Diferència entre les revisions de "V"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és '''ve'...») |
(Sense diferències)
|
Revisió de 15:31 18 jul 2018
La V, v en minúscula, és la vigèsima segona lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és ve o ve baixa (per a distinguir-la de la be alta).
Prové de la lletra u de l'alfabet llatí. Per això en l'escritura valenciana de l'edat mija es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia v (vn home valent), a mitan de paraula sempre s'escrivia u (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia V (VNIVERS).
Fonètica
En valencià representa el fonema fricatiu labiodental sonor [v]. En moltes zones se tendix a pronunciar esta lletra com si fora una be alta, açò és un vulgarisme nomenat betacisme inacceptable en un valencià estàndart oral, que sempre fa la diferència entre be alta i ve baixa.
Ortografia
S'escriu ve baixa
- En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall.
- En les terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu: -AVA, -AVES, -AVA, -ÀVEM, -ÀVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en –AR.
- Mai en posició final de paraula encara que en derivar s’escriga V: serf, no serv, pero servir.