Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  10:47 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'fórmula' a 'fòrmula'
Llínea 46: Llínea 46:  
A partir de la [[Reconquista|Conquista cristiana]], una nova organisació social s'impon sobre les bases del dret i l'escritura registral s'impon com la forma més eficaç d'afirmar la propietat. Els registres de propietat, els pleits i les séries fiscals, seran cada vegada més numerosos i deixaran constància de les condicions i formes de la repoblació inicial per un reduït número de cristians en mig d'una comunitat musulmana fortament arrelada i cohesionada, que no deixarà de produir conflictes, entre atres motius pels usos de l'aigua en els interessos per l'explotació de la terra, uns usos i costums que començaran a respondre a diferents patrons culturals: els islàmics, en hortes d'arròs i hortalices; i els cristians, en blats i vinyes. D'esta conflictivitat, mos queda un primer registre d'un pleit dirimit per Jordi Joan, procurador del [[Infant Martín]] en [[1380]], entre l'alcait de [[Benaguasil]] i l'Universitat de Pobla pels drets de reg que es derivaven de la séquia compartida de l'Alguasil. En este mateix document se li otorgava a l'Universitat de Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i alguasils que es cuiden del sistema de recs. Esta conflictivitat per l'aigua permanandrà en el temps, no sols en [[Benaguasil]], sino que també la trobarem emmaixquerada en la conflictivitat que mantenen els pobles-castell en el [[Tribunal de les Aigües de Valéncia]].  
 
A partir de la [[Reconquista|Conquista cristiana]], una nova organisació social s'impon sobre les bases del dret i l'escritura registral s'impon com la forma més eficaç d'afirmar la propietat. Els registres de propietat, els pleits i les séries fiscals, seran cada vegada més numerosos i deixaran constància de les condicions i formes de la repoblació inicial per un reduït número de cristians en mig d'una comunitat musulmana fortament arrelada i cohesionada, que no deixarà de produir conflictes, entre atres motius pels usos de l'aigua en els interessos per l'explotació de la terra, uns usos i costums que començaran a respondre a diferents patrons culturals: els islàmics, en hortes d'arròs i hortalices; i els cristians, en blats i vinyes. D'esta conflictivitat, mos queda un primer registre d'un pleit dirimit per Jordi Joan, procurador del [[Infant Martín]] en [[1380]], entre l'alcait de [[Benaguasil]] i l'Universitat de Pobla pels drets de reg que es derivaven de la séquia compartida de l'Alguasil. En este mateix document se li otorgava a l'Universitat de Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i alguasils que es cuiden del sistema de recs. Esta conflictivitat per l'aigua permanandrà en el temps, no sols en [[Benaguasil]], sino que també la trobarem emmaixquerada en la conflictivitat que mantenen els pobles-castell en el [[Tribunal de les Aigües de Valéncia]].  
   −
La primera notícia documental que tenim de la Pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la [[Carta de poblament]] de l'any [[1382]] otorgada a Fur d'[[Aragó]] pel [[Duc de Sogorp]] a una chicoteta comunitat de cristians que s'havia establit de forma ya definitiva separada del vell núcleu de Benaguasil, com a única forma de superar els problemes de convivència. La dualitat de poblament, moriscs, i cristians, com també la dualitat jurídica inicial, [[Furs d'Aragó]] en les terres senyorials i [[Furs de Valéncia]] en les de reialenc, van estar en l'orige dels conflictes pels interessos econòmics entre les dos comunitats. Conflictes que van acabar resolent-se en la separació física de les dos comunitats en núcleus de població diferents. D'esta manera, en l'any [[1401]], el Papa [[Benet XIII]] cedix les rendes de la parròquia de Pobla a la [[cartoixa de Porta-Celi]] i en l'any [[1403]] un decret episcopal d'Hug Lupià-Bagés, bisbe de [[Valéncia]], fixa la residència del Rector parroquial en Pobla com a fórmula per a superar la contínua conflictivitat que es dòna entre cristians i musulmans en la vila de [[Benaguasil]].
+
La primera notícia documental que tenim de la Pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la [[Carta de poblament]] de l'any [[1382]] otorgada a Fur d'[[Aragó]] pel [[Duc de Sogorp]] a una chicoteta comunitat de cristians que s'havia establit de forma ya definitiva separada del vell núcleu de Benaguasil, com a única forma de superar els problemes de convivència. La dualitat de poblament, moriscs, i cristians, com també la dualitat jurídica inicial, [[Furs d'Aragó]] en les terres senyorials i [[Furs de Valéncia]] en les de reialenc, van estar en l'orige dels conflictes pels interessos econòmics entre les dos comunitats. Conflictes que van acabar resolent-se en la separació física de les dos comunitats en núcleus de població diferents. D'esta manera, en l'any [[1401]], el Papa [[Benet XIII]] cedix les rendes de la parròquia de Pobla a la [[cartoixa de Porta-Celi]] i en l'any [[1403]] un decret episcopal d'Hug Lupià-Bagés, bisbe de [[Valéncia]], fixa la residència del Rector parroquial en Pobla com a fòrmula per a superar la contínua conflictivitat que es dòna entre cristians i musulmans en la vila de [[Benaguasil]].
    
Trenta anys despuix tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenroll econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.
 
Trenta anys despuix tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenroll econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.
124 784

edicions

Menú de navegació