Canvis

El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]].

El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]].

Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el Regne de Valéncia. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del [[Regne de Valéncia]] es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la corona d'[[Aragó]] junt ab la corona de [[Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.  

Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el Regne de Valéncia. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del [[Regne de Valéncia]] es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la corona d'[[Aragó]] junt en la corona de [[Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.  

Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.

Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.

Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles.  

Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles.  

Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou se veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), se conseguixen frenar eixes ambicions, puix que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguix per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i la seua certa pacificació ab Castella, comença una política exterior expansiva per la [[Mediterrànea]].  

Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou se veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), se conseguixen frenar eixes ambicions, puix que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguix per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i la seua certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva per la [[Mediterrànea]].  

En esta  expansió el [[Regne de Valéncia]] va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com a prova d'això tenim la relíquia del [[Sant Càliç]] que fon entregada com a contraprestació per estes aportacions a l'[[Ajuntament de Valéncia]] i deixada en custòdia en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], segons el documents.

En esta  expansió el [[Regne de Valéncia]] va tindre un paper fonamental, aportant el finançament de les campanyes. Com a prova d'això tenim la relíquia del [[Sant Càliç]] que fon entregada com a contraprestació per estes aportacions a l'[[Ajuntament de Valéncia]] i deixada en custòdia en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]], segons el documents.

Els conflictes ab [[Catalunya]] fan que la burguesia fuigga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen estos problemes. [[Barcelona]] entraria en franca decadència i, al contrari, la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mitan de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península despuix de la [[Granada]] àrap.  

Els conflictes en [[Catalunya]] fan que la burguesia fuigga de les ciutats al camp o al Regne de Valéncia, a on no es donen estos problemes. [[Barcelona]] entraria en franca decadència i, al contrari, la ciutat de [[Valéncia]] va continuar creixent fins a conseguir els 75.000 habitants a mitan de sigle, per lo que era la segona ciutat més gran de la península despuix de la [[Granada]] àrap.  

La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la [[Corona d'Aragó]] i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del [[Túria]] puix no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que varen contribuir al seu desenroll provenien de diversos llocs com [[Gandia]], [[Villena]], ...

La capital valenciana era el centre econòmic, polític i social de la [[Corona d'Aragó]] i d'ací el floriment intelectual que la va convertir en un foc lliterari d'importància. Cal destacar que el Sigle d'Or és un fenomen exclusiu de la capital del [[Túria]] puix no va tindre paralelisme en les atres ciutats importants del Regne de Valéncia, si be, moltes de les personalitats que varen contribuir al seu desenroll provenien de diversos llocs com [[Gandia]], [[Villena]], ...

També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístiques molt importants. Moltes de les idees humanistes se varen estendre per [[Itàlia]] i [[Europa]], igual que els èxits militars conseguits per la [[Corona d'Aragó]].

També cabria destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístiques molt importants. Moltes de les idees humanistes se varen estendre per [[Itàlia]] i [[Europa]], igual que els èxits militars conseguits per la [[Corona d'Aragó]].

El punt àlgit el trobem en l'época dels [[Borja]], que varen introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humanista de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dòna de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calàbria, que varen conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de l'intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins al [[sigle XVII]] ab la pèrdua dels furs y drets valencians.

El punt àlgit el trobem en l'época dels [[Borja]], que varen introduir el [[Renaiximent]] en [[Espanya]] per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humanista de la reina Na [[Germana de Foix]] (segona dòna de [[Ferrando el Catòlic]]) i el seu espós el Duc de Calàbria, que varen conseguir reunir en el [[Palau Real de Valéncia]] a la flor i nata de l'intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins al [[sigle XVII]] en la pèrdua dels furs y drets valencians.

==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes==

==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes==

El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia, com March, ompli tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents de la nomenada "valenciana prosa".

El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia, com March, ompli tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents de la nomenada "valenciana prosa".

Junt ab estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir l'escola d'Ausiàs o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]].

Junt en estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir l'escola d'Ausiàs o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]].

===Els certàmens===

===Els certàmens===

===Influencies===

===Influencies===

Com a reflex de la societat valenciana del [[sigle XV]], la poesia valenciana del Sigle d'Or és capaç d'integrar la tradició poètica autòctona ab una notable influència italiana i castellana.

Com a reflex de la societat valenciana del [[sigle XV]], la poesia valenciana del Sigle d'Or és capaç d'integrar la tradició poètica autòctona en una notable influència italiana i castellana.

==Prosa Narrativa==

==Prosa Narrativa==

Com a antecedents tindríem "els  debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana donà un gir i s'orientà més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada.  

Com a antecedents tindríem "els  debats, sirventés i tesons" de la lliteratura trobadoresca, pero la lliteratura satírica valenciana donà un gir i s'orientà més cap a la crítica social corrosiva i la misogínia accentuada.  

Usa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un redolí ab un vers llarc i un atre curt.

Usa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un redolí en un vers llarc i un atre curt.

Ràpidament un grup numerós de poetes se varen especialisar en este tipo de composicions burlesques

Ràpidament un grup numerós de poetes se varen especialisar en este tipo de composicions burlesques

Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]] i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat.

Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]] i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat.

En l'any [[1460]] es va retirar a [[Callosa d'En Sarrià]] durant una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dònes", 16.359 versos parellats, ab la llínea misògina satírica de la tradició cristiana-musulmana. En l'Espill a soles dos dònes se salven de la condena general, la seua dòna [[Isabel Pellicer]] i la [[Mare de Deu]]. Esta obra és considerada per la seua estructura com a precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...).

En l'any [[1460]] es va retirar a [[Callosa d'En Sarrià]] durant una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dònes", 16.359 versos parellats, en la llínea misògina satírica de la tradició cristiana-musulmana. En l'Espill a soles dos dònes se salven de la condena general, la seua dòna [[Isabel Pellicer]] i la [[Mare de Deu]]. Esta obra és considerada per la seua estructura com a precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...).

L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides.

L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides.

El teatre profà va començar a manifestar-se a finals del [[sigle XIV]], especialment en commemoracions en honor dels reis.

El teatre profà va començar a manifestar-se a finals del [[sigle XIV]], especialment en commemoracions en honor dels reis.

Dins de l'àmbit del teatre satíric trobem "la festa del bisbetó" (sàtira sobre les jerarquies religioses) o "el joc del Pàsero" ab sàtires que acaben en batalles campals.

Dins de l'àmbit del teatre satíric trobem "la festa del bisbetó" (sàtira sobre les jerarquies religioses) o "el joc del Pàsero" en sàtires que acaben en batalles campals.

L'activitat teatral al màxim nivell en Llengua Valenciana perviuria fins a les [[Germanies]], des d'este moment el teatre religiós fon capaç de mantindre els seus esquemes tradicionals pero el cortesà va començar a evolucionar influenciat pel castellà i l'italià.

L'activitat teatral al màxim nivell en Llengua Valenciana perviuria fins a les [[Germanies]], des d'este moment el teatre religiós fon capaç de mantindre els seus esquemes tradicionals pero el cortesà va començar a evolucionar influenciat pel castellà i l'italià.

* [[Isabel de Villena|Sor Isabel de Villena]] (1430-1490), ploma intimista i tendra.

* [[Isabel de Villena|Sor Isabel de Villena]] (1430-1490), ploma intimista i tendra.

* [[Sant Vicent Ferrer]] Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del [[Compromís de Casp]].   

* [[Sant Vicent Ferrer]] Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del [[Compromís de Casp]].   

* [[Bonifaci Ferrer]]. Autor d'una traducció de la [[Bíblia]] a la llengua valenciana. Participà ab el seu germà en el Compromis de Casp.

* [[Bonifaci Ferrer]]. Autor d'una traducció de la [[Bíblia]] a la llengua valenciana. Participà en el seu germà en el Compromis de Casp.

* [[Jaume Gaçull]] Autor entre atres de [[Lo Somni de Joan Joan]]

* [[Jaume Gaçull]] Autor entre atres de [[Lo Somni de Joan Joan]]

* [[Damián Forment]]

* [[Damián Forment]]

Este sigle, entre [[Edat Mija]] i [[Renaiximent]], és vivificat per les seues relacions estretes ab els italians: Alfons V el Magnànim s'instala en [[Nàpols]] a on manté una Cort brillant, fins a la seua mort en [[1458]]. Son fill [[Ferran II d'Aragó|Ferrando II]] li succeïx a Nàpols en la mateixa brillantor.

Este sigle, entre [[Edat Mija]] i [[Renaiximent]], és vivificat per les seues relacions estretes en els italians: Alfons V el Magnànim s'instala en [[Nàpols]] a on manté una Cort brillant, fins a la seua mort en [[1458]]. Son fill [[Ferran II d'Aragó|Ferrando II]] li succeïx a Nàpols en la mateixa brillantor.

===Finances===

===Finances===