Canvis

'''Francisco Peris Mencheta''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1844]] - [[Barcelona]], [[23 d'agost]] de [[1916]]) fon un periodiste [[Valencians|valencià]]. Fundador de la primera agència de notícies d'Espanya.  

'''Francisco Peris Mencheta''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1844]] - [[Barcelona]], [[23 d'agost]] de [[1916]]) fon un periodiste [[Valencians|valencià]]. Fundador de la primera agència de notícies d'[[Espanya]].  

Fundador de varis periòdics i d'una agència de notícies,​ Peris Mencheta fon sobretot un precursor del reporterisme en [[Espanya]], conquistant-li el seu eixercici un autèntic magisteri en este gènero periodístic. Fon vàries voltes diputat i senador en Corts.

Fundador de varis periòdics i d'una agència de notícies,​ Peris Mencheta fon sobretot un precursor del reporterisme en [[Espanya]], conquistant-li el seu eixercici un autèntic magisteri en este gènero periodístic. Fon vàries voltes diputat i senador en Corts.

== Biografia ==

== Biografia ==

Francisco Peris Mencheta naixqué en la ciutat de Valéncia el 29 de giner de 1844, en una humil llar, i despuix d'haver-se dedicat a l'ofici de pedrapiquer en la seua joventut,  colaborà en varis periòdics de la seua ciutat natal, de tendències socials. Més tart dirigí ''El Cosmopolita'' ([[1873]]), orgue federal de Valéncia, i ''El Popular'' ([[1874]]), diari valencià, on per un dels seus artículs, dedicat a [[Nicolás Salmerón|Salmerón]], es suspengué el periòdic, i el seu autor s'exilià a [[França]], editant més tart un treball explicatiu sobre la seua actuació en el [[Cantonalisme|cantó valencià]]: Refutació al fullet «Tretze dies de lloc o els Successos de Valéncia».  Ingressà despuix en el ''Diari Mercantil'', i, més templat d'idees, passà al diari conservador ''[[Las Provincias]]'' ([[1874]]) per a el que va enviar cròniques com a corresponsal de guerra en les [[Guerres carlistes|campanyes carlistes]]. Durant la Tercera Guerra Carlista destacaria com un «lluent corresponsal de guerra».

Francisco Peris Mencheta naixqué en la ciutat de Valéncia el 29 de giner de 1844, en una humil llar, i despuix d'haver-se dedicat a l'ofici de pedrapiquer en la seua joventut,  colaborà en varis periòdics de la seua ciutat natal, de tendències socials. Més tart dirigí ''El Cosmopolita'' ([[1873]]), orgue federal de Valéncia, i ''El Popular'' ([[1874]]), diari valencià, a on per un dels seus artículs, dedicat a [[Nicolás Salmerón|Salmerón]], es suspengué el periòdic, i el seu autor s'exilià a [[França]], editant més tart un treball explicatiu sobre la seua actuació en el [[Cantonalisme|cantó valencià]]: Refutació al fullet «Tretze dies de lloc o els Successos de Valéncia».  Ingressà despuix en el ''Diari Mercantil'', i, més templat d'idees, passà al diari conservador ''[[Las Provincias]]'' ([[1874]]) per a el que va enviar cròniques com a corresponsal de guerra en les [[Guerres carlistes|campanyes carlistes]]. Durant la Tercera Guerra Carlista destacaria com un «lluent corresponsal de guerra».

== Primera agència de notícies d'Espanya ==

== Primera agència de notícies d'Espanya ==