Canvis

L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[enfermetat|malaltia]].  

L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[enfermetat|malaltia]].  

Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtinguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.  

Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtenguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.  

En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."

En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."