Canvis

[[Image:pedra roseta.jpg|thumb|right|300px|[[Pedra de Rosetta]] en la que se va poder dessifrar els geroglífics egipcis]]

[[Image:pedra roseta.jpg|thumb|right|300px|[[Pedra de Rosetta]] en la que se va poder dessifrar els geroglífics egipcis]]

La '''filologia''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''philologĭa'' i este del [[Idioma grec|grec]] ''φιλολογία'' (filologuia) que vol dir "estudi de les paraules") és la ciència que s'ocupa de l'estudi dels texts escrits, a través dels quals pretén reconstruir, lo més fidelment possible, la cultura que donà lloc a estos texts.

La '''filologia''' (del [[Idioma llatí|llatí]] ''philologĭa'' i este del [[Idioma grec|grec]] ''φιλολογία'' (filologuia) que vol dir "estudi de les paraules") és la ciència que s'ocupa de l'estudi dels texts escrits, a través dels quals pretén reconstruir, lo més fidelment possible, la cultura que donà lloc ad estos texts.

El filòlec se servix, per tant, de l'estudi del llenguage, la lliteratura i demés manifestacions escrites, en quant constituïxen l'expressió d'una comunitat cultural determinada. Alternativament, la filologia pot ser un terme gastat abans del [[sigle XX]] per a lo que ara s'entén com a llingüística.

El filòlec se servix, per tant, de l'estudi del llenguage, la lliteratura i demés manifestacions escrites, en quant constituïxen l'expressió d'una comunitat cultural determinada. Alternativament, la filologia pot ser un terme gastat abans del [[sigle XX]] per a lo que ara s'entén com a llingüística.

En la [[cultura grega]] el terme filologia tingué varies acepcions, encara que fon guanyant terreny aquell que concebia al filòlec com ad algú consagrat a l'explicació de texts des de tots els punts de vista possibles, activitat que va començar sent una afició noble cultivada en major o menor grau, pero sempre de manera no profesional.

En la [[cultura grega]] el terme filologia tingué varies acepcions, encara que fon guanyant terreny aquell que concebia al filòlec com ad algú consagrat a l'explicació de texts des de tots els punts de vista possibles, activitat que va començar sent una afició noble cultivada en major o menor grau, pero sempre de manera no profesional.

Els primers filòlecs en el sentit modern foren [[período helenístico|els alexandrins]] ([[sigle III a. C.|sigle III a. C.]]), discípuls dels [[sofisme|sofistes]], de la qual, el més sobreixent representant és [[Aristòfanes de Bizanci]] ([[sigle III a. C.|sigle III a. C.]]), fundador d'un método que son discípul [[Aristarc de Samotràcia]], director de la [[Biblioteca d'Alexandria]], va aplicar, més tart, l'estudi dels poemes d'[[Homer]]. Estos primers filòlecs desenrollaren, en la Biblioteca d'Alexandria, una important activitat editorial, centrada en la còpia dels manuscrits dels més importants i representatius autors del passat, els texts dels quals es netejaven d'errors i s'interpretaven d'acuert en unes normes determinades. En mans dels alexandrins, la filologia es va convertir, aixina, en un conjunt de coneiximents sistemàtics i ordenats, encara que amplis i poc profunts, degut a que el filòlec tenia que poseir no sols coneiximents llingüístics i lliterarios, sinó també històrics, geogràfics, artístics, retòrics, etc. És per això que se'ls considerava les persones ideals tant per a explicar els texts com per a reconstruir-los, modernisar-los i restaurar-los.  

Els primers filòlecs en el sentit modern foren [[período helenístico|els alexandrins]] ([[sigle III a. C.|sigle III a. C.]]), discípuls dels [[sofisme|sofistes]], de la qual, el més sobreixent representant és [[Aristòfanes de Bizanci]] ([[sigle III a. C.|sigle III a. C.]]), fundador d'un método que son discípul [[Aristarc de Samotràcia]], director de la [[Biblioteca d'Alexandria]], va aplicar, més tart, l'estudi dels poemes d'[[Homer]]. Estos primers filòlecs desenrollaren, en la Biblioteca d'Alexandria, una important activitat editorial, centrada en la còpia dels manuscrits dels més importants i representatius autors del passat, els texts dels quals es netejaven d'errors i s'interpretaven d'acuert en unes normes determinades. En mans dels alexandrins, la filologia es va convertir, aixina, en un conjunt de coneiximents sistemàtics i ordenats, encara que amplis i poc profunts, degut a que el filòlec tenia que posseir no a soles coneiximents llingüístics i lliteraris, sinó també històrics, geogràfics, artístics, retòrics, etc. És per això que se'ls considerava les persones ideals tant per a explicar els texts com per a reconstruir-los, modernisar-los i restaurar-los.  

Aixina, la filologia va començar ocupant-se, per una part, de la llectura correcta dels texts i, per atra, de la fixació, depuració i [[exègesis]] dels mateixos. Les experiències adquirides i els materials usats en esta activitat se'n van arreplegant en lèxics, repertoris, inventaris, etc. La filologia es convertix, aixina, en época alexandrina, en una disciplina de caràcter enciclopèdic que abarca des de [[gramàtica]], [[retòrica]], [[història]], [[epigrafia]], [[numismàtica]], [[bibliografia]], [[mètrica]], etc. els filòlecs aixina formats són, per antonomàsia, hòmens cults que reunixen, encara que siga de manera superficial, els sabers de la seua época.

Aixina, la filologia va començar ocupant-se, per una part, de la llectura correcta dels texts i, per atra, de la fixació, depuració i [[exègesis]] dels mateixos. Les experiències adquirides i els materials usats en esta activitat se'n van arreplegant en lèxics, repertoris, inventaris, etc. La filologia es convertix, aixina, en época alexandrina, en una disciplina de caràcter enciclopèdic que abarca des de [[gramàtica]], [[retòrica]], [[història]], [[epigrafia]], [[numismàtica]], [[bibliografia]], [[mètrica]], etc. els filòlecs aixina formats són, per antonomàsia, hòmens cults que reunixen, encara que siga de manera superficial, els sabers de la seua época.

=== Época clàssica llatina ===

=== Época clàssica llatina ===

[[Antiga Roma|Roma]] asimilà els métodos dels cesarians i continuà la llabor emprendida per ells; fon el cas de [[Varró]] ([[sigle I a. C.|sigle I a. C.]]), per eixemple. En época imperial proliferen els que estudien, critiquen i comenten les obres mestres de la [[cultura de l'antiga roma|cultura llatina]], cridant-se ad ells mateixos filòlecs o gramàtics, veu que anirà suplantant a la primera fins a fer-la desapareixer. En efecte, el terme filologia s'utilisarà poc en el [[imperi romà|Baix Imperi]], coincidint en la decadència dels estudis d'este tipo, que arriben a desapareixer quasi per complet a partir d'este moment i durant tota l'[[Edat Mija]]. A pesar d'allò, encara poden destacar-se les figures del llatí [[Servi Macrobi]] ([[sigle IV]]) i, molt més tart, el bizantí [[Foci]] ([[sigle IX]]); també pot destacar-se l'edició de les [[Suda|Suides]] ([[sigle X]]) bizantines seguint métodos alexandrins.

[[Antiga Roma|Roma]] asimilà els métodos dels cesarians i continuà la llabor mampresa per ells; fon el cas de [[Varró]] ([[sigle I a. C.|sigle I a. C.]]), per eixemple. En época imperial proliferen els que estudien, critiquen i comenten les obres mestres de la [[cultura de l'antiga roma|cultura llatina]], cridant-se ad ells mateixos filòlecs o gramàtics, veu que anirà suplantant a la primera fins a fer-la desaparéixer. En efecte, el terme filologia s'utilisarà poc en l'[[imperi romà|Baix Imperi]], coincidint en la decadència dels estudis d'este tipo, que arriben a desaparéixer quasi per complet a partir d'este moment i durant tota l'[[Edat Mija]]. A pesar d'allò, encara poden destacar-se'n les figures del llatí [[Servi Macrobi]] ([[sigle IV]]) i, molt més tart, el bizantí [[Foci]] ([[sigle IX]]); també pot destacar-se'n l'edició de les [[Suda|Suides]] ([[sigle X]]) bizantines seguint métodos alexandrins.

=== Humanisme ===

=== Humanisme ===

En l'arribada del [[Renaiximent]] i, sobre tot, de l'[[Humanisme]], l'activitat filològica renaix en nova força, impolsada, sobre tot, per l'aparició de l'[[imprenta]] i l'edició de texts clàssics en este nou mig. Aixina, durant el [[sigle XV]], italians com [[Aldo Manuzio]] o [[Angelo Poliziano]] es dediquen a l'estudi dels clàssics, l'estil dels quals imiten i editen els seus texts. En el [[sigle XVI]] pot destacar-se a [[Jules César Scaliger]] o [[Henri Estienne]], que realizaren edicions crítiques de texts clàssics, senyalant les distintes variants crítiques, o l'holandés [[Erasme de Rotterdam]], entre atres.  

En l'arribada del [[Renaiximent]] i, sobre tot, de l'[[Humanisme]], l'activitat filològica renaix en nova força, impulsada, sobretot, per l'aparició de l'[[imprenta]] i l'edició de texts clàssics en este nou mig. Aixina, durant el [[sigle XV]], italians com [[Aldo Manuzio]] o [[Angelo Poliziano]] es dediquen a l'estudi dels clàssics, l'estil dels quals imiten i editen els seus texts. En el [[sigle XVI]] pot destacar-se a [[Jules César Scaliger]] o [[Henri Estienne]], que realisaren edicions crítiques de texts clàssics, senyalant les distintes variants crítiques, o l'holandés [[Erasme de Rotterdam]], entre atres.  

=== Sigle XVIII ===

=== Sigle XVIII ===

En el [[sigle XVIII]], l'[[Ilustració]] i el renovat interés per la ciència en general fan renaixer l'interés filològic. Aixina, [[Richard Bentley]] instaura en [[Universitat de Cambridge|Cambridge]] els estudis clàssics i dona una definitiva espenta als estudis filològics; per primera volta supera a la filologia alexandrina al teorisar l'existència de la [[digamma]] en els texts homèrics. En esta nova etapa es corregixen els texts deteriorats o deformats, tornant-los a l'estil dels seus autors (''usus scribendi'') i a les circumstàncies de la seua época d'orige.  

En el [[sigle XVIII]], l'[[Ilustració]] i el renovat interés per la ciència en general fan renàixer l'interés filològic. Aixina, [[Richard Bentley]] instaura en [[Universitat de Cambridge|Cambridge]] els estudis clàssics i dona una definitiva espenta als estudis filològics; per primera volta supera a la filologia alexandrina al teorisar l'existència de la [[digamma]] en els texts homèrics. En esta nova etapa es corrigen els texts deteriorats o deformats, tornant-los a l'estil dels seus autors (''usus scribendi'') i a les circumstàncies de la seua época d'orige.  

En l'últim quart del [[sigle XVIII]], el terme filologia és rescatat per [[Friedrich August Wolf]], considerat pare de la filologia moderna. Wolf, en efecte, obri un nou periodo important per a l'història de les disciplines llingüístiques en sentit ampli. [[Ferdinand de Saussure]], pare de la llingüística moderna, considera la filologia de Wolf com un «moviment científic», que té per objecte d'estudi no sols la llengua sinó també la fixació, interpretació i comentari de texts, lo que li porta a ocupar-se de l'història lliterària, les costums, les institucions, etc, utilisant un método propi: la crítica. Estes investigacions filològiques, segons Saussure, tenen el mèrit d'haver preparat el camí de la llingüística històrica.

En l'últim quart del [[sigle XVIII]], el terme filologia és rescatat per [[Friedrich August Wolf]], considerat pare de la filologia moderna. Wolf, en efecte, obri un nou periodo important per a l'història de les disciplines llingüístiques en sentit ampli. [[Ferdinand de Saussure]], pare de la llingüística moderna, considera la filologia de Wolf com un «moviment científic», que té per objecte d'estudi no només la llengua sinó també la fixació, interpretació i comentari de texts, lo que li porta a ocupar-se de l'història lliterària, les costums, les institucions, etc, utilisant un método propi: la crítica. Estes investigacions filològiques, segons Saussure, tenen el mèrit d'haver preparat el camí de la llingüística històrica.

=== Sigle XIX ===

=== Sigle XIX ===

El [[sigle XIX]] és el sigle del naiximent de la filologia comparada. La publicació, a mitat de sigle, de la primera ''Gramàtica comparada'' per part de [[Franz Bopp]], va servir per a demostrar que es podien comparar les llengües entre elles. La filologia comparada pot considerar-se una conseqüència directa del moviment romàntic. Les ganes per coneixer el passat, tan pròpies del [[Romanticisme]], contribuixen a crear una mentalitat historicista, mentres que el desig de coneixer l'ànima dels pobles, per atre costat, també típicament romàntic, porta a l'estudi de la seua llengua i lliteratura. Gràcies a dits condicionaments, els romàntics miraren cap a les llengües i lliteratures clàssiques. I, en l'estudi de les llengües clàssicas, el método històric-comparatiu donà excelents resultats per a reconstruir una llengua de la que no es conservaven texts escrits, pero que podia presupondre's per la comparació de diverses llengües europees i asiàtiques, especialment el [[sànscrit]]: el [[proto-indoeuropeu]]. Molt pronte, els filòlecs centraren el seu interés en les llengües i lliteratures dels [[llengües romances|pobles romànics]], a l'estudi de les quals aplicaren els métodos de la filologia clàssica. Açò va donar lloc al naiximent de la filologia Romànica. En [[ecdòtica]], el filòlec [[Karl Lachmann]] va idear i aplicar un procediment per a reconstruir científicament texts perduts per mig de la comparació o colació d'errors comuns, que en el seu honor serà denominat [[método lachmanià]].

El [[sigle XIX]] és el sigle del naiximent de la filologia comparada. La publicació, a mitat de sigle, de la primera ''Gramàtica comparada'' per part de [[Franz Bopp]], va servir per a demostrar que es podien comparar les llengües entre elles. La filologia comparada pot considerar-se una conseqüència directa del moviment romàntic. Les ganes per conéixer el passat, tan pròpies del [[Romanticisme]], contribuïxen a crear una mentalitat historicista, mentres que el desig de conéixer l'ànima dels pobles, per un atre costat, també típicament romàntic, porta a l'estudi de la seua llengua i lliteratura. Gràcies a dits condicionaments, els romàntics miraren cap a les llengües i lliteratures clàssiques. I, en l'estudi de les llengües clàssiques, el método històric-comparatiu donà excelents resultats per a reconstruir una llengua de la que no es conservaven texts escrits, pero que podia presupondre's per la comparació de diverses llengües europees i asiàtiques, especialment el [[sànscrit]]: el [[proto-indoeuropeu]]. Molt pronte, els filòlecs centraren el seu interés en les llengües i lliteratures dels [[llengües romances|pobles romànics]], a l'estudi de les quals aplicaren els métodos de la filologia clàssica. Açò va donar lloc al naiximent de la filologia Romànica. En [[ecdòtica]], el filòlec [[Karl Lachmann]] va idear i aplicar un procediment per a reconstruir científicament texts perduts per mig de la comparació o colació d'errors comuns, que en el seu honor serà denominat [[método lachmanià]].

=== Sigle XX ===

=== Sigle XX ===

A lo llarc de la seua història, la filologia s'ha relacionat en atres disciplines. En especial, deu senyalar-se la relació d'esta disciplina en la [[llingüística]], pero també en l'[[història]], l'[[història de la lliteratura]], la [[teoria lliterària]], la [[crítica lliterària]], etc.

A lo llarc de la seua història, la filologia s'ha relacionat en atres disciplines. En especial, deu senyalar-se la relació d'esta disciplina en la [[llingüística]], pero també en l'[[història]], l'[[història de la lliteratura]], la [[teoria lliterària]], la [[crítica lliterària]], etc.

En el primer cas, tant la filologia com la llingüística s'ocupen del mateix objectiu d'estudi: el llenguage humà. Pero es diferencien, bàsicament, en com aborden l'estudi: mentres la primera s'ocupa del llenguage com a mig per a fixar els texts, la segona centra el seu interés en el llenguage mateix i utilisa els texts únicament com a un mig més de coneiximent. Aixina, mentres la filologia estudia el llenguage en l'objecte de coneixer als hòmens que lo parlaren i el seu entorn cultural, la Llingüística estudia el llenguage, parlat o escrit, en sí mateix considerat, per a establir les seues regles, les relacions internes dels seus components, etc.

En el primer cas, tant la filologia com la llingüística s'ocupen del mateix objectiu d'estudi: el llenguage humà. Pero es diferencien, bàsicament, en cóm aborden l'estudi: mentres la primera s'ocupa del llenguage com a mig per a fixar els texts, la segona centra el seu interés en el llenguage mateix i utilisa els texts únicament com a un mig més de coneiximent. Aixina, mentres la filologia estudia el llenguage en l'objecte de conéixer als hòmens que el parlaren i el seu entorn cultural, la llingüística estudia el llenguage, parlat o escrit, en sí mateix considerat, per a establir les seues regles, les relacions internes dels seus components, etc.

En el segon cas, història i filologia colaboren per a la reconstrucció dels fets històrics pero, mentres la primera s'ocupa, efectivament, de la reconstrucció dels fets, ajudant-se, en este cas, de la filologia i d'atres disciplines, la segona tracta de situar els texts concrets en una época determinada, servint-se, en este cas, dels coneiximents històrics.

En el segon cas, història i filologia colaboren per a la reconstrucció dels fets històrics pero, mentres la primera s'ocupa, efectivament, de la reconstrucció dels fets, ajudant-se, en este cas, de la filologia i d'atres disciplines, la segona tracta de situar els texts concrets en una época determinada, servint-se, en este cas, dels coneiximents històrics.

En quant a la seua relació en atres disciplines, teoria lliterària, història de la lliteratura o crítica lliterària, totes compartixen un mateix objecto d'estudi: la lliteratura. Pero, en este cas, mentres la primera s'ocupa de delimitar el concepte de lliteratura o de establir les diferències entre gèneros lliteraris, per eixemple, la segona tracta d'ordenar històricament els distints periodos artístics, autors lliteraris i obres conegudes, i, finalment, la tercera s'ocupa de l'interpretació i valoració dels texts lliteraris, la filologia, front a elles, seguix ocupant-se de l'estudi dels texts lliteraris concrets.

En quant a la seua relació en atres disciplines, teoria lliterària, història de la lliteratura o crítica lliterària, totes compartixen un mateix objecto d'estudi: la lliteratura. Pero, en este cas, mentres la primera s'ocupa de delimitar el concepte de lliteratura o de establir les diferències entre gèneros lliteraris, per eixemple, la segona tracta d'ordenar històricament els distints periodos artístics, autors lliteraris i obres conegudes, i, finalment, la tercera s'ocupa de l'interpretació i valoració dels texts lliteraris, la filologia, front ad elles, seguix ocupant-se de l'estudi dels texts lliteraris concrets.

== Classificació ==

== Classificació ==

* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap|llengua àrap]].

* [[Filologia àrap]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[idioma àrap|llengua àrap]].

* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament|Antic]] com en el [[Nou Testament]].

* [[Filologia bíblica]]. S'ocupa de l'estudi dels [[biblia|texts bíblics]], tant els relacionats en l'[[Antic Testament|Antic]] com en el [[Nou Testament]].

* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]].

* [[Filologia catalana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua catalana]] i [[llengua valenciana]] (ya que els filòlecs catalans entenen el valencià i el català com la mateixa llengua i a les facultats de filologia catalana s'estudien texts valencians com el Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa...).

* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec|grecs]] i [[llatí|llatins]].

* [[Filologia clàssica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts clàssics [[idioma grec|grecs]] i [[llatí|llatins]].

* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús|bielorrús]], [[idioma polac|polac]], [[Idioma chec|chec]], [[Idioma eslovac|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata|croata]], [[idioma montenegrí|montenegrí]], [[Idioma búlgar|búlgar]], [[idioma serbi|serbi]], [[idioma bosni|bosni]] i [[macedoni]]).

* [[Filologia eslava]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en idiomes eslaus ([[idioma rus|rus]], [[ucranià]], [[Idioma bielorrús|bielorrús]], [[idioma polac|polac]], [[Idioma chec|chec]], [[Idioma eslovac|eslovac]], [[llengües sorbes]], [[eslové]], [[idioma croata|croata]], [[idioma montenegrí|montenegrí]], [[Idioma búlgar|búlgar]], [[idioma serbi|serbi]], [[idioma bosni|bosni]] i [[macedoni]]).

* [[Filologia romànica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua romanç]], açò és, derivada del [[llatí]].

* [[Filologia romànica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengua romanç]], açò és, derivada del [[llatí]].

* [[Filologia semítica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengües semítiques]] bíbliques (principalment, [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]).

* [[Filologia semítica]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[llengües semítiques]] bíbliques (principalment, [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]).

* [[Filologia valenciana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[valencià|llengua valenciana]]

* [[Filologia valenciana]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[valencià|llengua valenciana]].

* [[Filologia vasca]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[euskera|llengua vasca]].

* [[Filologia vasca]]. S'ocupa de l'estudi dels texts en [[euskera|llengua vasca]].