Canvis

[[Image:Torre Pisa.jpg|thumb|right|<center>Torre de [[Pisa]].</center>]]

[[Image:Torre Pisa.jpg|thumb|right|<center>Torre de [[Pisa]].</center>]]

L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, tras la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, tras la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a entonces gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de '''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclau independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].

Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a entonces gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de '''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclau independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].