Llínea 5: |
Llínea 5: |
| És una [[pedra preciosa]] molt valorada a causa de la seua rarea, puix des de l'antiguetat es varen descobrir pedres precioses de color vert com la [[malaquita]], pero l'esmeralda és l'única [[Cristal|cristalina]]. El seu nom, possiblement [[Persia|persa]], significa [[pedra]] vert i el seu vert és tan especial que, en el seu honor, se li denomina [[verda esmaragda]]. | | És una [[pedra preciosa]] molt valorada a causa de la seua rarea, puix des de l'antiguetat es varen descobrir pedres precioses de color vert com la [[malaquita]], pero l'esmeralda és l'única [[Cristal|cristalina]]. El seu nom, possiblement [[Persia|persa]], significa [[pedra]] vert i el seu vert és tan especial que, en el seu honor, se li denomina [[verda esmaragda]]. |
| | | |
− | Es troba en gran quantitat en [[Colòmbia]] ([[Muzo]], Borbur, Otanche i [[Quípama]]) i [[Brasil]], també en menor grau en [[Zàmbia]], a on els [[jaciment]]s són menys voluminosos pero de major calitat. El major productor de esmeraldes en el món és [[Colòmbia]] seguit per [[Brasil]]. | + | Es troba en gran cantitat en [[Colòmbia]] ([[Muzo]], Borbur, Otanche i [[Quípama]]) i [[Brasil]], també en menor grau en [[Zàmbia]], a on els [[jaciment]]s són menys voluminosos pero de major calitat. El major productor de esmeraldes en el món és [[Colòmbia]] seguit per [[Brasil]]. |
| | | |
| En el desert oriental profunt d'[[Egipte]], no molt llunt del [[Mar Roig]], hi ha unes mines que possiblement varen ser explotades fa 3.500 anys. Molts anys despuix del descobriment de les esmeraldes, [[Cleopatra VII|Cleopatra]] va arribar a posseir eixes mines, puix sentia una especial fascinació per estes pedres. {{cita requerida}} | | En el desert oriental profunt d'[[Egipte]], no molt llunt del [[Mar Roig]], hi ha unes mines que possiblement varen ser explotades fa 3.500 anys. Molts anys despuix del descobriment de les esmeraldes, [[Cleopatra VII|Cleopatra]] va arribar a posseir eixes mines, puix sentia una especial fascinació per estes pedres. {{cita requerida}} |
| | | |
− | En l'atre [[hemisferi]], de moltes mines de [[Brasil]] s'extrauen grans quantitats d'[[aiguamarina]], un atra pedra preciosa (encara que de menor valor comercial que l'esmeralda) el nom de la qual prové del paregut de la seua coloració en la del mar. A pesar de les seues diferències en el preu, l'esmeralda i l'aiguamarina tenen molt en comú: estan fetes del mateix [[mineral]]. La diferència en colors és causada per les impurees que li donen a cada una d'elles el seu color característic. | + | En l'atre [[hemisferi]], de moltes mines de [[Brasil]] s'extrauen grans cantitats d'[[aiguamarina]], un atra pedra preciosa (encara que de menor valor comercial que l'esmeralda) el nom de la qual prové del paregut de la seua coloració en la del mar. A pesar de les seues diferències en el preu, l'esmeralda i l'aiguamarina tenen molt en comú: estan fetes del mateix [[mineral]]. La diferència en colors és causada per les impurees que li donen a cada una d'elles el seu color característic. |
| | | |
− | Tant l'esmeralda com l'aiguamarina estan formades per un mineral nomenat ''[[berili]] '', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta quantitat de [[crom]] lo que li dona a l'esmeralda el seu intens color [[vert]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[berili]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impurees de [[manganés]] en [[beril]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[berili]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens. | + | Tant l'esmeralda com l'aiguamarina estan formades per un mineral nomenat ''[[berili]] '', que és [[incolor]] quan es troba pur. És una chicoteta cantitat de [[crom]] lo que li dona a l'esmeralda el seu intens color [[vert]], mentres que el [[ferro]] s'encarrega de donar-li els seus llaugers matisos blavosos a l'aiguamarina. No obstant, l'incolor [[berili]] pot ser també "vestit" en atres colors: Depenent del seu [[càrrega elèctrica]], les impurees de [[manganés]] en [[beril]] poden arribar a produir gemes de color de rosa o roges. I la presència de [[ferro]] en el [[berili]] no sols produïx aiguamarines, sino que algunes vegades s'obté una varietat de berili pintada en un groc intens. |
| | | |
| Mereix una menció especial l'esmeralda ''trapiche '', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions. | | Mereix una menció especial l'esmeralda ''trapiche '', que es troba en algunes mines de [[Colòmbia]], per la seua estranya forma d'estrela a causa del creiximent del vidre en unes quantes direccions. |
Llínea 19: |
Llínea 19: |
| Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com: | | Per la seua coloració, els minerals poden classificar-se com: |
| | | |
− | * ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[berili]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa algo aixina com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes quantitats d'impurees, que són usualment metals: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromátics que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]]. | + | * ''Alocromátics''. Els minerals que, com el [[berili]], són capaços d'adoptar més d'una coloració, reben el nom de [[alocromátic]]s (que significa algo aixina com "pintats per atres".) Estos minerals deuen el seu color a chicotetes cantitats d'impurees, que són usualment metals: [[ferro]], [[crom]], [[coure]], [[vanadi]] i [[manganés]]. Hi ha certs minerals alocromátics que poden posseir pràcticament cada color imaginable, i inclús poden albergar a molts colors en un sol [[vidre]]. |
− | * ''Idiocromátics''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "auto-pintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes quantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]]. | + | * ''Idiocromátics''. D'atra banda, els [[minerals idiocromátics]] (terme que més o menys significa "auto-pintats") són sempre del mateix color. Esta classe de minerals també deuen el seu color a certs elements. En este cas, no obstant, eixos elements constituïxen una part essencial de la composició dels minerals en si. De manera que no poden ser considerats com a impurees. Molts minerals metàlics són idiocromátics. Els seus colors solen variar llaugerament a causa de la presència de chicotetes cantitats d'atres metals. El [[or]], per eixemple, és menys groc quan es mescla en un poc de [[plata]], i més rosat quan és mesclat junt en [[coure]]. |
| * ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]]. | | * ''Pseudocromàtics''. Existix encara un tercer tipos de minerals que reben el nom de [[minerals pseudocromàtics]] (o "de color fals"), la coloració del qual prové de l'estructura física del [[vidre]]. Un dels [[minerals pseudocromàtics]] més coneguts és el [[ópal]], el qual està format per capes microscòpiques d'esferes de [[sílice]]. Açò ocasiona que, al passar a través d'un [[ópal]], la llum se separe en els colors que la componen, més o menys de la mateixa manera com ocorre quan es reflectix en una capa de [[oli]] sobre el [[aigua]]. |
| | | |