1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 41:
Llínea 41: − + − + − + − + − + + + + + + + + + + + + +
Afegida informació i corregits erros chicotets.
|mapa=[[Image:dialectesaraps.png|220px|center]]
|mapa=[[Image:dialectesaraps.png|220px|center]]
}}
}}
L''''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com l'[[Idioma arameu|arameu]], el [[Idioma hebreu|hebreu]], el [[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en al menys atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'[[islam]].
L''''àrap''' (antigament dit ''aràbic'', ''arabia'' o ''algarabia'') és una macrollengua de la família semítica, com l'[[Idioma arameu|arameu]], l'[[Idioma hebreu|hebreu]], l'[[Idioma acadi|acadi]], el [[Idioma maltés|maltés]] i atres llengües semblants. És l'única llengua oficial en vint països i cooficial en a lo manco atres sis, i una de les sis llengües oficials de l'[[Organisació de Nacions Unides]]. És també la llengua religiosa de l'[[islam]].
La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en lectoescritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuitat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com el [[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí).
La llengua àrap comprén tant una varietat estàndart com s'observa en llectura i escritura, en ocasions formals i en mijos massius de comunicació, com numerosos dialectes coloquials, que a voltes poden ser incomprensibles entre si degut a diferències lexicals i fonològiques, mentres que mantenen major continuitat en el pla sintàctic. La denominació d'esta llengua en el propi idioma àrap és ''al-arabiyya'' (la llengua àrap), encara que en alguns dialectes com l'[[Dialecte egipci|egipci]] se denomina ''arabí'' (en gènero masculí).
== Varietats de l'àrap ==
== Varietats de l'àrap ==
L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats:
L'àrap és un terme genèric que agrupa numeroses varietats:
* l'[[àrap clàssic]]: la llengua de l'Alcorà, parlada a l'época de l'expansió islàmica
* l'[[àrap clàssic]]: la llengua de l'Alcorà, parlada en l'época de l'expansió islàmica
* l'[[àrap lliterari]]: una forma moderna pero una mica diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps
* l'[[àrap lliterari]]: una forma moderna pero una miqueta diferenciada de l'àrap clàssic, que és la llengua escrita comuna de tots els països àraps
* els [[dialectologia àrap|dialectes àraps]]: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre si com el [[valencià]], l'[[italià]] o el [[rumà]] entre ells.
* els [[dialectologia àrap|dialectes àraps]]: llengües orals parlades en els països àraps derivades de l'àrap clàssic, en els substrats, superstrats i usos diferents segons les regions, que fa que de vegades siguen tan diferents entre sí com el [[valencià]], l'[[italià]] o el [[rumà]] entre ells.
== Influències de l'àrap ==
=== Arabismes ===
L'àrap ha llegat una série de paraules a altres llengües occidentals, sobretot al [[castellà]], al [[portugués]] i al [[valencià]], com ara les paraules d'orige àrap ''[[albercoc]]'', ''[[alcohol]]'', ''[[àlgebra]]'', ''[[sifra]]'', ''[[alquitrà]]'' o ''[[sénia]]''. Els arabismes del [[valencià]], el [[castellà]], el [[portugués]] i el [[sicilià]] constituïxen un [[superestrat]] d'estes llengües. En el cas de les atres llengües romàniques, els arabismes constituïxen un [[adstrat]].
L'influència de la llengua àrap en el valencià, i les diferents llengües, ve donada per la primacia de la cultura àrap al llarc de l'edat mija, aixina com al fet de que gran part de la península Ibèrica (i ses illes) estigué baix el domini d'[[Al-Àndalus]].
Hi ha arabismes de difusió europea (alamí, albercoc, almirant, cotó, darassana, aduana, alquitrà, sucre, taronja, sifra, zero), procedents dels països que tenien frontera en [[Al-Àndalus]], del comerç i de les expedicions de les [[creuada|creuades]]; atres arabismes se troben en les llengües europees que han tingut contacte en l'àrap en el seu mateix territori, contacte fronterer o relacions comercials. Formen part del primer, del segon i del tercer grup el valencià, el [[portugués]], el [[castellà]]. El [[sicilià]] forma part del primer i del tercer grup. L'[[italià]] i l'[[occità]] formen part del tercer grup.
Entre els escritors no musulmans que han escrit en àrap, hi ha per eixemple el mege i filòsof judeu [[Maimònides]] o el balear [[Ramon Llull]].
És interessant recordar que a Occident se gasta la numeració aràbiga gràcies al contacte en els àraps.
[[Categoria:Món àrap]]
[[Categoria:Món àrap]]
[[Categoria:Idiomes]]
[[Categoria:Idiomes]]