Llínea 4: |
Llínea 4: |
| Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de [[Novelda]], concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monfort del Cit]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en [[1729]] ingressà en l' ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]] ''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]]. | | Jorge Juan naixqué en la facenda dels "Juan" situada en el municipi de [[Novelda]], concretament en "El Fondonet" i fon batejat en [[Monfort del Cit]]. Estigué molt vinculat a l'orde dels [[Cavallers de Malta]] de la mà de son tio, qui ocupava u dels més alts càrrecs de l'orde. Jorge Juan acabaria rebent el títul de Comendador d'Aliaga de l'orde dels Cavallers de Malta. Estudià Gramàtica i en [[1729]] ingressà en l' ''[[Escuela Naval Militar de San Fernando]] ''. Participà en l'expedició contra [[Orà]] i en la campanya de [[Nàpols]]. |
| | | |
− | En [[1734]] embarcà, junt ad [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de Paris]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual [[Equador]]). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre. | + | En l'any [[1734]] embarcà, junt ad [[Antonio de Ulloa]], en l'expedició organisada per la [[Real Acadèmia de Ciències de Paris]] a les órdens de [[Charles de la Condamine]], per a medir un grau del meridià terrestre en la llínea equatorial en [[Amèrica del Sur]], específicament en la ''Real Audiencia de Quito'' (actual [[Equador]]). En l'expedició es determinà que la forma de la terra no és perfectament esfèrica i es medí el grau d'esta irregularitat terrestre. |
| | | |
| '''Jorge Juan''' estigué dèneu anys en [[Amèrica]], estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, [[Ferràn VI]] li ascendí a capità de nau. | | '''Jorge Juan''' estigué dèneu anys en [[Amèrica]], estudiant l'organisació d'aquells territoris per encàrrec de la corona. A son retorn, [[Ferràn VI]] li ascendí a capità de nau. |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el [[Marqués de la Ensenada]] li encomanà viajar a [[Anglaterra]] per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys despuix els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions. | | Conscient de que l'armada espanyola escomençava a estar antiquada, el [[Marqués de la Ensenada]] li encomanà viajar a [[Anglaterra]] per a conéixer les tècniques navals angleses, i al retorn es fiu càrrec de la construcció naval espanyola, renovant les atarassanes. Sa activitat tingué tan bons resultats que pocs anys despuix els anglesos feren una visita per a estudiar ses innovacions. |
| | | |
− | En [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''. | + | En l'any [[1757]] fundà el ''[[Real Observatorio Astronómico de Madrid]] '' i en [[1760]] fon nomenat ''jefe de escuadra de la [[Armada Real]] ''. |
| | | |
| Els seus rests mortals es guarden en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de [[San Fernando ([[Cadis]])]]. Sa image es ben familiar en [[Espanya]], puix figurava en els antics billets de deu-mil pessetes. | | Els seus rests mortals es guarden en el ''Panteón de Marinos Ilustres'', de [[San Fernando ([[Cadis]])]]. Sa image es ben familiar en [[Espanya]], puix figurava en els antics billets de deu-mil pessetes. |