Canvis

[[Image:Pompeu_fabra.jpg|thumb|Pompeu Fabra en 1933]]

[[Image:Pompeu_fabra.jpg|thumb|Pompeu Fabra en l'any 1933]]

'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - Prada de Conflent, [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon l'inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].

'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Barcelona]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - Prada de Conflent, [[25 de decembre]] de [[1948]]), fon un quimic català, inventor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].

   

   

== Infància ==

== Infància ==

== Uns inicis polèmics ==

== Uns inicis polèmics ==

Fabra inicià estudis d'[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En [[1891]], l'editorial de "L'Avenç ([[1881]]-[[1893]])" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera vegada, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya llingüístic de la revista catalana "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/

Fabra inicià estudis d'[[Ingenieria]] que, progressivament, alternà en una forta inclinació autodidàctica per la [[filologia]]. En l'any [[1891]], l'editorial de "L'Avenç ([[1881]]-[[1893]])" li publicà la gramàtica ''Ensayo de gramática de catalán moderno'', a on, per primera vegada, es descriu la llengua catalana parlada en una transcripció [[fonètica]]. Junt en Joaquim Casas Carbó i Jaume Massó i Torrents, Fabra va mamprendre la segona campanya llingüístic de la revista catalana "[[L'Avenç]]"<ref name="Avenç">{{Cita web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/

|title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català.

|title= L'Avenç: la modernisació de la cultura catalana|accessdate= 01-03-2008 | author = Ramon Pla i Arxé |publisher = www.uoc.edu}}</ref>. Este va ser el primer intent científic de [[sistematisació]] de la llengua catalana, un intent que provocà grans polèmiques i constituí l'esbós de la futura [[normativisació]] del català.

   

   

En [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]].

En l'any [[1902]] guanyà per oposició la [[càtedra]] de [[química]] de l'Escola d'Ingeniers de [[Bilbao]], ciutat a on va viure de manera continuada fins a l’any [[1912]].

   

   

En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[Institut d'Estudis Catalans]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any despuix donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.

En [[1906]] va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana en la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu èxit normatiu va eixir reforçat. El politic català [[Prat de la Riba]] lo cridà per dirigir la normativisació llingüística catalana. Llavors tornà a [[Catalunya]], a on fon nomenat fundador de la Secció Filològica de l’[[Institut d'Estudis Catalans]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. En [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana''; un any despuix donava a conéixer les ''Normes ortogràfiques'' ([[1913]]), les quals, al costat de les adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.

== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana ==

== Fabra i el català com a dialecte de la Llengua Occitana ==

Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinio, al nostre parer, més decisiva es la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mampres per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".

Segons l’eminent filòlec francés, '''Roger Barthe''', pare de les Llengües d’Oc: "L'opinió, al nostre parer, més decisiva és la de Pompeu Fabra. L'ilustres  restaurador del Catala s'interessava, de molt de prop, pel treball mamprés per Lluis Alibert en pro de la Llengua Occitana".

    

    

En un articul publicat, en [[1936]], per la revista “Oc”, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie", -una sola llengua lliterària-, per damunt de tota la fragmentació dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana.  

En un articul publicat, en l'any [[1936]], per la revista “Oc”, Pompeu Fabra, desijava "une seule langue littérarie", -una sola llengua lliterària-, per damunt de tota la fragmentació dialectal: de la nostra terra d'Oc no catalana.  

   

   

"J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vous pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe adéquate, si vous faites une bonne sélection de formes et de constructions, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retrouvée".

"J'ai l'espoir, ajoutait-il, que vous pourrez obtenir cela si vous établissez une ortographe adéquate, si vous faites une bonne sélection de formes et de constructions, et si les différents dialectes, sagement épures, se font des emprunts réciproques... Et vous aurez obtenu davantage: le catalan deviendra alors une variante de plus de la grande langue occitane retrouvée".

   

   

''Traducció del text en Llengua Valenciana:''

''Traducció del text en [[Llengua Valenciana]]:''

"Yo tinc l'esperança -afegia '''Pompeu Fabra'''- de que vosatros podreu obtindre aço si establiu, feu, una ortografia adequada, si feu una bona selecció de formes i construccions, i si els diferents dialectes, saviament depurats, se fan prestams reciprocs... I vosatros haureu conseguit molt més encara: el Català se convertirà, ara aci, en '''una variant més de la gran Llengua Occitana''' retrobada".

"Yo tinc l'esperança -afegia '''Pompeu Fabra'''- de que vosatros podreu obtindre açò si establiu, feu, una ortografia adequada, si feu una bona selecció de formes i construccions, i si els diferents dialectes, saviament depurats, se fan prestams reciprocs... I vosatros haureu conseguit molt més encara: el Català se convertirà, ara ací, en '''una variant més de la gran Llengua Occitana''' retrobada".

Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]).

Este mateix artícul fon reproduït en '''"El Eco de Sitges"''' de [[novembre]] de [[1968]], justament en l'any centenari del naiximent del mateix Pompeu Fabra ([[1868]]-[[1968]]).

[[Categoria:Pancatalanisme]]

[[Categoria:Pancatalanisme]]