Llínea 10: |
Llínea 10: |
| Component característic de la [[IBM RAMAC 305]] (Sistema de Contabilitat en Memòria d'Accés Aleatori, el primer ordenador de venda lliure que usava un disc dur de cap mòvil ([[Disc magnètic]]). Este component fon presentat en setembre de 1956 i el seu sistema constava de 40-50 plats en doble llectura/escritura del cap d'un sol braç que se movia dalt i baix de la pila de discs durs magnètics. Eixos 50 discs podien almagasenar una cantitat d'informació jagantesca (per a l'época) de 5 millons de caràcters, que aproximadament podrien ser 5[[MB]], encara que en eixos moments un caràcter era de 7 [[bytes]] i hui lo són de 8, per lo que estaríem parlant de 4.2[[MB]] aproximadament. La taxa de transferència era de 8.800 [[bytes]] per segon i cada disc tenia una mida de 61[[cm]] de [[diàmetro]]. Dos refrigeradors cuidaven esta maquinaria de lux, que costava 10.000 dólars per [[megabyte]]. | | Component característic de la [[IBM RAMAC 305]] (Sistema de Contabilitat en Memòria d'Accés Aleatori, el primer ordenador de venda lliure que usava un disc dur de cap mòvil ([[Disc magnètic]]). Este component fon presentat en setembre de 1956 i el seu sistema constava de 40-50 plats en doble llectura/escritura del cap d'un sol braç que se movia dalt i baix de la pila de discs durs magnètics. Eixos 50 discs podien almagasenar una cantitat d'informació jagantesca (per a l'época) de 5 millons de caràcters, que aproximadament podrien ser 5[[MB]], encara que en eixos moments un caràcter era de 7 [[bytes]] i hui lo són de 8, per lo que estaríem parlant de 4.2[[MB]] aproximadament. La taxa de transferència era de 8.800 [[bytes]] per segon i cada disc tenia una mida de 61[[cm]] de [[diàmetro]]. Dos refrigeradors cuidaven esta maquinaria de lux, que costava 10.000 dólars per [[megabyte]]. |
| | | |
− | Mentrimentres, en 1961, [[IBM]] inventà cabeçals de discs durs que permaneixen suspesos sobre un matalaf d'aire. Per atre costat, la [[Byrant Computer 4240]] ve en un sol disc dur de 90MB. Baixa la cantitat de discs a 24 pero aumenta el tamany de cadascú a 99,1 de [[diàmetro]]. | + | Mentrimentres, en 1961, [[IBM]] inventà cabeçals de discs durs que permaneixen suspesos sobre un matalaf d'aire. Per atre costat, la [[Byrant Computer 4240]] ve en un sol disc dur de 90MB. Baixa la cantitat de discs a 24 pero aumenta el tamany de cada u a 99,1 de [[diàmetro]]. |
| | | |
| En [[1962]] [[IBM]] presenta los [[1301 Advanced Disk File]], que tenien 25 discs de 60cm de diàmetro, una capacitat de 28[[MB]]. Més tart, en [[1963]] aplegarien los 1311, de sis plats de 28cm de diàmetro en una capacitat de 2,69[[MB]]. Estos models de discs podien ser remoguts i canviats per atres per primera volta en l'història. El 1311 despuix seguiria utilisant-se fins mijans dels 70. | | En [[1962]] [[IBM]] presenta los [[1301 Advanced Disk File]], que tenien 25 discs de 60cm de diàmetro, una capacitat de 28[[MB]]. Més tart, en [[1963]] aplegarien los 1311, de sis plats de 28cm de diàmetro en una capacitat de 2,69[[MB]]. Estos models de discs podien ser remoguts i canviats per atres per primera volta en l'història. El 1311 despuix seguiria utilisant-se fins mijans dels 70. |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | | |
| == IBM 3340 Winchester: Pare del disc dur modern == | | == IBM 3340 Winchester: Pare del disc dur modern == |
− | Mentimetres [[IBM]] no afluixava ni davant de la competència férrea que naixia en la seua pròpia terra. En 1973, [[IBM]] introduí el model 3340, que és considerat com el pare del disc dur modern. Esta unitat tenia dos eixos independents, u permanent i atre desmontable, cadascú en una capacitat de 30[[MB]]. Per eixa raó s'ha referit ad ell com “30-30”. Este nom, motivà que rebera el malnom d'unitat de disc “[[Winchester]]”, més tart de que el famós [[rifle Winchester]] “30-30”. Utilisant un sagell intern i millorant enormement la tecnologia nomenada com “coixinet d'aire”, el disc “[[Winchester]]” reduiria considerablement l'altura de vol del disc (es a dir, la separació entre uns i atres), deixant-los a soles 17 micropolzades per damunt de la superfície de l'anterior o següent. Els discs durs moderns de hui encara utilisen molts dels conceptes introduïts per primera volta en esta unitat, i per eixa raó a voltes se seguix nomenant unitats “[[Winchester]]”. | + | Mentimetres [[IBM]] no afluixava ni davant de la competència férrea que naixia en la seua pròpia terra. En 1973, [[IBM]] introduí el model 3340, que és considerat com el pare del disc dur modern. Esta unitat tenia dos eixos independents, u permanent i atre desmontable, cada u en una capacitat de 30[[MB]]. Per eixa raó s'ha referit ad ell com “30-30”. Este nom, motivà que rebera el malnom d'unitat de disc “[[Winchester]]”, més tart de que el famós [[rifle Winchester]] “30-30”. Utilisant un sagell intern i millorant enormement la tecnologia nomenada com “coixinet d'aire”, el disc “[[Winchester]]” reduiria considerablement l'altura de vol del disc (es a dir, la separació entre uns i atres), deixant-los a soles 17 micropolzades per damunt de la superfície de l'anterior o següent. Els discs durs moderns de hui encara utilisen molts dels conceptes introduïts per primera volta en esta unitat, i per eixa raó a voltes se seguix nomenant unitats “[[Winchester]]”. |
| | | |
| == L'aplegada dels 5,25” (polzades) i dels 3,5” (polzades) == | | == L'aplegada dels 5,25” (polzades) i dels 3,5” (polzades) == |