Canvis

== Història ==

== Història ==

El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el [[Llibre del Repartiment]] el [[13 de juny]] de [[1238]], com una de les deu alqueries donades pel rei [[Jaume I]] a hòmens del seu eixèrcit procedents de Barcelona. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes.

El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el [[Llibre del Repartiment]] el [[13 de juny]] de l'any [[1238]], com una de les deu alqueries donades pel rei [[Jaume I]] a hòmens del seu eixèrcit procedents de Barcelona. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes.

La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en [[Alfarp]], en la zona de la [[Font de l'Almaguer]]. Allí se trobaren restes del periodo [[epipaleolític]], fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'[[eneolític]] provenen recialles de la Paridera, [[Pla de les Clotxes]], i un [[estral]] de pedra polida junt al núcleu urbà. En la [[Font de Mussa]] aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'[[Edat de Bronze]], anys 1800 a 700 ans de Crist, existixen poblats en la [[Font de l'Almaguer]].

La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en [[Alfarp]], en la zona de la [[Font de l'Almaguer]]. Allí se trobaren restes del periodo [[epipaleolític]], fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'[[eneolític]] provenen recialles de la Paridera, [[Pla de les Clotxes]], i un [[estral]] de pedra polida junt al núcleu urbà. En la [[Font de Mussa]] aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'[[Edat de Bronze]], anys 1800 a 700 anys de Crist, existixen poblats en la [[Font de l'Almaguer]].

Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época [[Antiga Roma|romana]] i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles [[Segle_I|I]] a [[Sigle_IV|IV]] despuix de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda [[Font de Mussa]], a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu [[Mitra]]. En l'any [[2002]], durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en el [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], situat en el Centre Cultural La Beneficència, en el carrer de la Corona nº 36 de [[Valéncia]].

Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época [[Antiga Roma|romana]] i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles [[Segle_I|I]] a [[Sigle_IV|IV]] despuix de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda [[Font de Mussa]], a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu [[Mitra]]. En l'any [[2002]], durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en el [[Museu de Prehistòria de Valéncia]], situat en el Centre Cultural La Beneficència, en el carrer de la Corona nº 36 de [[Valéncia]].

El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el [[Llibre del Repartiment]]. El [[9 d'Abril]] de [[1238]] el rei [[Jaume I]] arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet ([[Alginet]]), en eixos temps terme de [[Valéncia]].

El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el [[Llibre del Repartiment]]. El [[9 d'Abril]] de l'any [[1238]] el rei [[Jaume I]] arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet ([[Alginet]]), en eixos temps terme de [[Valéncia]].

En el [[sigle XV]] se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule [[Gonzalo Peris]]. La població, que depenia eclesiàsticament d'[[Espioca]], junt a la d'[[Alginet]] i [[Almussafes]], passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'[[Espioca]] a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a [[Picassent]] l'autoritat civil, quedant [[Espioca]] incorporada al seu terme municipal.

En el [[sigle XV]] se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule [[Gonzalo Peris]]. La població, que depenia eclesiàsticament d'[[Espioca]], junt a la d'[[Alginet]] i [[Almussafes]], passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'[[Espioca]] a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a [[Picassent]] l'autoritat civil, quedant [[Espioca]] incorporada al seu terme municipal.