Canvis

La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l'any [[1584]], del [[francés]] ''océanographie'', pero va tindre una vida curta. En l'any [[1880]] retorna a l'[[alemà]] com ''oceanographie''. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües ''oceanography'', en [[anglés]]; ''oceanografía'', en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula ''oceanografia'' apareix al final del [[sigle XIX]].

La paraula «oceanografia» fon acunyada per primera volta en l'any [[1584]], del [[francés]] ''océanographie'', pero va tindre una vida curta. En l'any [[1880]] retorna a l'[[alemà]] com ''oceanographie''. En esta mateixa época sorgien correlativament en atres llengües ''oceanography'', en [[anglés]]; ''oceanografía'', en [[castellà|espanyol]]. En la llengua [[portugués|portuguesa]], la paraula ''oceanografia'' apareix al final del [[sigle XIX]].

'''Ciències del mar''' és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura només s'impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d'Alacant|Alacant]].

'''Ciències del mar''' és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'impartixen les assignatures de [[biologia marina]], [[matemàtiques]], [[estadística]], [[oceanografia]] [[física]] (descriptiva), métodos en oceanografia, [[química]] de les dissolucions aquoses, [[mecànica de fluïts]] geofísics, [[microbiologia]] i [[parasitologia]], [[geofísica]], [[sedimentologia]] i [[paleontologia]] marina, [[tectònica de plaques]], dinàmica marina i oceanografia química durant el primer ciclo (3 anys); i [[aqüicultura]], oceanografia ambiental, planificació i gestió del mig marí i litoral, [[ingenieria]] de costes, [[mig ambient]] i [[contaminació del mig marí]], explotació i [[economia]] de recursos marins, recursos minerals marins i instalacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, esta llicenciatura a soles s'impartix en les universitats de [[Vigo]], [[Cadis]], [[Sevilla]], [[las Palmas de Gran Canaria]] i [[Universitat d'Alacant|Alacant]].

La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l'ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d'estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros.

La vocació de científic marí normalment està relacionada en la variant de biologia marina, pero no soles hi ha peixos en la mar. Tenint en conte que el 70% del [[planeta]] [[terra]] l'ocupen mars i oceans és llògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar en la mar. Per eixemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents composts químics tan importants per la nostra biosfera com el diòxit de carbono el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d'estos elements. El clima, des del regional fins al global, està controlat per la presència o no de la mar i les seues corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilómetros.