Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Cyperus papyrus1.jpg|thumb|250px|Planta de papir (''Cyperus papyrus'')]] | | [[Image:Cyperus papyrus1.jpg|thumb|250px|Planta de papir (''Cyperus papyrus'')]] |
− | El '''papir''' és una planta aquatica comú dins de certs llocs del Mediterraneu, especialment en [[Egipte]]. És un junc de la categoria biologica de les ciperacees (cyperus papyrus) utilisat per a la fabricació d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboració dels antics manuscrits, denominats majorment papir. | + | El '''papir''' és una planta aquàtica comú dins de certs llocs del Mediterràneu, especialment en [[Egipte]]. És un junc de la categoria biològica de les ciperàcees (cyperus papyrus) utilisat per a la fabricació d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboració dels antics manuscrits, denominats majorment papirs. |
| | | |
− | == El papir com apoyo d'escritura == | + | == El papir com a recolzament d'escritura == |
| [[Image:Egypt Papyrus of Bakay.jpg|thumb|250px|Papir de l'antic Egipte]] | | [[Image:Egypt Papyrus of Bakay.jpg|thumb|250px|Papir de l'antic Egipte]] |
− | Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellades despuix un sobre l'atra al creuar-se les fibres. La fulla obtinguda com aço era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prove del terme [[grec]] πάπυρος = papyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despuix d'atra, feen rolls; aquells podien arribar a molts metros i s'acostumava rollar-los entorn d'un cilindre de [[fusta]]. | + | Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellats despuix un sobre l'atre per a creuar les fibres. La fulla obtinguda en açò era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prové del terme [[grec]] πάπυρος = pápyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despuix de l'atra, se feen rolls; aquells podien arribar a molts de metros i s'acostumava a enrollar-los entorn d'un cilindre de [[fusta]]. |
| | | |
− | El papir més antic conegut es en [[blanc]] i el descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del [[faraó]] [[Den]], de la I dinastia, entorn de l'any 3000 a. C., dins de la [[necropòlis]] de [[Saqqara]]. | + | El papir més antic conegut es en [[blanc]] i el descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del [[faraó]] [[Den]], de la I dinastia, vora l'any 3000 a. C., dins de la [[necropòlis]] de [[Saqqara]]. |
| | | |
− | Gràcies als manuscrit sobre papir coneixem molts texts de l'[[Edat Antiga]], sobretot de l'[[antic Egipte]], i també de texts biblics. | + | Gràcies als manuscrits sobre papir coneixem molts de texts de l'[[Edat Antiga]], sobretot de l'[[antic Egipte]], i també de texts biblics. |
| | | |
− | == Classificacio del papir == | + | == Classificació del papir == |
| | | |
− | Papir Egipciac | + | Papir egipci |
| | | |
− | En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diverses de classificació per a poder-los identificar: | + | En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diversos de classificació per a poder-los identificar: |
− | * Per a la persona que posseia el manuscrit: Papir de Westcar | + | * Per la persona que posseïa el manuscrit: Papir de Westcar |
| * Pel lloc d'orige: Oxyrhynchus papyri | | * Pel lloc d'orige: Oxyrhynchus papyri |
| * Pel lloc a on se conserva: Cànon de Torí | | * Pel lloc a on se conserva: Cànon de Torí |
Llínea 21: |
Llínea 21: |
| Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. | | Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. |
| Antigament se classificaven per la seua calitat, en huit classes segons Pliniu el Vell: | | Antigament se classificaven per la seua calitat, en huit classes segons Pliniu el Vell: |
− | * Emporítics: els d'inferior calitat, utilisats com paper d'embolicar. | + | * Emporítics: els d'inferior calitat, utilisats com a paper d'embolicar. |
− | * Taeneótics: els de malalta calitat. | + | * Taeneótics: els de roïna calitat. |
| * Saítics: els de baixa calitat, elaborats en materials sobrants. | | * Saítics: els de baixa calitat, elaborats en materials sobrants. |
− | * Anfiteátrics: els de mija calitat. | + | * Anfiteàtrics: els de mija calitat. |
| * Fanians: els de bona calitat. | | * Fanians: els de bona calitat. |
| * Livis: els de molt bona calitat. | | * Livis: els de molt bona calitat. |
− | * Augustics: els d'alta calitat. | + | * Augústics: els d'alta calitat. |
− | * Hieràtics o regis: els de més alta calitat, soles utilisats per a texts sagrats. | + | * Hieràtics o regis: els de més alta calitat, a soles utilisats per a texts sagrats. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |