Canvis

L'orige de la corona data de 1377, quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.

L'orige de la corona data de 1377, quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades én Aragó i els estats pontificis.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fondos valencians.

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de 1410, conservat en la Biblioteca Nacional de França. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a Paris junt ad atres fondos valencians.

Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conter d'"Any", en valencià).

Durant la dictadura de Franco estigué vetada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà Catalunya. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de Jaume I guardat en l'Ajuntament de Valéncia (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conter d'"Any", en valencià).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per [[Valéncia]] ciutat.

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en 1982, per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada 9 d'Octubre en provessó cívica per [[Valéncia]] ciutat.

La Senyera tenia la seua propia guàrdia. Quan eixía de la ciutat de Valencia, la acompanyava sempre el [[Centenar de la Ploma]], que era un cos militar format per 100 cavallers armats de ballestes i sobreeixint en sos elms una ploma per a distinguir-se, i la protegien en les batalles.

La Senyera tenia la seua propia guàrdia. Quan eixía de la ciutat de Valencia, la acompanyava sempre el [[Centenar de la Ploma]], que era un cos militar format per 100 cavallers armats de ballestes i sobreeixint en sos elms una ploma per a distinguir-se, i la protegien en les batalles.

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Cultura Valenciana]]

[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]