Canvis

A pesar de la similitut terminològica, no deu confondre's en el concepte anglosaxó de ''[[downtown]]'', que es referix al [[centre de la ciutat]].

A pesar de la similitut terminològica, no deu confondre's en el concepte anglosaxó de ''[[downtown]]'', que es referix al [[centre de la ciutat]].

D'acort a la definició de l'ONU, barri marginal és aquell que carix d'una o més de les següents condicions: accés a aigua potable, a sanitat, a espai habitador suficient, a una vivenda alçada en material sòlit i el dret d'usufructe.

D'acort a la definició de la ONU, barri marginal és aquell que carix d'una o més de les següents condicions: accés a aigua potable, a sanitat, a espai habitador suficient, a una vivenda alçada en material sòlit i el dret d'usufructe.

Moreno va afirmar que per a que un país tinga èxit en abordar els problemes dels barris marginals deu «haver un compromís polític de no menys de dèu anys, llançar reformes séries en matèria de vivenda i propietat de la terra, movilisar importants recursos dels seus propis presuposts i enfrontar de colp i repent el problema de la pobrea i la desigualtat». Açò és aixina perque «el creiximent econòmic no porta automàticament a la millora i disminució dels barris marginals», va concloure l'expert de l'agència de l'ONU.

Moreno va afirmar que per a que un país tinga èxit en abordar els problemes dels barris marginals deu «haver un compromís polític de no menys de dèu anys, llançar reformes séries en matèria de vivenda i propietat de la terra, movilisar importants recursos dels seus propis presuposts i enfrontar de colp i repent el problema de la pobrea i la desigualtat». Açò és aixina perque «el creiximent econòmic no porta automàticament a la millora i disminució dels barris marginals», va concloure l'expert de l'agència de la ONU.

Molt a sovint s'identifica en el terme [[arraval]], encara que este procedix de l'estructura de la ciutat medieval musulmana, i originalment es referia al creiximent urbà fòra de les muralles (lo que en la cristiandat llatina es denominava [[burc]]). En realitat la major part dels barris baixos se situen en la [[perifèria urbana]] o el [[extrarradi]] que sorgix més allà del [[eixample]] burgués; mentres que els arravals ''strictu sensu'' (els de orige medieval) formen part del [[centre històric]]. També poden denominar-se ''barris baixos'' la part del centre de les ciutats que es veu deteriorada per l'absència de manteniment o renovació d'infraestructures i l'existència de determinades funcions [[marginalitat|marginals]] (especialment la [[prostitució]] o distintes formes de [[delinqüència]]) i de població lligada a això (''[[*lumpen]]'', [[immigració]], [[minories ètniques]]), el descens dels preus dels immobles i les rendes i atres formes de degradació que els convertixen en verdaders ''[[gheto]]s''.<ref>[[El Raval]] de Barcelona, zones propenques a la [[Gran Via]] de Madrit, etc.</ref> En algunes ciutats es coneix com [[barri chinenc]], en unes atres s'han regenerat, fins i tot convertit en una atracció turística, com el [[barri roig]] de Ámsterdam. L'expressió [[barri humit]] s'utilisa en algunes ciutats espanyoles per a designar a la zona de tavernes.<ref>Particularment en el [[Caixco Antic de León]] per a referir-se a la Plaça de Sant Martín i carrers adjacents([http://books.google.es/books?id=l6DZSb_xjUYC&pg=PA370&dq=%22barrio+h%C3%BAmedo%22&hl=es&ei=LKcgTY2RNc-u8QOlmvW7BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22barrio%20h%C3%BAmedo%22&f=false ''Eria''], nº 68, 2005, Universitat de Oviedo, Departament de Geografia. Universitat de Cantabria (Santander), Departament de Geografía, Urbanisme i Ordenació del Territori. Pg. 370.

Molt a sovint s'identifica en el terme [[arraval]], encara que este procedix de l'estructura de la ciutat medieval musulmana, i originalment es referia al creiximent urbà fòra de les muralles (lo que en la cristiandat llatina es denominava [[burc]]). En realitat la major part dels barris baixos se situen en la [[perifèria urbana]] o el [[extrarradi]] que sorgix més allà del [[eixample]] burgués; mentres que els arravals ''strictu sensu'' (els de orige medieval) formen part del [[centre històric]]. També poden denominar-se ''barris baixos'' la part del centre de les ciutats que es veu deteriorada per l'absència de manteniment o renovació d'infraestructures i l'existència de determinades funcions [[marginalitat|marginals]] (especialment la [[prostitució]] o distintes formes de [[delinqüència]]) i de població lligada a això (''[[*lumpen]]'', [[immigració]], [[minories ètniques]]), el descens dels preus dels immobles i les rendes i atres formes de degradació que els convertixen en verdaders ''[[gheto]]s''.<ref>[[El Raval]] de Barcelona, zones propenques a la [[Gran Via]] de Madrit, etc.</ref> En algunes ciutats es coneix com [[barri chinenc]], en unes atres s'han regenerat, fins i tot convertit en una atracció turística, com el [[barri roig]] de Ámsterdam. L'expressió [[barri humit]] s'utilisa en algunes ciutats espanyoles per a designar a la zona de tavernes.<ref>Particularment en el [[Caixco Antic de León]] per a referir-se a la Plaça de Sant Martín i carrers adjacents([http://books.google.es/books?id=l6DZSb_xjUYC&pg=PA370&dq=%22barrio+h%C3%BAmedo%22&hl=es&ei=LKcgTY2RNc-u8QOlmvW7BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22barrio%20h%C3%BAmedo%22&f=false ''Eria''], nº 68, 2005, Universitat de Oviedo, Departament de Geografia. Universitat de Cantabria (Santander), Departament de Geografía, Urbanisme i Ordenació del Territori. Pg. 370.