Canvis

En l'any [[1766]], la Royal Society el va contractar per a viajar a l'[[oceà Pacífic]], a fi d'observar i documentar el trànsit de [[Venus (planeta)|Venus]] sobre el disc del [[Sol]].  

En l'any [[1766]], la Royal Society el va contractar per a viajar a l'[[oceà Pacífic]], a fi d'observar i documentar el trànsit de [[Venus (planeta)|Venus]] sobre el disc del [[Sol]].  

En l'any [[1768]] Cook va sarpar al comandament del ''[[HMB Endeavour]] '' des de [[Anglaterra]], va rodejar el [[Cap de Forns]] i va continuar cap a l'oest pel Pacífic, fins a arribar a [[Thaití]] el [[13 d'abril]] de [[1769]], on s'havien de dur a terme les observacions. El trànsit de Venus estava pronosticat per al [[3 de juny]] d'eixe any, per la qual cosa fins a eixe moment es va encarregar de la construcció d'un chicotet fort i observatori.

En l'any [[1768]] Cook va sarpar al comandament del ''[[HMB Endeavour]] '' des de [[Anglaterra]], va rodejar el [[Cap de Forns]] i va continuar cap a l'oest pel Pacífic, fins a arribar a [[Thaití]] el [[13 d'abril]] de [[1769]], a on s'havien de dur a terme les observacions. El trànsit de Venus estava pronosticat per al [[3 de juny]] d'eixe any, per la qual cosa fins a eixe moment es va encarregar de la construcció d'un chicotet fort i observatori.

L'astrònom designat per a la tasca d'observació fon [[Charles Green]], assistent de [[Nevil Maskelyne]] en la ''Royal Household''. El principal propòsit de la missió era obtindre medicions  que podrien ser usades en més precisió pera calcular la distància entre [[Venus]] i el [[Sol]]. Si es conseguia açò, llavors es podrien calcular les distàncies dels atres [[planetes]] coneguts basant-se en les seues òrbites relatives.

L'astrònom designat per a la tasca d'observació fon [[Charles Green]], assistent de [[Nevil Maskelyne]] en la ''Royal Household''. El principal propòsit de la missió era obtindre medicions  que podrien ser usades en més precisió pera calcular la distància entre [[Venus]] i el [[Sol]]. Si es conseguia açò, llavors es podrien calcular les distàncies dels atres [[planetes]] coneguts basant-se en les seues òrbites relatives.

Green, Cook i Solander varen fer medicions per separat, que varen tindre variacions majors que els màrgens d'error esperats. La instrumentació que varen utilisar era adequada per a l'época, pero els métodos utilisats no eliminaven els errors. Més tart, quan els seus resultats van ser comparats en els d'atres observadors del mateix acontenyiment des d'atres parts del món, el resultat no fon tan concloent o precís com s'havia esperat.

Green, Cook i Solander varen fer medicions per separat, que varen tindre variacions majors que els màrgens d'error esperats. La instrumentació que varen utilisar era adequada per a l'época, pero els métodos utilisats no eliminaven els errors. Més tart, quan els seus resultats varen ser comparats en els d'atres observadors del mateix acontenyiment des d'atres parts del món, el resultat no fon tan concloent o precís com s'havia esperat.

Una vegada que les observacions es varen completar, Cook va partir per a realisar el segon propòsit del seu viage: buscar en el Pacífic Sur senyals del continent més austral: [[Terra Australis]]. La Royal Society, i especialment [[Alexander Dalrymple]], creïen que havia d'existir; no obstant, Cook tenia els seus propis dubtes respecte d'això. En l'ajuda de Tupaia, un haitià que tenia gran coneiximent de la geografia del Pacífic, Cook se les va arreglar per a arribar fins a [[Nova Zelanda]], sent el segon europeu a arribar allí. [[Abel Tasman]], en l'any [[1642]], havia segut el primer. Cook va fer un "mapeo" de tota la costa de [[Nova Zelanda]], cometent a soles alguns errors menors. També va descobrir el [[estret de Cook]], que separa la [[illa Nort]] de la [[illa Sur]], que Tasman no havia vist.

Una vegada que les observacions es varen completar, Cook va partir per a realisar el segon propòsit del seu viage: buscar en el Pacífic Sur senyals del continent més austral: [[Terra Australis]]. La Royal Society, i especialment [[Alexander Dalrymple]], creïen que havia d'existir; no obstant, Cook tenia els seus propis dubtes respecte d'això. En l'ajuda de Tupaia, un haitià que tenia gran coneiximent de la geografia del Pacífic, Cook se les va arreglar per a arribar fins a [[Nova Zelanda]], sent el segon europeu a arribar allí. [[Abel Tasman]], en l'any [[1642]], havia segut el primer. Cook va fer un "mapeo" de tota la costa de [[Nova Zelanda]], cometent a soles alguns errors menors. També va descobrir el [[estret de Cook]], que separa la [[illa Nort]] de la [[illa Sur]], que Tasman no havia vist.

Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diem-ne]] (hui [[Tasmaniana]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts a trobar la costa este del continent.

Posteriorment va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a [[Terra de Van Diem-ne]] (hui [[Tasmaniana]]), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar ''Punta Hicks'', ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de [[Austràlia]], i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts en trobar la costa este del continent.

El lloc besllumenat  és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victoria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.

El lloc besllumenat  és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de [[Orbost]] i [[Mallacota]], en l'estat de [[Victòria (Austràlia)|Victoria]]. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en l'any [[1843]], va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per ''Punta Hicks'' novament.

El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Després d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent.

El ''Endeavour'' va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Després d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat [[Kurnell]], Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent.

Cook va continuar cap al nort, mapejant la costa. Va haver-hi un contratemps quan el ''Endeavour'' va passar per la [[Gran barrera de coral]] el [[11 de juny]] de [[1770]]. El barco es va danyar sériament i el viage es va demorar quasi set semanes, mentres les reparacions eren fetes en la plaja (prop dels molls de l'actual ciutat de [[Cooktown]], en la boca del riu Endeavour). Mentres varen estar allí, [[Joseph Banks]], [[Herman Spöring]] i [[Daniel Solander]] varen fer la seua primera gran colecció de flora australiana. Allí, la tripulació va tindre trobades en els aborígens del lloc, que eren majorment pacífics. Pel contacte en la tribu [[Guugu Yimithirr]], la paraula ''kangaroo'' ([[cangur]]) fon introduïda al [[idioma anglés]], derivant de ''gangaroo''; "''kangaroo''" no designava el nom de l'animal, sino l'expressió "no li entenc" que responien a les preguntes dels anglesos.

Cook va continuar cap al nort, mapejant la costa. Va haver-hi un contratemps quan el ''Endeavour'' va passar per la [[Gran barrera de coral]] el [[11 de juny]] de [[1770]]. El barco es va danyar sériament i el viage es va demorar quasi set semanes, mentres les reparacions eren fetes en la plaja (prop dels molls de l'actual ciutat de [[Cooktown]], en la boca del riu Endeavour). Mentres varen estar allí, [[Joseph Banks]], [[Herman Spöring]] i [[Daniel Solander]] varen fer la seua primera gran colecció de flora australiana. Allí, la tripulació va tindre trobades en els aborígens del lloc, que eren majorment pacífics. Pel contacte en la tribu [[Guugu Yimithirr]], la paraula ''kangaroo'' ([[cangur]]) fon introduïda al [[idioma anglés]], derivant de ''gangaroo''; "''kangaroo''" no designava el nom de l'animal, sino l'expressió "no li entenc" que responien a les preguntes dels anglesos.

Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i despuix van navegar a través del [[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en l'any [[1604]].

Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i despuix varen navegar a través del [[estret de Torres]], entre Austràlia i [[Papua Nova Guinea]], que havia segut navegat per [[Luis Váez de Torres]] en l'any [[1604]].

Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], tot i que encara ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[Yakarta|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[Batàvia]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. La [[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage.

Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del [[escorbut]]; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el [[sigle XVIII]]. Cook obligava la seua tripulació a menjar [[cítric]]s i [[chucrut]], tot i que encara ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a [[Yakarta|Batavia]], la capital de les [[Índies Orientals Holandeses]], per reparacions. [[Batàvia]] era coneguda pels seus brots de [[malària]], i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la [[disenteria]]; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés [[Herman Spöring]], l'astrònom Charles Green i l'ilustrador [[Sydney Parkinson]]. La [[illa Spöring]] fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage.

El ''Endeavour'', el barco del primer viage, despuix donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour.

El ''Endeavour'', el barco del primer viage, despuix donaria el seu nom al [[transbordador espacial Endeavour]] i al riu Endeavour.

Els diaris de Cook van ser publicats al seu tornada, en la qual cosa es va convertir en una espècie d'héroe entre la [[comunitat científica]]. No obstant, entre el públic en general, el botànic Joseph Banks fon un héroe més gran. Banks eventualment va intentar prendre l'autoritat del segon viage de Cook, pero va desistir del viage abans que este començara.

Els diaris de Cook varen ser publicats al seu regrés, en lo que es va convertir en una espècie d'héroe entre la [[comunitat científica]]. No obstant, entre el públic en general, el botànic Joseph Banks fon un héroe més gran. Banks eventualment va intentar prendre l'autoritat del segon viage de Cook, pero va desistir del viage abans que este començara.

== Segon viage (1772–1775) ==

== Segon viage (1772–1775) ==