Diferència entre les revisions de "Societat de Llingüística Romànica"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''Societat de Llingüística Romànica''' (''Sociedad de Lingüística Románica'', en castellà o ''Société de Linguistique Romane'', en francés), és u...») |
(Sense diferències)
|
Revisió de 10:34 7 jun 2018
La Societat de Llingüística Romànica (Sociedad de Lingüística Románica, en castellà o Société de Linguistique Romane, en francés), és una associació acadèmica que té per objectiu la promoció dels estudis sobre llingüística romànica. La Societat fon creada l'any 1924 en França.
Història i activitats
La Societat de Llingüística Romànica fon fundada per Adolphe Terracher i Oscar Bloch en París (França) en 1924, junt a un centenar de romanistes d'uns vint paisos diferents. En els seus estatuts s'especifica que és una societat que té per objectiu reunir a les persones i institucions que s'interessen pels estudis de llingüística i filologia romàniques i desigen contribuir al seu desenroll, aixina com publicar la Revue de Linguistique Romane i organisar els congressos internacionals de Llingüística i Filologia Romàniques.
La Societat de Llingüística Romànica organisa cada tres anys el Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques. L'organisació de congressos periòdics es va parar durant la Segona Guerra Mundial i l'associació no va reprendre el ritme fins a 1953 en el VII Congrés de Llingüística Romànica, celebrat en Barcelona. Els últims congressos s'han celebrat en Valéncia (2010), Nancy (2013) i Roma (2016).
També publica, des de 1925, la Revue de Linguistique Romane a on apareixen artículs d'investigació sobre llingüística romànica (sobre totes les llengües i des de totes les aproximacions metodològiques) i resenyes. Els texts s'accepten en qualsevol llengua romànica; la revista apareix en dos fascículs anuals, en juny i en decembre. El secretari de la Societat és el director de la revista.
En l'any 2014 la Societat tenia 1.029 membres, dels quals 602 eren membres individuals, de 34 paisos diferents, i 427 eren biblioteques i institucions, de 45 paisos diferents.
Presidents de la Societat
- Ferdinand Brunot, de 1924 a 1928.
- Karl Jaberg, de 1928 a 1930.
- Giulio Bertoni, de 1930 a 1932.
- Mario Roques, de 1932 a 1934.
- Ramón Menéndez Pidal, de 1934 a 1937.
- Mario Roques, de 1937 a 1940 y de 1953 a 1961.
- Walther von Wartburg, de 1962 a 1965.
- John Orr, de 1965 a 1966.
- Antoni M. Badia i Margarit, de 1966 a 1971, presidente en funciones.
- Kurt Baldinger, de 1971 a 1974.
- Bernard Pottier, de 1974 a 1977.
- Manuel Alvar, de 1977 a 1980.
- Eugen Coșeriu, de 1980 a 1983.
- Aurelio Roncaglia, de 1983 a 1986.
- Max Pfister, de 1986 a 1989.
- Robert Martin, de 1989 a 1992.
- Gerold Hilty, de 1992 a 1995.
- Alberto Varvaro, de 1995 a 1998.
- Marc Wilmet, de 1998 a 2001.
- Günter Holtus, de 2001 a 2004.
- Emilio Ridruejo, de 2004 a 2007.
- Maria Iliescu, de 2007 a 2010.
- Jean-Pierre Chambon, de 2010 a 2013.
- David Trotter, de 2013 a 2015.
- Roberto Antonelli, desde 2015.
Congressos de la Societat
- I Dijon (1928), organisat per Adolphe Terracher.
- II Sion / Disentis / Coira (1930), organisat per Karl Jaberg i Jakob Jud.
- III Roma (1932), organisat per Giulio Bertoni.
- IV Burdeus (1934), organisat per Adolphe Terracher.
- V Niza (1937), organisat per Mario Roques.
- VI Lieja (1951), organisat per Maurice Delbouille, primer depuix de la Segona Guerra Mundial.
- VII Barcelona (1953), organisat per Antoni Griera i Antoni M. Badia i Margarit.
- VIII Florència (1956), organisat per Angelo Monteverdi.
- IX Lisboa (1959), organisat per Lindley Cintra
- X Estrasburc (1962), organisat per Georges Straka.
- XI Madrit (1965), organisat per Antonio Quilis.
- XII Bucarest (1968), organisat per Marius Sala.
- XIII Quebec (1971), organisat per Jean-Denis Gendron i Marcel Boudreau.
- XIV Nàpols (1974), organisat per Alberto Varvaro.
- XV Riu de Janeiro (1977), organisat per Celso Ferreiro da Cunha.
- XVI Palma de Mallorca (1980), organisat per Francesc de Borja Moll i Aina Moll Marquès.
- XVII Aix-en-Provence (1983), organisat per Jean-Claude Bouvier.
- XVIII Tréveris (1986), organisat per Dieter Kremer.
- XIX Santiago de Compostela (1989), organisat per Ramón Lorenzo.
- XX Zúrich (1992), organisat per Gerold Hilty.
- XXI Palermo (1995), organisat per Giovanni Ruffino.
- XXII Brusseles (1998), organisat per Marc Wilmet.
- XXIII Salamanca (2001), organisat per Carmen Pensado i Emilio Ridruejo.
- XXIV Aberystwyth (2004), organisat per David Trotter.
- XXV Insbruck (2007), organisat per Maria Iliescu, Heidi Siller-Runggaldier i Paul Danler.
- XXVI Valéncia (2010), organisat per Emili Casanova Herrero.
- XXVII Nancy (2013), organisat per ATILF (CNRS - Universidad de Lorena), presidit per Jean-Pierre Chambon.
- XXVIII Roma (2016), organisat per Roberto Antonelli.
- XXIX Congrés que es celebrarà en Copenhague l'any 2019.