− | '''Francisco Peris Mencheta''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1844]] - [[Barcelona]], [[23 d'agost]] de [[1916]]) fon un periodiste [[Valencians|valencià]]. Fundador de la primera agència de notícies d'Espanya. | + | '''Francisco Peris Mencheta''' ([[Valéncia]], [[29 de giner]] de [[1844]] - [[Barcelona]], [[23 d'agost]] de [[1916]]) fon un periodiste [[Valencians|valencià]]. Fundador de la primera agència de notícies d'[[Espanya]]. |
| Fundador de varis periòdics i d'una agència de notícies, Peris Mencheta fon sobretot un precursor del reporterisme en [[Espanya]], conquistant-li el seu eixercici un autèntic magisteri en este gènero periodístic. Fon vàries voltes diputat i senador en Corts. | | Fundador de varis periòdics i d'una agència de notícies, Peris Mencheta fon sobretot un precursor del reporterisme en [[Espanya]], conquistant-li el seu eixercici un autèntic magisteri en este gènero periodístic. Fon vàries voltes diputat i senador en Corts. |
− | Francisco Peris Mencheta naixqué en la ciutat de Valéncia el 29 de giner de 1844, en una humil llar, i despuix d'haver-se dedicat a l'ofici de pedrapiquer en la seua joventut, colaborà en varis periòdics de la seua ciutat natal, de tendències socials. Més tart dirigí ''El Cosmopolita'' ([[1873]]), orgue federal de Valéncia, i ''El Popular'' ([[1874]]), diari valencià, on per un dels seus artículs, dedicat a [[Nicolás Salmerón|Salmerón]], es suspengué el periòdic, i el seu autor s'exilià a [[França]], editant més tart un treball explicatiu sobre la seua actuació en el [[Cantonalisme|cantó valencià]]: Refutació al fullet «Tretze dies de lloc o els Successos de Valéncia». Ingressà despuix en el ''Diari Mercantil'', i, més templat d'idees, passà al diari conservador ''[[Las Provincias]]'' ([[1874]]) per a el que va enviar cròniques com a corresponsal de guerra en les [[Guerres carlistes|campanyes carlistes]]. Durant la Tercera Guerra Carlista destacaria com un «lluent corresponsal de guerra». | + | Francisco Peris Mencheta naixqué en la ciutat de Valéncia el 29 de giner de 1844, en una humil llar, i despuix d'haver-se dedicat a l'ofici de pedrapiquer en la seua joventut, colaborà en varis periòdics de la seua ciutat natal, de tendències socials. Més tart dirigí ''El Cosmopolita'' ([[1873]]), orgue federal de Valéncia, i ''El Popular'' ([[1874]]), diari valencià, a on per un dels seus artículs, dedicat a [[Nicolás Salmerón|Salmerón]], es suspengué el periòdic, i el seu autor s'exilià a [[França]], editant més tart un treball explicatiu sobre la seua actuació en el [[Cantonalisme|cantó valencià]]: Refutació al fullet «Tretze dies de lloc o els Successos de Valéncia». Ingressà despuix en el ''Diari Mercantil'', i, més templat d'idees, passà al diari conservador ''[[Las Provincias]]'' ([[1874]]) per a el que va enviar cròniques com a corresponsal de guerra en les [[Guerres carlistes|campanyes carlistes]]. Durant la Tercera Guerra Carlista destacaria com un «lluent corresponsal de guerra». |