Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 17: Llínea 17:  
"Senyors, en [[Ferran VII]] muigué la monarquia tradicional; en la fugida d'[[Isabel II]], la monarquia parlamentària, en la renúncia de'n Amadeo de Saboya, la manoraquia democràtica; ningú ha acabat en ella, ha mort per si mateixa; ningú porta la República, la porten totes les circumstàncies, la porta una conjuració de la societat, de la naturalea i de l'Història. Senyors, saludem-la com el sol que s'alça per la seua pròpia força en el cel de la nostra pàtria."
 
"Senyors, en [[Ferran VII]] muigué la monarquia tradicional; en la fugida d'[[Isabel II]], la monarquia parlamentària, en la renúncia de'n Amadeo de Saboya, la manoraquia democràtica; ningú ha acabat en ella, ha mort per si mateixa; ningú porta la República, la porten totes les circumstàncies, la porta una conjuració de la societat, de la naturalea i de l'Història. Senyors, saludem-la com el sol que s'alça per la seua pròpia força en el cel de la nostra pàtria."
   −
Després de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i només 32 en contra:
+
Després de l'eloqüent discurs de Castelar, entre encesos aplaudiments, fon proclamada la República Espanyola, en la resignació dels monàrquics, per 258 vots a favor i a soles 32 en contra:
    
"L'Asamblea Nacional resumix tots els poders i declara la República com a forma de govern d'Espanya, deixant a les Corts Constituyents l'organisació d'esta forma de govern. Es triarà per nomenament directe de les Corts un poder eixecutiu, que serà amovible i responsable front a les mateixes Corts."
 
"L'Asamblea Nacional resumix tots els poders i declara la República com a forma de govern d'Espanya, deixant a les Corts Constituyents l'organisació d'esta forma de govern. Es triarà per nomenament directe de les Corts un poder eixecutiu, que serà amovible i responsable front a les mateixes Corts."
Llínea 27: Llínea 27:  
"Proteste i protestaré, encara que me quede a soles, contra aquells diputats que havent vingut al Congrés com a monàrquics constitucionals es creuen autorisats a prendre una determinació que de la nit al matí puga fer passar a la nació de monàrquica a republicana."
 
"Proteste i protestaré, encara que me quede a soles, contra aquells diputats que havent vingut al Congrés com a monàrquics constitucionals es creuen autorisats a prendre una determinació que de la nit al matí puga fer passar a la nació de monàrquica a republicana."
   −
Per a molts, donava l'impossibilitat de restaurar a Isabel II i la joventut del futur [[Alfons XII]], la República és l'única eixida possible, encara que només siga com a mida porivisonal, en raó del fracàs invetibale que l'aguarda.
+
Per a molts, donava l'impossibilitat de restaurar a Isabel II i la joventut del futur [[Alfons XII]], la República és l'única eixida possible, encara que a soles siga com a mida porivisonal, en raó del fracàs invetibale que l'aguarda.
    
== La república federal ==
 
== La república federal ==
Llínea 34: Llínea 34:  
"Artícul únic. La forma de govern de la Nació espanyola és la República democràtica federal."
 
"Artícul únic. La forma de govern de la Nació espanyola és la República democràtica federal."
   −
El President, fent complir lo que ordenava el Reglament de les Corts per a l'aprovació definitiva de les propostes de llei, va dispondre celebrar una votació nominal al dia següent. El dia [[8 de juny]] es va aprovar la proposta en el vot favorable de 219 diputats i només 2 en contra, proclamant-se eixe dia la República federal. Al mateix temps, els federalistes apostaven per un model confederal de tipo helvètic, constituïnt-se directament en cantons independents.
+
El President, fent complir lo que ordenava el Reglament de les Corts per a l'aprovació definitiva de les propostes de llei, va dispondre celebrar una votació nominal al dia següent. El dia [[8 de juny]] es va aprovar la proposta en el vot favorable de 219 diputats i a soles 2 en contra, proclamant-se eixe dia la República federal. Al mateix temps, els federalistes apostaven per un model confederal de tipo helvètic, constituïnt-se directament en cantons independents.
    
Aixina narrava Benito Pérez Galdós el clima parlamentari de la Primera República:
 
Aixina narrava Benito Pérez Galdós el clima parlamentari de la Primera República:
Llínea 47: Llínea 47:  
El [[16 de juny]] es va tirar una comissió de 25 membres que devia elaborar la nova Constitució, presentant-se el proyecte de Constitució Federal de la República Espanyola, del qui la seua redacció s'atribuïx principalment a Castelar, al dia següent per al seu debat.
 
El [[16 de juny]] es va tirar una comissió de 25 membres que devia elaborar la nova Constitució, presentant-se el proyecte de Constitució Federal de la República Espanyola, del qui la seua redacció s'atribuïx principalment a Castelar, al dia següent per al seu debat.
   −
El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era només el començament. Poc despuix, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts.
+
El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era a soles el començament. Poc despuix, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts.
    
[[Image:Cantonvalencia1873.png|left|thumb|200px|Segell del [[Cantó Federal de Valéncia]].]]
 
[[Image:Cantonvalencia1873.png|left|thumb|200px|Segell del [[Cantó Federal de Valéncia]].]]
Llínea 96: Llínea 96:  
Després d'acceptar la dimissió de Pi y Margall, fon triat President del Poder Eixecutiu [[Nicolás Salmerón]], en 119 vots a favor i 93 vots en contra.
 
Després d'acceptar la dimissió de Pi y Margall, fon triat President del Poder Eixecutiu [[Nicolás Salmerón]], en 119 vots a favor i 93 vots en contra.
   −
El nou president, que era un republicà federal moderat, defenia la necessitat d'arribar a un enteniment en els grups més moderats o conservadors i una lenta transició cap a la república federal. La seua oratòria era demoledora. Francisco Silvela dia que Salmerón, en els seus discursos, només gastava un arma: l'artilleria. [[Antonio Maura]] caracterisava el to profesional d'En Nicolás dient que "sempre pareix que estiga dirigint-se als metafísics d'Albacete".
+
El nou president, que era un republicà federal moderat, defenia la necessitat d'arribar a un enteniment en els grups més moderats o conservadors i una lenta transició cap a la república federal. La seua oratòria era demoledora. Francisco Silvela dia que Salmerón, en els seus discursos, a soles gastava un arma: l'artilleria. [[Antonio Maura]] caracterisava el to profesional d'En Nicolás dient que "sempre pareix que estiga dirigint-se als metafísics d'Albacete".
    
Ya durant la seua etapa com a Ministre de Gràcia i Justícia en el govern d'Estanisalo Figueras, va promoure l'abolició de la pena de mort, aixina com l'independència del poder judicial front al polític.
 
Ya durant la seua etapa com a Ministre de Gràcia i Justícia en el govern d'Estanisalo Figueras, va promoure l'abolició de la pena de mort, aixina com l'independència del poder judicial front al polític.
124 784

edicions

Menú de navegació