Canvis

La '''Constitució espanyola de 1812''', també denominada '''''La Pepa''''', fon promulgada per les [[Corts Generals]] d'[[Espanya]] el [[19 de març]] de [[1812]] en [[Cadis]]. L'importància històrica de la mateixa és gran, al tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, ademés de ser una de les més lliberals del seu temps. Respecte a l'orige del seu sobrenom, ''la Pepa'', fon promulgada el dia de [[Josep (pare de Jesús)|Sant Josep]], d'a on vindria el sobrenom de ''Pepa''.

La '''Constitució espanyola de 1812''', també denominada '''''La Pepa''''', fon promulgada per les [[Corts Generals]] d'[[Espanya]] el [[19 de març]] de [[1812]] en [[Cadis]]. L'importància històrica de la mateixa és gran, al tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, ademés de ser una de les més lliberals del seu temps. Respecte a l'orige del seu sobrenom, ''la Pepa'', fon promulgada el dia de [[Josep (pare de Jesús)|Sant Josep]], d'a on vindria el sobrenom de ''Pepa''.

Oficialment va estar en vigència dos anys, des de la seua promulgació fins al [[24 de març]] de [[1814]], en la volta a Espanya de [[Ferran VII]]. Posteriorment va estar vigent durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), aixina com durant un breu periodo en [[1836]]-[[1837]], davall el govern progressiste que preparava la [[Constitució espanyola de 1837|Constitució de 1837]].

Oficialment va estar en vigència dos anys, des de la seua promulgació fins al [[24 de març]] de [[1814]], en la volta a Espanya de [[Ferran VII]]. Posteriorment va estar vigent durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), aixina com durant un breu periodo en [[1836]]-[[1837]], devall el govern progressiste que preparava la [[Constitució espanyola de 1837|Constitució de 1837]].

No obstant això, a penes si va entrar en vigor ''de facto'', lloc que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del govern pro francés de [[Josep I]], el restant en mà de juntes interines més preocupades a organisar la seua oposició a Josep I, i el restant dels territoris de la corona espanyola (els virregnats) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.

No obstant això, a penes si va entrar en vigor ''de facto'', lloc que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del govern pro francés de [[Josep I]], el restant en mà de juntes interines més preocupades a organisar la seua oposició a Josep I, i el restant dels territoris de la corona espanyola (els virregnats) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.

El [[25 de setembre]] del mateix any es va constituir la Junta Suprema Central Governativa en seu primer en [[Aranjuez]] ([[Madrit]])i despuix en [[Sevilla]]. Les seues funcions varen ser les de dirigir la guerra i la posterior reconstrucció de l'Estat. La situació de buit de poder deixada darrere de les Capitulacions de Bayona, en virtut de les quals [[Carles IV]] va abdicar en el seu fill [[Ferran VII]], el qual al seu torn va abdicar en [[Napoleó]], qui finalment va abdicar la corona espanyola en el seu germà José I Bonaparte va sumir en el caos a l'administració espanyola, i les Juntes de govern varen ser l'únic organisme públic que va saber aglutinar i gestionar els pocs territoris peninsulars que van quedar fora del control francés, principalment el sur i el llevant espanyol.  

El [[25 de setembre]] del mateix any es va constituir la Junta Suprema Central Governativa en seu primer en [[Aranjuez]] ([[Madrit]])i despuix en [[Sevilla]]. Les seues funcions varen ser les de dirigir la guerra i la posterior reconstrucció de l'Estat. La situació de buit de poder deixada darrere de les Capitulacions de Bayona, en virtut de les quals [[Carles IV]] va abdicar en el seu fill [[Ferran VII]], el qual al seu torn va abdicar en [[Napoleó]], qui finalment va abdicar la corona espanyola en el seu germà José I Bonaparte va sumir en el caos a l'administració espanyola, i les Juntes de govern varen ser l'únic organisme públic que va saber aglutinar i gestionar els pocs territoris peninsulars que van quedar fora del control francés, principalment el sur i el llevant espanyol.  

En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, varen tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els térmens previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme varen ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi [[Napoleó]] a [[Madrit]]. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris davall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser ficada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Corts, que inicialment havien de reunir-se en [[Sevilla]] en [[1809]]. Es varen plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.

En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, varen tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els térmens previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme varen ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi [[Napoleó]] a [[Madrit]]. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris devall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser ficada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Corts, que inicialment havien de reunir-se en [[Sevilla]] en [[1809]]. Es varen plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.

Després de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.

Després de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.