Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  12:58 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 10: Llínea 10:  
Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.  
 
Una atra característica distintiva d'este gènero musical són les ''jam sessions'', trobades de músics al final dels concerts, en que tots els instrumentistes improvisen a partir d'una melodia. Entre finals dels anys 20 i finals de [[1945]] triumfà l'estil nomenat ''[[swing]] '', interpretat per grans orquestes (''big bands'') de dotze o catorze instrumentistes.  
   −
Després de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i només importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.
+
Després de la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]] s'inicià l'esclat del ''[[be bop]] '' que revolucionà les formes d'improvisar, acostant-les quasi al vanguardisme, i també els tipos de sonoritat. El ''[[bop]] '' és la base del que es coneix, habitualment, com a ''modern jazz'', en oposició al ''mainstream'', més clàssic, que ha seguit interpretant-se sense interrupció. Entre els derivats del ''bop'' trobem el ''cool'', també l'estil ''west coast'', el ''hard bop'', el ''third stream'' i, finalment, el ''free jazz'', en el que no se seguix cap patró melòdic ni harmònic, i a soles importa la timbrica, l'experimentació en els instruments i la discontinuïtat rítmica.
    
Des de finals dels 60 i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.
 
Des de finals dels 60 i fins a l'actualitat, el ''jazz'' no ha deixat de barrejar-se en atres gèneros, com el ''[[rock]] '', ''jazz rock'' o el ''[[funky]] '' ([[nu Jazz]]), que ha fet que a sovint es nomenara ad esta tendència ''fussion''.
124 784

edicions

Menú de navegació