Llínea 8: |
Llínea 8: |
| | image_mapa = 250px-LocationUcrania svg.png | | | image_mapa = 250px-LocationUcrania svg.png |
| | lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small> | | | lema_nacional =<small>''Volia, Zlahoda, Dobro'' (''Llibertat, Acort, Bondat'')</small> |
− | | himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció lingüística|transcrit:]] ''[[Sxe ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'') | + | | himne_nacional =Ще не вмерла Україна <br />[[transcripció lingüística|transcrit:]] ''[[Sche ne vmerla Ukraïna]]'' <br />(''La glòria d'Ucraïna no ha mort'') |
| | capital =[[Kiev]] | | | capital =[[Kiev]] |
| | capital_població = 2.660.401 hab. | | | capital_població = 2.660.401 hab. |
Llínea 85: |
Llínea 85: |
| Tras la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument la independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va patir dos fames: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberada dita [[Holodomor]], en la que moriren varis millons de persones (entre quatre i deu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimaes. | | Tras la [[Revolució Rusa de 1917]], Ucrània alcançà breument la independència en dos estats que foren finalment units en [[1920]]. En [[1922]], el país fon dividit entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. La part soviètica va patir dos fames: en [[1921]]-[[1922]] i [[1932]]-[[1933]] esta última deliberada dita [[Holodomor]], en la que moriren varis millons de persones (entre quatre i deu, segons les fonts). Més una tercera fam provocada, posterior a la guerra en atre milló de víctimes estimaes. |
| | | |
− | En [[1939]] la Ucrània polaca fon ocupà per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació maisva de polacs i el extermini de tota la inteligensia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de repressió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En [[1941]] la invasió de [[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judia fon exterminà, i la política de terra cremada portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians. | + | En [[1939]] la Ucrània polaca fon ocupà per l'Unió Soviètica, seguida de la deportació maisva de polacs i el extermini de tota la inteligensia polaca i ucraniana que no havia fugit, la experiència de repressió predisposà a polacs i ucranians contra els russos, siguent caldo de cultiu per a la propaganda nazi antibochevique. En [[1941]] la invasió de [[Alemanya]] provocà la batalla del cerc de [Kiev]], a on caigueren prisioners més de 660.000 soldats. Els anys d'ocupació i el fet de que durant [[1943]] tinguera en la seua terra les majors batalles, provocà la mort del 20% de la polació, percentage sols igualat per [[Polònia]]. L'important comunitat judeua fon exterminà, i la política de terra cremada portava a cabo pels dos contendents deixà al país en runes. Un quart dels soldats soviètics morts en combat eren ucranians. |
| | | |
| Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recent incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota Ucrània i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]]. | | Entre [[1943]] i [[1952]] en els territoris recent incorporats a la RSS de Ucrània (Galitzia, Volinia, Bucovina, Transcarpatia i Polèsia) un grup guerriller antibolchevique dit UPA lluità contra: les SS alemanes; contra el Armja Crajowa o guerrilla polaca; aixina com contra els partisans russos, prosiguent la lluita tras la lliberació del eixèrict roig. La lluita retrasà els procesos de colectivisació i provocà deportacions masives cara a [[Sibèria]], pero logrà mitigar els efectes de les expropiacions forçoses portaes a cabo en tota Ucrània i provocant la mort de 1 milló de ciutadans en la fam artificial de [[1947]]. |