aixina li correspon a l’adjectiu del qual deriven: | |
− | contínuament, poèticament, esporàdicament, mèdicament, pero bonament, fredament, | |
− | amplament. | |
| | | |
− | f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren | + | f) Les formes compostes de verp i pronom enclític separat per un guionet no es consideren una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-nos-la, sorprén-lo. |
− | una sola paraula a efectes d’accentuació, i el verp seguix la regla general: cantàrem-li una | |
− | cançó, diga-se-li lo més convenient, compre-mos-la, sorprén-lo. | |
| | | |
− | 3. '''Accentuació diacrítica:'''<br> | + | 3. '''Accentuació diacrítica:'''<br> La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, se diu diacrítica. |
− | La necessitat o conveniència de diferenciar algunes paraules homógrafes du, al marge de | |
− | les normes generals, a l’us mesurat d’una accentuació que, per la seua funció, es diu | |
− | diacrítica. | |
| | | |
| 3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br> | | 3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br> |
− | a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran | + | a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, mes no el que més. Te vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn. |
− | els de major tonicitat: | |
− | M’agrada el més de maig, mes no el que més . | |
− | Te vol donar un té que té guardat. | |
− | Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn. | |
| | | |
− | b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal | + | b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: El forment no està molt ben mòlt. No sòlc fer mai un solc dret. Lo que aquella dòna li dona no és bo. |
− | tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: | |
− | El forment no està molt ben mòlt . | |
− | No sòlc fer mai un solc dret. | |
− | Lo que aquella dòna li dona no és bo. | |
| | | |
− | c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i | + | c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre. |
− | diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa | |
− | general. | |
− | Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. | |
− | El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol . | |
− | Li roba la poca roba que té. | |
− | Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre. | |
| | | |
− | 4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuacio realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref> | + | 4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuació realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref> |
| | | |
− | <small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonetic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdruixoles. | + | <small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonètic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdrúixoles. |
| | | |
− | Les paraules agudes porten l'accent fonetic en l'ultima silaba: escr(í)u, cant(á), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonetic en la penultima silaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ó)ges; en les paraules esdruixoles recau l'accent fonetic en l'antepenultima silaba: gram(á)tica, (á)nima, T(ú)ria. | + | Les paraules agudes porten l'accent fonètic en l'última sílaba: escr(í)u, cant(à), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonètic en la penúltima sílaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ò)ges; en les paraules esdrúixoles recau l'accent fonètic en l'antepenúltima sílaba: gram(à)tica, (à)nima, T(ú)ria. |
| | | |
− | 2. Hi ha dos classes d'accents grafics: agut(´) 1 greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, è, ò), quan siga necessari, d'acort en els següents apartats: | + | 2. Hi ha dos classes d'accents gràfics: agut(´) i greu(`), que es colocaran respectivament sobre les vocals tancades (i, u, e, o) i obertes (a, ɛ, ɔ), quan siga necessari, d'acort en els següents apartats: |
| | | |
− | ::2.1. S'elimina l'accentuació grafica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafía recau l'accent fonetic en silaba diferent (paraules homografes no homofones). | + | ::2.1. S'elimina l'accentuació gràfica, i queda de forma optativa per a les paraules que tenint igual grafia recau l'accent fonètic en una sílaba diferent (paraules homógrafes no homòfones). |
| | | |
− | ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent grafic, este tindra el següent orde preferent: agudes front a planes i esdruixoles (canóns/c(á)nons, tindré/t(í)ndre, ultimá/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdruixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima). | + | ::2.2. En el cas de creure's necessari l'accent gràfic, este tindrà el següent orde preferent: agudes front a planes i esdrúixoles (canóns/c(à)nons, tindré/t(í)ndre, ultimà/ult(í)ma/(ú)ltima), i planes front a esdrúixoles (pronuncía/pron(ú)ncia, ult(í)ma/(ú)ltima). |
| | | |
− | :::Atres eixemples: | + | :::Uns atres eixemples: |
| | | |
− | :::a) pensá (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugacio). | + | :::a) pensà (3.ª pers., sing. del perfecte d'indicatiu, 1.ª Conjugació). |
− | :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugacio). | + | :::p(é)nsa (3.ª pers., sing. del present d'indicatiu. l.ª Conjugació). |
| | | |
− | :::b) passará (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugacio). | + | :::b) passarà (3.ª persona, sing. del futur d'indicatiu. l.ª Conjugació). |
− | :::pass(á)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugacióo). | + | :::pass(à)ra (1.ª/3.ª persona, sing. de l'imperfecte de subjuntiu. 1.ª Conjugació). |
| | | |
− | :::dormirá (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugacio). | + | :::dormirà (3.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 3.ª Conjugació). |
− | :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugacio). | + | :::dorm(í)ra (1.ª/3.ª pers. sing, de l'imperfecte de subjuntiu. 3.ª Conjugació). |
| | | |
− | :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugacio). | + | :::c) tindré (1.ª pers., sing. del futur d'indicatiu. 2.ª Conjugació). |
− | :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugacio). | + | :::t(í)ndre (Infinitiu. 2.ª Conjugació). |
| | | |
− | :::d) está (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugacio). | + | :::d) està (3.ª pers., sing, del present d'indicatiu. 1.ª Conjugació). |
| :::(é)sta (adjectiu pronominal) | | :::(é)sta (adjectiu pronominal) |
| | | |
− | 3. Pot ser recomanable l'accent grafic en particules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts: | + | 3. Pot ser recomanable l'accent gràfic en partícules interrogatives o exclamatives, en els pronoms interrogatius forts: |
| | | |
| :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir? | | :::¿Que qué vols dir? / ¿Qué que vols dir? |
Llínea 873: |
Llínea 835: |
| ===Guió=== | | ===Guió=== |
| | | |
− | El guió es el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d'una paraula per a distinguir-los. | + | El guió és el signe ortogràfic (-) que es coloca entre dos o més elements d'una paraula per a distinguir-los. |
| | | |
| Usarem el guió: | | Usarem el guió: |
| | | |
− | 1. Per a separar les paraules per silabes en final de linea. | + | 1. Per a separar les paraules per sílabes en final de llínea. |
| | | |
− | 2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclitics) del verp. | + | 2. Per a unir els pronoms que van darrere (enclítics) del verp. |
| | | |
| ::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: | | ::2.1. Quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: |
Llínea 899: |
Llínea 861: |
| ===Interrogació i admiració=== | | ===Interrogació i admiració=== |
| | | |
− | Els signes ortogràfics d'entrada en l'interrogació i en l'admiració no han de suprimirse per imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a on comença l'interrogació o l'admiració. | + | Els signes ortogràfics d'entrada en l'interrogació i en l'admiració no han de suprimir-se per a imitar ortografies estrangeres que a soles usen el signe final. Tal supressió du, en la majoria dels casos, a la confusió sobre a on comença l'interrogació o l'admiració. |
| | | |
| El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo. | | El signe de principi s'ha de colocar a on comença la pregunta o el sentit admiratiu, encara que allí no comence el periodo. |
| | | |
− | La practica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. Ademés de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps. | + | La pràctica d'estos criteris ortografics dona claritat a l'escritura i ajuda en la llectura a la correcta entonació de la frase, que, d'una atra forma, podria arribar tart. Ademés de ser d'us generalisat en els escrits valencians des de fa molt de temps. |
| | | |
− | === -ADA, -ADOR, -ADET i derivats === | + | === -ADA, -ADET i derivats === |
− | Les terminacions en -ADA, -ADOR, -ADET i derivats tenen la caracteristica de que la seua D intervocàlica no es pronúncia. | + | Les terminacions en -ADA, -ADET i derivats tenen la caracteristica de que la seua D intervocàlica no es pronuncia. |
| | | |
| == Més informació == | | == Més informació == |
− | Les Normes d'El Puig (normes ortogràfiques) - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del mon pancatalaniste per mig de la falsetat de dir que son regles ortografiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan es precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general - ya que no mantenen moltes de les senyes principals de l'apichat com son: | + | Les Normes d'El Puig (normes ortogràfiques) - oficialisades per la RACV - han segut descalificades des del món pancatalaniste per mig de la falsetat de dir que són regles ortografiques fetes en base al [[valencià apichat]], quan és precisament tot lo contrari - estan basades en el valencià general - puix no mantenen moltes de les senyes principals de l'apichat com són: |
| | | |
| *Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/. | | *Transformació de la G i J en Ch: Mege /Meche/, Plaja /Placha/, Orage /Orache/. |
Llínea 915: |
Llínea 877: |
| *No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar... | | *No reconeiximent de les pronunciacions de "au" en conte de "o" al principi de certes paraules com: olor, ofegar, olorar... |
| | | |
− | *No reconeiximent de verps com per eixemple Pendrer. | + | *No reconeiximent de verps com per eixemple: péndrer. |
| | | |
| *No reconeix el terme -ista per al masculí (típic de l'Horta). | | *No reconeix el terme -ista per al masculí (típic de l'Horta). |
Llínea 926: |
Llínea 888: |
| *No admet la forma "ixe, ixes, ixa.." | | *No admet la forma "ixe, ixes, ixa.." |
| | | |
− | *No admet la substitució de -e per -o en certes seccions del dialecte castellonenc (Yo parle > Yo parlo) | + | *No admet la substitució de -e per -o en el [[Tortosí|valencià del nort de Castelló]] (Yo parle > Yo parlo) |
| | | |
| *No admet la forma de la tercera persona del castellonenc (Ell parla > Ell parle, Ell parlava > Ell parlave) | | *No admet la forma de la tercera persona del castellonenc (Ell parla > Ell parle, Ell parlava > Ell parlave) |